Importància de mantenir el comportament productiu
És fonamental mantenir el comportament natural i productiu dels animals per assegurar un rendiment òptim en condicions ambientals adverses. L’estrès tèrmic representa un desafiament important en la producció animal a nivell global, especialment a les regions tropicals de forma contínua i als països temperats durant les temporades càlides.
Què és l’estrès tèrmic i com afecta la producció
L’estrès tèrmic es produeix quan les condicions de temperatura i humitat ambiental superen la capacitat fisiològica de l’animal per dissipar l’excés de calor corporal mitjançant els seus mecanismes naturals de termoregulació. Aquesta situació té un impacte negatiu directe en paràmetres productius clau, com el consum d’aliment, la guany de pes i la producció de llet.
Enfocament neurosensorial i multisistèmic per a l’adaptació
Des d’un enfocament neurosensorial i multisistèmic, la modulació dels senyals d’estrès a nivell del sistema nerviós central pot facilitar una adaptació més eficient a situacions de calor. Mantenir comportaments productius normals, com la ingesta d’aliment i aigua, així com la interacció social, resulta essencial per minimitzar les pèrdues productives derivades de l’estrès tèrmic.
Estratègies tècniques per mitigar l’impacte
Les estratègies tècniques actuals per mitigar aquest problema integren múltiples àrees d’acció, incloent components fitogènics, galènics i neurosensorials, que conjuntament ajuden a preservar les funcions fisiològiques i conductuals dels animals. Aquestes solucions actuen modulant la percepció i la resposta a l’estrès, afavorint l’homeòstasi i l’equilibri metabòlic sota condicions desafiaments.
Impacte econòmic i productiu per espècie
És rellevant considerar l’impacte econòmic associat a l’estrès tèrmic. Per exemple, en pollastres de engreix, la calor intensa pot reduir el consum d’aliment i empitjorar l’índex de conversió, afectant negativament la taxa de creixement. De manera similar, en gosses lactants, l’augment de la temperatura ambiental provoca descensos significatius en la ingesta alimentària, amb repercussions en la productivitat i el desenvolupament de la lluita. En vaques lleteres, un índex temperatura-humitat (THI) elevat compromet la producció làctia i pot alterar el comportament habitual d’alimentació i beguda.
Taula resum – Impacte i resultats per espècie
| Espècie | Condicions d’estrès tèrmic | Efecte habitual sense intervenció | Resultats observats amb estratègies neurosensorials i multisistèmiques | Paràmetres millorats |
| Pollastres de engreix | 34–36 °C, HR >80% (tropical) | Reducció del consum; menor guany; pitjor conversió | Consum més estable fins i tot en hores de més calor; +4% millora en conversió; +8,8% guany diari acumulat | Consum de pinso, índex de conversió, guany de pes |
| Truges lactants | >25 °C (moderat a alt) | −385 g/día (>25 °C) y −923 g/día (>27 °C) d’ingesta | +170 g a +820 g/dia de pinso; major pes de camada al destet (+3,5 a +4,3 kg) | Ingesta diària, pes de la lluita |
| Vaques lleteres | THI ≥80 | Descens productiu; menor consum d’aliment i aigua | +2,6% producció en multípares; +2,3% en primípares; manteniment de la ingesta i activitat | Producció de llet, consum i activitat alimentària |
Evidència d’eficàcia en estudis i assaigs
Diversos estudis i assaigs han demostrat que intervencions que impacten en la senyalització neurosensorial i l’adaptació fisiològica poden ajudar a mantenir o millorar aquests paràmetres productius durant episodis d’estrès tèrmic moderat a sever.
Recomanacions pràctiques per mitigar l’estrès tèrmic
Monitoratge ambiental constant
Mesurar de manera regular la temperatura i la humitat relativa dins de les instal·lacions i calcular l’índex temperatura-humitat (THI) per anticipar el risc d’estrès tèrmic.
Optimització de la ventilació i el flux d’aire
Ús de ventiladors, extractors i sistemes de ventilació creuada per afavorir la dissipació de la calor, especialment en hores de més càrrega tèrmica.
Subministrament adequat d’aigua fresca
Assegurar la disponibilitat permanent d’aigua neta i a temperatura adequada, incrementant els punts de beguda en èpoques de calor intensa per evitar competència entre animals.
Gestió de l’horari d’alimentació
Ajustar els horaris de subministrament de pinso cap a les hores més fresques del dia, reduint el risc de termogènesi alimentària en els pics de calor.
Suplementació nutricional estratègica
Incorporar additius funcionals amb acció fisiològica i neurosensorial que ajudin a regular la resposta a l’estrès tèrmic i a mantenir el consum i la producció.
Control de densitat animal
Evitar la sobrepoblació a les instal·lacions per reduir la càrrega tèrmica generada pels mateixos animals i afavorir la circulació de l’aire.
Conclusions
La gestió efectiva de l’estrès tèrmic en la producció animal requereix un enfocament tècnic integrat que afavoreixi l’adaptació conductual i fisiològica de l’animal. L’aplicació d’estratègies multisistèmiques que modulen la resposta a l’estrès tèrmic contribueix a preservar el rendiment i l’eficiència productiva, sense dependre de referències a ingredients o productes específics.



