L’estrès tèrmic passa quan un animal és incapaç d’eliminar l’excés de calor corporal de manera natural. Sota aquestes condicions s’incrementa el risc d’acidosi.
Freqüència de situacions de risc d’acidosi ruminal
L’acumulació de calor és causada per les temperatures exteriors i l’alta humitat relativa que excedeixen la capacitat fisiològica de termoregulació als mamífers, més coneguda com a evapotranspiració.
Aquesta relació de temperatura-humitat relativa s’expressa mitjançant l’índex THI, que descriu els nivells d’estrès per calor. A causa del seu alt funcionament metabòlic, les vaques lleteres estan més subjectes a l’estrès per calor que els humans, per exemple. L’estrès per calor es considera moderat quan l’índex THI supera els 72 per a les vaques lleteres, mentre que seria superior a 80 per als humans. La temperatura de confort per a una vaca lletera està entre 0 i 20 °C. Una temperatura de 25 °C amb una humitat relativa del 50 % correspon a un índex de 72. Les vaques lleteres són, per tant, molt sensibles, la qual cosa requereix una vigilància més gran respecte al risc d’acidosi. El ramader no pot confiar en la seva percepció per avaluar el confort tèrmic dels animals.
Tot i això, les pèrdues econòmiques vinculades a l’estrès per calor són difícils de calcular. Les troballes d’un estudi realitzat en vaques americanes van mostrar que fins i tot si es prenguessin mesures preventives contra l’estrès per calor, les pèrdues encara ronden els 120 €/vaca/any amb un 80 % d’aquestes pèrdues a la producció i un 20 % a l’augment de despeses vinculades a la salut de l’animal (no només per acidosis).
Però també sobre el funcionament metabòlic que agreuja el risc d’acidosi.
La resposta de supervivència d‟una vaca lletera que s‟enfronta al‟estrès per calor és una menor ingesta de matèria seca. De fet, la fermentació al rumen indueix una reacció exotèrmica. Per tant, aquest augment de calor ruminal s’ha d’eliminar, juntament amb la termoregulació induïda per les altes temperatures exteriors. Hi ha una correlació positiva entre un augment de la temperatura ruminal (manca de termoregulació) i un risc més gran d’acidosi.
Les causes de l’acidosi ruminal durant l’estrès per calor són les següents:
-
Disminució de la quantitat de matèria orgànica digerida
-
Reducció de la producció de saliva rica en substàncies tampó (estimulació durant la masticació)
-
Disminució de la quantitat de bicarbonat de sodi disponible a la sang a causa d’un increment en la freqüència respiratòria.
A més, hi ha un desequilibri en la flora ruminal en detriment de la flora cel·lulolítica. L’eficiència alimentària també es veu afectada. Per tant, l’estrès per calor indueix les mateixes patologies que l’acidosi clínica o subclínica crònica:
-
Es compromet l´estat de salut general de la vaca
-
Coixeres
-
Problemes de fertilitat
-
Augment de la taxa de sacrifici
Prevenir el risc d’acidosi mitjançant una gestió millor del ramat
-
La primera solució basada en un extracte natural de la família Rutaceae actua sobre la modulació del missatge d’estrès al cervell.
-
La segona solució, una barreja específica d’olis essencials i d’espècies, actua sobre el sistema digestiu de l’animal.
Es van formar dos lots d’animals segons els nivells i etapes de lactància: vaques primípares a la meitat de la lactació i vaques multípares en la lactància primerenca. Es va registrar la producció diària de llet, el consum d’aliment, el nombre d’animals i l’etapa de lactància. Durant el període de prova, la temperatura mitjana a les 5:00 va ser de 17 °C i la temperatura mitjana a les 3:00 era de 32 °C. Les temperatures mitjanes durant aquesta prova van ser més altes durant el període de suplementació que les dels controls. Abans de la suplementació, les vaques consumien una mitjana de 22,7 kg de matèria seca.
Resultats de comportament
S’han observat canvis en la conducta d’alimentació durant el període de suplementació. Les vaques van consumir més al matí quan la temperatura a les 5:00 va ser més alta. L‟efecte de la primera alternativa es manifesta per la regulació del consum d‟aliment segons les condicions ambientals en temps real. En aquesta prova, les vaques van anticipar les temperatures màximes de la tarda, especialment quan les temperatures del matí eren altes i van ajustar les dietes en conseqüència. Així, les fermentacions exotèrmiques es van produir principalment en moments en què la temperatura exterior encara era suportable.
D’altra banda, la suplementació no va tenir cap efecte en el consum de racions de la tarda perquè les temperatures ja eren massa altes perquè la vaca s’arrisqués a elevar encara més la temperatura corporal i conduir a un risc d’acidosi.
Aquests resultats de comportament sobre la regulació de la ingesta d’aliment són consistents amb els observats en altres proves utilitzant extractes de plantes sensorials amb propietats antiestrès.
Resultats en la productivitat
També en aquest primer estudi sembla que l’ús combinat de dos additius va augmentar la producció de llet en 0,79 L/dia i 0,92 L/dia en vaques primípares i multípares, respectivament. Això va representar entre el 32 i el 35 de la variabilitat individual establerta per tractament.
