REDUCCIÓ EN LA PRODUCCIÓ DE METAN ENTÈRIC EN RUMIANTS

El metà i el sector ramader

Nivell de producció de la ramaderia

Laugment en el nivell de producció sovint sargumenta com lacció per reduir les emissions de metà.

És cert que la quantitat d’ingesta comporta un augment de l’emissió total de CH4, per tant cal considerar l’emissió de CH4 per unitat de producte (litre de llet o kg de carn) (taula 2).

Taula 2 : Efecte del nivell de producció làctia a les emissions de metà en vaques de llet

Tot i això, l’augment de la productivitat dels animals s’acompanya per un augment en la intensificació de les produccions amb augment en l’ús de fertilitzants, concentrats, entre d’altres. Per tant, com més productivitat, hi ha un augment de les emissions d’òxid de nitrogen i diòxid de carboni per kg de producte produït.

Composició de la dieta

A la producció de metà els factors de la dieta més influents són la proporció de concentrats (un augment origina una reducció en la producció de metà) i la naturalesa de les font de glucosa: els sucres solubles són més metanogènics que el midó, ja que aquest últim dirigeix ​​la fermentació cap a la producció de propionat i els primers cap al butir.

• La reducció de la producció d’ions hidrogen, que limitarà la formació del metà. Això s’aconsegueix, principalment, reduint o eliminant la població de protozous de la microbiota ruminal.

• Redireccionar-ne la utilització cap a altres rutes metabòliques, afavorint la producció de propionat dins del perfil d’àcid grassos volàtils, en detriment de l’acetat.

• Millora la utilització de la proteïna en rumen. Incrementa la síntesi de proteïna ruminal a causa de l’efecte positiu de la barreja d’olis essencials a l’equilibri de la microbiota (disminució de l’output d’amoníac i urea).

• Millora la digestibilitat de la fibra, particularment en dietes riques en midó (increment de la població cel·lulolítica, amb reducció de la població amilolítica).

• Afavoreix l’estabilitat del pH ruminal, especialment en dietes altes en energia, a causa de l’acció combinada dels olis essencials sobre els bacteris productors de lactat i de les espècies en l’augment de la producció de saliva (activitat tampó).

• Millora de la utilització de midó, amb reducció de les pèrdues de carbohidrats en forma d’emissions de CO2 i CH4.

• Reducció del recompte de cèl·lules somàtiques en llet, per inhibició de resposta inflamatòria intervinguda per enzims Cox-2.

• La reducció del contingut de nitrogen a la dieta, per augment de la quantitat de proteïna que arriba al duodè.

• La reducció de la producció del metà entèric, per un increment de la productivitat de la vaca i una millora de leficiència de la fermentació ruminal.

1. Millora de la productivitat de la vaca (+1kg de llet/dia amb la mateixa ingesta de matèria seca) i reducció de la taxa C2/C3 per estimulació de la producció de propionat en racions de vaques de llet amb un 21% de midó i 42% de FND (base d’ensilatge de blat de moro, alfals, gra. La via metabòlica de producció de propionat competeix amb lús dions dhidrogen, per tant, redueix de forma potencial la producció de metà.

2. En proves realitzades in vitro (mètode Tilley i Terry), es redueix significativament la producció d’amoníac (-50%; disminució de l’activitat dels Bacteris HAP (bacteris hiperproductors d’amoníac) encarregats de la desaminació dels aminoàcids /C3 i disminueix producció de gasos un 9% (CO2 i CH4).

3. Els protozous són en part responsables de la metanogènesi. Els olis essencials tenen un efecte directe en la disminució de la població de protozous.