El butirat (àcid butíric i les seves sals) és un àcid gras de cadena curta rellevant en el desenvolupament del tracte gastrointestinal (TGI) i del rumen en vedells, especialment durant la transició des d’una nutrició líquida a un major consum de sòlid.
Fisiologia: per què són importants els butirats en vedells
En néixer, tot i que el vedell té els quatre compartiments gàstrics, el rumen/reticle està poc desenvolupat i l’abomàs és el compartiment funcional predominant.
En les primeres setmanes, la llet o llet maternitzada tendeix a derivar cap a l’abomàs (solc esofàgic), de manera que el seu impacte directe en la fermentació ruminal és limitat i el desenvolupament ruminal depèn en gran mesura de la instauració del consum de pinso i de la fermentació d’aquest substrat.
El desenvolupament ruminal precoç s’associa a una millor utilització del pinso sòlid i a una adaptació més estable al deslletament, i es descriu que els AGV derivats de la fermentació del sòlid són estímuls clau de l’epiteli ruminal, amb una rellevància especial del butirat.
Què entenem per «butirat»
En nutrició animal, «butirats» sol referir-se a sals de l’àcid butíric (p. ex., butirat sòdic o càlcic) que poden generar àcid butíric al TGI en funció de l’equilibri àcid–base.
Químicament, l’àcid butíric presenta un pKa de 4,8 i les seves sals inclouen propietats de formulació diferents (p. ex., fórmules, pesos moleculars i diferències d’higroscopicitat).
Aquestes diferències fisicoquímiques condicionen aspectes pràctics com la manejabilitat, l’olor i la cinètica d’alliberament, fet que influeix en l’elecció de la forma segons el vehicle (llet maternitzada vs. pinso iniciador).
Formes tecnològiques i alliberament
En remugants joves s’utilitzen formats no protegits i formats protegits (p. ex., pols recoberta o recobriments tipus «film» o «matriu») per modular l’alliberament al llarg del tracte digestiu i adaptar el perfil a la llet maternitzada o al pinso iniciador.
En els conceptes de «matrix coated» descrits, la concentració de butirat en el microgrànul afecta la velocitat d’alliberament (formació de canals i difusió), cosa que permet dissenyar perfils més ràpids o sostinguts.
El recobriment també s’utilitza per reduir l’olor característic del butirat i facilitar-ne l’ús a fàbrica i en mescles.
Efectes esperats i criteris d’ús en camp
Una estratègia freqüent és treballar en dos moments: aportació en llet maternitzada (fase líquida, sovint en una forma adequada per a aquest medi) i aportació en iniciador (fase sòlida), buscant acompanyar la maduració del TGI i l’augment del consum de sòlid.
Els principals mecanismes funcionals atribuïts al butirat són: suport energètic de l’epiteli (incloses les papil·les ruminals), estímul del desenvolupament de la mucosa ruminal i efectes sobre la barrera intestinal (unions estretes) i la capa de mucina, a més de la modulació de la microbiota i la immunitat.
També s’han descrit efectes sobre el desenvolupament ruminal (p. ex., papil·les) i paràmetres productius (p. ex., ADG/FCR) en assaigs amb vedells suplementats (Heinrichs, 2005; Mentschel et al., 2001; Górka et al., 2009/2011).
Bibliografia
- Heinrichs, A.J. (2005). “Rumen Development in the Dairy Calf.” Advances in Dairy Technology, Vol. 17, p. 179. Texto completo (PDF): Rumen Development in the Dairy Calf
- Mentschel, J.; Leiser, R.; Mülling, C.; Pfarrer, C.; Claus, R. (2001). “Butyric acid stimulates rumen mucosa development in the calf mainly by a reduction of apoptosis.” Archives of Animal Nutrition (Arch Tierernahr), 55(2):85–102.
DOI: https://doi.org/10.1080/17450390109386185 - Górka, P. et al. (2009). “Effect of sodium butyrate supplementation in milk replacer and starter diet on rumen development in rearing calves.” Journal of Physiology and Pharmacology (suplemento).
PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/19996481/ - Guilloteau, P.; Zabielski, R.; Blum, J.W. (2009). “Gastrointestinal tract and digestion in the young ruminant.” Journal of Physiology and Pharmacology (suplemento).
PubMed: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/19996480/
