La fermentació durant el procés d’ensitjat és una etapa crucial en la transformació del farratge fresc en un aliment més nutricional digestibles per a vaques de llet.
Una de les eines per afavorir aquest procés és mitjançant l’ús d’inoculants, que, com qualsevol altra inversió, exigeix valorar els pros i els contres.
L’inoculant per al blat de moro ha de complir dos objectius:
-
Afavorir la instauració ràpida i segura de la fermentació després de la collita.
-
Augmentar l’estabilitat donin ensilat en el moment de l’obertura de la sitja.
Dos avantatges principals
-
Facilitar la recuperació de matèria seca, és a dir, reduir les pèrdues de MS
Després de la collita s’inicien les pèrdues de matèria seca degudes al procés natural de fermentació. Aquestes pèrdues s’han de minimitzar entre un 4-7%, fet que suposa que de cada 100 T de farratge fresc de 4 a 7 T es perdran en el procés d’ensitjat. Si no fem servir inoculants i deixem que la fermentació passi gràcies als bacteris naturalment presents en el farratge fresc, aquestes pèrdues poden arribar a suposar la de 10 a 15 T per cada 100 T de farratge.
-
Estabilitat una vegada que obrim la sitja
L’ús de THOR OPTIMAIZE proporciona bacteris del cep Lactobacillus brevis , que prevé el creixement de llevats i floridures una vegada que l’ensitjat entra en contacte amb l’oxigen. Aquestes poblacions tenen més rellevància en situacions de clima temperat i humit.
El cost de l’inoculant: realment és un desavantatge?
A Tech Complex treballem molt per oferir THOR OPTIMAIZE, un inoculant per al blat de moro (també indicat per a l’ensitjat de sorgo i pastone) d’alta eficàcia compost per nous soques bacterianes ia un cost molt competitiu.
-
Lactobacillus casei
-
Lactobacillus brevis
Complementant l’acció dels ceps bacterians incloem l’activitat d’un enzim xilanas que millora l’estructura de la fibra, disminuint el risc de fermentacions anormals en ensitjats amb un lleuger excés d’humitat i afavorint la digestibilitat d’aquesta fibra.
Mecanisme d’acció de THOR OPTIMAIZE
Lactobacillus casei
Bacteri productor principalment de l’àcid L-làctic, un dels isòmers del d’àcid làctic i que a diferència de l’àcid D-làctic, és la forma metabolitzada en mamífers.
A més, durant la fermentació, produeix diacetil , o butanodiona, un compost que transmet a l’ensitjat una olor de mantega particularment agradable.
Cep important a l’inici de la fermentació, amb capacitat de créixer en una àmplia gamma de matèries seques i de reduir el nivell de Clostridia dins de l’ensitjat en comparació amb altres bacteris productors d’àcid làctic.
Disminueix el pH com a resultat de l’alta producció d’àcid làctic.
S’aconsegueix una conservació més gran dels nutrients del farratge fresc des de l’inici de la fermentació.
Redueix les pèrdues de matèria seca de manera consistent.
Lactobacillus brevis
L.brevis és un bacteri heterofermentatiu, productor d’àcid acètic, principalment en les fases inicials de la fermentació, quan l’activitat de l’enzim xilanasa es troba optimitzada, per la qual cosa L. brevis , a diferència d’altres soques heterofermentatives, té el potencial de millorar l’estabilitat en l’obertura primerenca de la sitja.
Té activitat en un ampli rang de temperatures, de 15 a 45ºC, per la qual cosa és interessant sobretot a les zones d’altes temperatures, com al sud d’Espanya.
Aquest cep és capaç d’utilitzar els sucres de 5 àtoms de carbonis disponibles gràcies a l’enzim xilanasa per a la producció eficient d’àcid acètic.
Capacitat d’augmentar l’estabilitat de l’ensitjat un cop obert en contacte amb l’oxigen, ja que l’àcid acètic que produeix inhibeix el creixement dels llevats (també fongs) que s’activen quan s’obre la sitja.
