L’estrès tèrmic es produeix quan les vaques generen i absorbeixen més calor de la que poden eliminar fàcilment mitjançant la respiració, la transpiració i els corrents d’aire al voltant.
Hi ha diferents estratègies que es poden implementar per intentar disminuir els impactes negatius dels efectes de l’estrès per calor en els animals, tant tècniques de gestió i maneig de la granja com nutricionals.
BARREJA 100% ESPÈCIES I CAPSAICINA
-
Glàndules alcaligèniques (paròtides, molar inferior i bucals), que secreten un fluid amb una alta concentració d’ions bicarbonat (substàncies tampó), amb petites quantitats de mucoproteïnes.
-
Glàndules mucogèniques (submandibulars, sublinguals, labials i faríngies) la secreció de les quals és principalment mucoproteica.
-
Augment del flux de saliva.
-
Disminució del temps durant el qual el pH ruminal roman per sota de 6. Un pH< 6 és indicatiu d’acidosi ruminal subaguda (SARA).
-
Menor variabilitat del pH ruminal.
-
Millora la ingesta de Matèria Seca (MS).
-
Afavoreix el desenvolupament de la població cel·lulolítica ruminal, ajudant a la producció d’àcids grassos volàtils.
OLEORRESINA DE CAPSICUM – CAPSAICINA
L’actiu Capsaicina actua a la boca de l’animal estimulant els receptors TRPV1 de la llengua, transmetent un senyal nerviós al cervell de sensació de calor/dolor.
-
Comportament alimentari : estimulació de la ingesta en períodes d’estrès per calor i increment del consum d’aigua. Els períodes dels menjars augmenten en freqüència i en disminueixen quantitat (per disminuir l’elevació de la Tª corporal).
-
Increment de la salivació , ajudant a augmentar l’efecte tampó de la saliva en rumen.
-
Fermentació ruminal : redueix el risc d’acidosi i afavoreix els patrons de fermentació ruminal a favor de la fibra, limita la degradació de proteïna, augmenta la producció de propionat i redueix la formació de metà.
-
Absorció de nutrients : millor digestió de proteïnes i lípids per augment de l’activitat enzimàtica i millor absorció de nutrients per un increment de la motilitat intestinal.
-
Disminució de la temperatura corporal (augment de pèrdues de calor a través dels capil·lars de la pell -vasodilatació perifèrica-, sudoració).
Bibliografia:
- Pawar, M., Srivastava, A., Chauhan, H., & Damor, S. (2018). Nutritional Strategies to Alleviate Heat Stress in Dairy Animals – A Review. International Journal of Livestock Research, 8(1),8-.18 http://dx.doi.org/10.5455/ijlr.20170425045104
- Szolcsányi J. (2015). Effect of capsaicin on thermoregulation: an update with new aspects. Temperature (Austin, Tex.), 2(2), 277–296.
- Das, R., Sail, L., Verma, N., Bharti, P., Saikia, J., Imtiwati, & Kumar, R. (2016). Impact d’estrès d’estrès en salut i performance d’animals: A review. Veterinary world, 9(3), 260–268. https://doi.org/10.14202/vetworld.2016.260-268
- West, J W. “Effects of heat-stress on production in dairy cattle.” Journal of dairy science vol. 86,6 (2003): 2131-44. doi:10.3168/jds.S0022-0302(03)73803-X
- NADIS – National Animal Disease Information Service
- https://extension.umn.edu/dairy-milking-cows/heat-stress-dairy-cattle
