La raó per la qual el tall de cues continua sent una rutina a moltes explotacions porcines és el consens que segueix sent la solució més eficaç per prevenir la mossegada de cues, però la caudofàgia és el resultat d’un problema complex i multifactorial.
Tall rutinari de cues: prohibit des de 1994
Ja el 1994 es va aprovar una legislació que prohibia el tall rutinari de la cua dels garrins a Europa. Des de llavors, la legislació s’ha modificat diverses vegades i s’ha actualitzat substancialment mitjançant la Directiva 120/2008/CE (“la Directiva sobre porcs”), que especifica les mesures que s’han d’adoptar abans que un ramader pugui recórrer al tall de cues, com ara la densitat de població i el subministrament de materials d’enriquiment específics. Però malgrat aquesta normativa, el tall de cues continua sent una pràctica habitual en moltes explotacions porcines d’Europa. Tot i això, hi ha algunes excepcions. A Finlàndia i Suècia, a causa d’una normativa nacional més estricta que la de la UE, ja no es permet el tall de cues. A Noruega i Suïssa, menys de 5% dels porcs són amputats.
Mossegada de la cua: un cost econòmic i de benestar
Per millorar l’acceptació social de la producció porcina i seguir millorant la salut dels animals, el benestar i el treball per als ramaders, els hauríem de deixar d’amputar la cua. La raó principal per la qual el tall de cues continua sent una rutina a moltes explotacions porcines és el consens que segueix sent la solució més eficaç per prevenir la caudofàgia. La mossegada de cua no només és perjudicial per al benestar dels animals, sinó que també té un cost econòmic. La caudofàgia pot classificar-se en dos grups: la fase prèvia a la lesió, abans que es produeixi qualsevol ferida a la cua, i la fase de lesió, en què la cua està ferida i sagna. Les infeccions i lesions poden provocar el decomís de la canal al moment del sacrifici o fins i tot la mortalitat en els casos més greus. Una investigació realitzada al Regne Unit va demostrar que la mossegada de cua pot provocar una pèrdua de beneficis del 43% per porc, com a resultat de les pèrdues atribuïbles als decomisos de les canals ia les retallades.
Els principals factors de risc del comportament de mossegada de cua
Mossegar la cua és un problema complex i multifactorial. Es desconeix l’etiologia exacta del comportament de mossegada de cua i s’han identificat molts altres factors de risc a més dels relacionats amb l’allotjament.
Els principals factors de risc de la mossegada de cua són:
-
Manca de material d’enriquiment i sòls estèrils.
-
Mala ventilació, fluctuacions de temperatura, alt nivell d’amoníac.
-
Alta densitat de població i ramat gran.
-
Malestar gastrointestinal.
-
Mal estat de salut.
-
Dieta subòptima o desequilibrada.
-
Factors individuals (edat, genètica).
Material d’enriquiment i costos
El subministrament de material d’enriquiment en forma de palla, cadenes o joguines és una de les eines ambientals més pràctiques i poderoses per prevenir o minimitzar la mossegada de cua.
Des del 2003, la provisió d’un enriquiment ambiental apropiat per als porcs de totes les edats és obligatòria a tota la Unió Europea. Un informe de la Comissió Europea va mostrar que el material d’enriquiment representa només el 0,25% dels costos a les explotacions d’engreix a Suècia i el 2,8-4% a les unitats de cria. A Suïssa, la despesa en rotlles de palla de blat comprimida era d?uns 0,90 euros per porc d?engreix. Finlàndia i Suècia van deixar de fer el tall rutinari de cues del tot i tenen un cost mitjà de producció d’1,66 euros i 1,63 euros per quilo de pes en calent de la canal, que ni tan sols són els més alts de la UE.
Efecte d’un espai més gran per porc
També l’espai per porc (densitat de població) té un efecte sobre l’agressivitat i les mossegades de cua. Una investigació alemanya va demostrar que la incidència de les lesions a la cua era més gran en els porcs amb la cua llarga criats en un sistema convencional, en el qual els porcs eren reagrupats i transferits a corrals d’acabat convencionals a les deu setmanes d’edat, en comparació amb els porcs de cua llarga procedents d’un sistema de deslletament a acabat. ria. Altres investigacions van confirmar que la reducció de la densitat de població va modificar el comportament dels porcs i va reduir els nivells de corticoides fecals, cosa que posa de manifest una millora de les condicions de benestar.
Tot i que tant el material d’enriquiment com la densitat de població són estratègies importants, no poden eradicar per ells mateixos el comportament de mossegar-se la cua.
La variabilitat de les respostes a les diferents solucions que se solen proposar posa de manifest la dimensió individual d‟aquest comportament desviat. Per tant, també es qüestiona la capacitat dels individus per adaptar-se a les condicions de cria proposades i no només aquestes condicions.
La gestió de l’estrès és clau
Prèviament sobre el tall de cues abordem els factors de risc que augmenten la mossegada de cues, com ara la mala ventilació, l’avorriment, la mala salut, l’alta densitat de població i d’altres.
Els factors de risc són una combinació de factors de risc basats en lentorn (gestió) i factors relacionats amb els animals. El denominador comú i la solució de tots aquests factors de risc són la reducció de l’estrès.
Gestió de l’estrès: la clau per acabar amb el tall de cues
Mossegar la cua és un problema complex i multifactorial. L’estrès l’experimenten tant els porcs mossegats (les víctimes) com els mossegadors, com indiquen els canvis tant de comportament com fisiològics al cos de l’animal. Aleshores, les mossegades s’estenen per la granja com una malaltia contagiosa. Aquest comportament desviat és una patologia del comportament a causa de l’estrès. Els “grans mossegadors” són els primers animals que sucumbeixen a aquesta patologia. Aquest comportament agressiu amb els seus congèneres els porta a un nivell d’estrès que els fa emmalaltir alhora.
Tal com ho presenta Selye , l’estrès és una resposta a factors externs. Pensem en el reagrupament, el deslletament i el trasllat dels animals. L’estrès també pot ser induït per l’augment de la competència per l’aliment i l’aigua quan els corrals estan sobrepoblats. Tot aquest estrès desestabilitza el confort de lanimal. Com a conseqüència, l’animal adaptarà el seu comportament (agressivitat, signe d’incomoditat) en un intent de tornar a trobar la zona de confort. La majoria de vegades, els factors d’estrès cessen i els animals tornen al comportament normal. Tot i això, els estressors també poden continuar i els animals entren en una fase en què ja no són capaços de manejar l’estrès. Com a conseqüència, es desenvolupa un comportament distorsionat que pot donar lloc a malalties, comportaments anormals com mossegar-se la cua o altres problemes. Per tant, cal sempre prevenir l’estrès.
Cria selectiva i socialització dels garrins
No tots els porcs són igual de sensibles als factors d’estrès i comencen a mossegar els companys de corral. Les investigacions han demostrat que els porcs Duroc són més actius i investigadors que els porcs Landrace i Large White, i que mosseguen més els seus companys de corral. Altres grups de recerca van descobrir que la mossegada de cua és heretable als porcs Landrace, però no als Large White. També van descobrir que, a la població Landrace, la mossegada de cua estava desfavorablement correlacionada genèticament amb la primesa i el gruix del greix dorsal als 90 kg. Els investigadors esmenten la possibilitat de desenvolupar un índex de selecció per reduir la predisposició a mostrar un comportament de mossegada de cua mitjançant la cria selectiva.
També se suggereix que el maneig abans del deslletament pot ajudar a reduir l’estrès. Les investigacions han demostrat que la cria creuada i la socialització a les primeres etapes de la vida redueixen l’aparició posterior de mossegades agressives. Per això, els investigadors afirmen que s’ha de fomentar la possibilitat que els garrins de diferents ventrada interactuïn a partir de la segona setmana d’edat. L’ús d’olors familiars també pot reduir l’estrès quan els porcs es traslladen d’una fase de producció a una altra.
Cap a una exitosa prohibició del tall de cues
Suècia i Finlàndia han aconseguit criar porcs sense tallar-los la cua. Aquests països se centren molt en l‟ús de materials d‟enriquiment (sovint palla), en la reducció de la càrrega ramadera i en l‟aplicació de normes estrictes en relació amb el confort tèrmic i la qualitat de l‟aire, l‟estat de salut, la competència pel menjar i l‟espai, i la dieta. Per poder acabar amb el tall rutinari de cues a més països es necessiten estratègies governamentals per país i una avaluació de les condicions actuals de cria comercial. I això pot tindre un preu. El govern, el pagès i el consumidor són responsables d’acabar amb el tall de cua rutinari. Tres Estats membres de la UE –Àustria, Dinamarca i Eslovènia– tenen una legislació específica que limita encara més aquesta pràctica. Els Països Baixos s’han pronunciat i han dit que volen acabar amb aquesta pràctica per al 2030. Altres països europeus no han esmentat un termini (encara).
Fonts:
- Tail docking: A practice from the past, at last?- Planète Élevage (livestock-world.com)
- Tail docking : Stress management is key – Planète Élevage (livestock-world.com)
- Effects of stocking density and environmental enrichment on behavior i fecal corticosteroide levels of pigs under commercial farm conditions. Paolo Cornale, Elisabetta Macchi, Sílvia Miretti, Manuela Renna, Carola Lussiana, Giovanni Perona, Antonio Mimosi. Journal of Veterinary Behavior, Volum 10, Issue 6, 2015, Pages 569-576, ISSN 1558-7878. https://doi.org/10.1016/j.jveb.2015.05.002 . https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1558787815000611
- Tail biting in pigs fs8-en.pdf (fawec.org)
- SELYE H. Stress and the general adaptation syndrome. Br Med J. 1950;1(4667):1383-1392. doi:10.1136/bmj.1.4667.1383
- Prunier A, Averos X, Dimitrov I, et al. Review: Early life predisposing factors for biting in pigs. Animal. 2020;14(3):570-587. doi:10.1017/S1751731119001940
- Breuer, K. & Sutcliffe, MEM & Mercer, JT & Watson, Kellie & O’Connell, Niamh & Sneddon, Ian & Edwards, Sandra. (2005). Heritability of clinical tail-biting and its relation to performance traits. Livestock Production Science. 93. 87-94. 10.1016/j.livprodsci.2004.11.009.
- K Breuer, MEM Sutcliffe, JT Mercer, KA Rance, VE Beattie, IA Sneddon, SA Edwards, Effect of breed on development of adverse social behaviours in pigs, Applied Animal Behaviour Science, Volume 84, Issue 1, 9 1, https://doi.org/10.1016/S0168-1591(03)00147-3 .
- De Briyne, N., Berg, C., Blaha, T. et al. ‘Phasing out pig tail docking in the EU – present state, challenges and possibilities’. Porc Health Manag 4, 27 (2018). https://doi.org/10.1186/s40813-018-0103-8
