L´ús d´àcids en alimentació animal és una eina de maneig fonamental en la producció lliure d´antibiòtics o en estratègies de desmedicalització.
Un àcid és una molècula capaç dalliberar ions H+ en un medi aquós. Per a la caracterització d’un àcid, i la classificació posterior són fonamentals els conceptes de pH i de pKa.
El pH és la mesura de la concentració de H+ en una solució aquosa. Es mesura en una escala logarítmica de 0 a 14, sent 7 la neutralitat i suposa cada canvi de nombre enter que una solució és 10 vegades més àcida o bàsica.
pH= -log[H+]
Per exemple, un pH de 3 és 10 vegades més àcid que un pH de 4 i 100 vegades més àcid que un pH de 5.
El pKa és l’expressió de la capacitat de dissociació de l’àcid, a un menor pKa més gran és la força de l’àcid, més gran és la seva capacitat de cedir un H+ al medi, disminuint el pH.
ÀCIDS FORTS VS ÀCIDS FEBILS
Es diferencien en funció de la tendència a dissociar-se en un protó H+ i un anió A- en solució.
Els àcids forts es dissocien completament en un medi aquós i els àcids febles es dissocien parcialment, mantenint un equilibri.
Aquest equilibri depèn dels valors de Ka i pKa de l’àcid feble i del pH del medi. Quan el pH=pKa d’un àcid feble, el 50% de l’àcid roman no dissociat i l’altre 50% roman dissociat.
ÀCIDS MONOPRÒTICS/POLIPRÒTICS
Els àcids també es poden classificar tenint en compte la quantitat d’H+ que tenen el potencial de dissociar-se de la molècula d’àcid en medi aquós.
Així, si és capaç d’alliberar un sol H+ seria un àcid monopròtic i si hi ha disponibles més d’un ió H+, seria un àcid polipròtic.
Exemples:
Àcid sulfúric (dipròtic) o Àcid Fosfòric (tripròtic)
En els àcids polipròtics cada dissociació té el seu valor pKa. Amb cada dissociació, aquests valors augmenten i l’alliberament d’H+ esdevé més desfavorable.
Àcid sulfúric H2SO4
L’àcid sulfúric és un àcid fort amb un pKa de -3. L’ió sulfat d’hidrogen (HSO4-), el
pKa> 1 (1,92), sent un àcid feble, per tant, aquesta segona dissociació es torna específicament depenent del pH del medi.
Àcid fosfòric H3PO4
ÀCIDS ORGÀNICS I INORGÀNICS (MINERALS)
Els àcids minerals deriven d’un o més components inorgànics. Solen ser àcids forts, per la qual cosa es dissocien totalment al mig aquós.
La major part dels àcids usats en camp són forts i la majoria de les barreges inclouen àcids orgànics (àcids febles).
BENEFICIS DE L’ÚS D’ÀCIDS
-
Higienització de laigua de beguda i pinso. L’addició d’àcids permet baixar el pH fora del pH òptim de creixement de la majoria dels bacteris patògens. Així mateix, les formes no dissociades dels àcids orgànics són capaces de travessar la paret bacteriana originant la disrupció del metabolisme del bacteri que condueix a la seva mort (efecte bactericida).
-
La baixada de pH per l’acció dels àcids també afavoreix el desenvolupament de ceps bacterians beneficiosos.
-
Promoure la salut intestinal, per l’efecte bacteriostàtic, per la baixada de pH del contingut intestinal i per l’efecte bactericida dels àcids orgànics no dissociats.
-
Millorar la digestió i absorció de nutrients i per tant els rendiments. La baixada de pH millora l’eficàcia de certs enzims digestius (pepsina) i el desenvolupament de la microbiota beneficiosa, condueix a la formació de metabòlits secundaris de fermentació, amb efectes beneficiosos sobre la integritat intestinal (butíric).
