PUNT CLAU DE L’ECONOMIA CIRCULAR
Els principals beneficis de l’aplicació de purí a sòls agrícoles són:
-
Augment de la matèria orgànica a terra.
-
Millora de l’estructura del sòl, incrementant l’esponjositat dels sòls, afavorint l’intercanvi de gasos i la retenció d’aigua i els nutrients.
-
Aspectes econòmics: estalvi de costos davant abonaments inorgànics.
La valorització (gestió) d’aquests purins comporta una sèrie de punts de control que influeixen en la composició del purí, com són:
-
El control de lalimentació dels animals.
-
La gestió a granges: ús racional de l’aigua i gestió dels purins en origen.
-
La valoració del purí com a fertilitzant orgànic.
-
L’aplicació a camps de cultiu.
PRINCIPALS PROBLEMES DELS PURINS
COST
El component principal dels purins és laigua, podent arribar fins al 97% de la seva composició. Per tant, el transport del purí fins al lloc de la utilització és un transport car, ja que la major part del volum transportat és aigua. Així mateix, el tractament de depuració de l’aigua dels purins és un tractament força costós.
Hi ha diferents tècniques possibles de tractaments de purí però suposen un gran cost econòmic per la separació de l’aigua i la depuració per permetre’n l’eliminació directa: producció de biogàs, generació d’energia elèctrica o fabricació de fertilitzants sòlids.
Per tant, lús daquests purins, de manera rendible, es limita a les explotacions agrícoles properes a les granges.
MALS OLORS
Presència d’olors desagradables tant a la fossa de la granja com durant l’aplicació al camp.
Per a l’aplicació al camp hi ha solucions mitjançant canvis als sistemes d’aplicació, que redueixen el contacte del purí amb l’aire. Són els anomenats aplicadors d’injecció, que dipositen el purí directament a la superfície oa les primeres capes del sòl.
PRESÈNCIA DE NITRITS
Ja comentem anteriorment que el component principal del purí és l’aigua. Això suposa un efecte de dilució dels components de valor afegit al purí (nutrients fertilitzants, nitrogens, fòsfor, potassi, altres minerals,…).
Per reduir el cost del transport del purí a llargues distància, es fa l’aplicació a altes dosis en camps propers a les granges, i això pot suposar un problema per contaminació per nitrits dels aqüífers o pèrdua de nitrogen per lixiviació.
La definició de la valoració dels purins inclou l’ aprofitament dels purins generant un benefici minimitzant-ne l’impacte mediambiental .
La valorització és un procés tecnològic pel qual es transforma un subproducte de les granges, de valor escàs, en un fertilitzant homogeni, que implica un coneixement de la composició del mateix.
L’aplicació d’aquest purí “valoritzat” es fa en dosis controlades en funció de les necessitats del cultiu.
Hi ha diversos factors que poden modificar la composició dels purins, com poden ser:
-
Lorigen: espècie animal de procedència.
-
Règim de l’explotació: intensiu, pasturatge, llit de palla, llit de sorra, …
-
Tipus d’alimentació i composició.
-
Gestió d’aigua: tipus d’abeuradors
-
Fossa de purins: coberta o oberta.
Així mateix, els principals elements que caracteritzen el purí i que en determinen el valor afegit són:
-
Contingut en nitrogen (N), Fòsfor (P) i potassi (K), denominat NPK . Podeu substituir l’ús de fertilitzants inorgànics, habitualment cars.
-
Oligoelements (Manganès, Molibdè) àcids húmics, són compostos que aporten al sòl millores de fertilitat, de la capacitat d’intercanvi iònic i en l’estructura.
TRACTAMENT DEL PURÍ
Els purins es poden utilitzar mitjançant ús directe com a fertilitzant o la fabricació d’un fertilitzant quimorgànic.
L’elaboració d’un fertilitzant quimorgànic consisteix en l’anàlisi de la càrrega d’una cisterna, aportar els fertilitzants químics fins a completar una fórmula final determinada prèviament en funció de les necessitats del camp on s’aplicarà. Aquests fertilitzants amb base purí permeten la valorització ja que compten amb l’avantatge sinèrgic dels dos tipus de substàncies, normalment augmentant la fixació i disponibilitat dels adobs químics per a les plantes.
Augmenta el valor del purí, permetent un transport més rendible a distàncies més llargues i la seva aplicació a dosis adequades al camp.
A més, el purí es pot sotmetre a un procés de tractament complet, obtenint-se un costat, aigua i, de l’altra, un residu sòlid que es podria utilitzar com a fertilitzant orgànic sòlid. Hi ha diferents mètodes per dur a terme aquests tractaments:
-
Solarització – Evaporació
-
Assecat tèrmic directe
-
Biometanització , en un biodigestor, on es duu a terme una fermentació de la matèria orgànica del purí produint metà (CH4), que es pot reutilitzar per produir calor o energia elèctrica mitjançant un generador de biogàs.
-
Depuració : obtenció d’una fracció líquida (aigua) i fang (fertilitzant)
-
Plantes de nitrificació desnitrificació (NTDN) , afavoreixen els processos naturals dels bacteris en un entorn aerobi (en presència d’oxigen) convertint l’amoníac (NH3) a nitrat (NO3) i després afavoreixen el procés anaerobi (sense O2) que passa el NO3 a gas nitrogen (N2).
ETAPES A LA VALORITZACIÓ DEL PURÍ
HOMOGENITZACIÓ
Un dels problemes principals en la gestió del purí és que posseeix un baix poder fertilitzant amb ús directe, ja que la major part de la composició és aigua, que no aporta nutrients al sòl. Aquest motiu fa que el transport del purí sigui car.
Per tant, un primer pas consistirà a aportar valor al purí com més aviat millor: a la fossa oa la granja, a causa de l’alt cost d’aquest transport.
El purí passa un temps variable a la fossa, en funció de l’explotació, el maneig i la mida de la fossa o bassa.
Durant aquest període es produeixen diferents reaccions químiques formant-se agregats i crostes que dificulten el maneig.
El primer pas per a la valorització del purí és, per tant, la seva homogeneïtzació , per disminuir la variabilitat en la composició i facilitar-ne el maneig. D’aquesta manera les partícules, components i les seves unitats fertilitzants estaran disponibles en tot el contingut.
La principal recomanació és la connexió d’un batedor a un tractor agrícola per a l’homogeneïtzació.
Hi ha altres sistemes amb bomba elèctrica submergida (hèlix) però requereixen una gran inversió, necessita molta potència elèctrica (no sempre disponible) i les possibles avaries són força molestes (se situen submergides al purí).
A més, requereixen un batut freqüent (la legislació permet batre les basses abans de buidar-les, però no de manera freqüent per evitar emissions de NH3).
Així mateix, productes a base de bacteris i enzims, com el THOR FULL-EQUIP , per afavorir la fermentació de la matèria orgànica i accelerar la descomposició del purí, millorant-ne la qualitat i el maneig.
Redueix la formació de crostes al purí i disminueix els embussos a les canonades, evitant problemes de sedimentació en fosses. THOR FULL-EQUIP proporciona una major homogeneïtat del purí afavorint la seva aplicació al camp.
A més, millora la conservació del nitrogen (en forma de proteïna microbiana i no en forma d’amoníac). Quan s’aplica al camp, aquest nitrogen en forma de proteïna microbiana és òptim per nodrir la microbiota edàfica. Això, alhora, condueix a una millor salut del sòl, a una menor abrasió dels cultius ia un millor rebrot, ajuda a disminuir la presència de males olors i la presència de mosques a les instal·lacions, per disminució del nivell d’amoníac emès pel purí i la descomposició d’altres compostos sulfurosos per part dels bacteris inclusius .
ANÀLISI
L’objectiu de l’anàlisi del purí és obtenir una estimació dels quilograms de cada element que tindrà la fossa al llarg del temps.
Hi ha dos tipus d’anàlisis:
· Anàlisi DIRECTES, mitjançant presa de mostres i la seva anàlisi al laboratori.
· Anàlisi INDIRECTES, mitjançant sensors externs, conductímetres, NIR,… Són més immediats (es poden llegir en camp) i permeten analitzar cada càrrega de cisterna.
S’estableixen 7,25 kg de N, 4,07 kg de P2O5 i 5,34 kg de K2O per porc/any.
Al llarg de l’any per a 1000 porcs en engreix, serien 7.250 kg de N, 4.070 kg de P2O5 i 5.340 kg de K2O, i els preus de mercat del 2019 per Kg d’Unitat Fertilitzant (UF) de 0,90 €/kg de N, 1,26 €/kg de N, 1,26 kg/N.
El valor total de la fossa serà de 17.420 € /1000 caps d’esquer (explotació petita)
Les unitats de fertilitzant poden estar en volum diferent, a causa d’un “efecte de dilució” ja que depèn molt de la quantitat d’aigua present i la gestió de l’aigua a l’explotació.
La gestió d’aquesta informació, així com els calibratges dels sensors indirectes de cada fossa/bassa de purí, de forma adequada, permet aconseguir una bona estimació del potencial fertilitzant del purí que transporta una cisterna en concret, cosa que permetrà una utilització molt més precisa, sostenible i econòmicament rendible del purí com a fertilitzant.
PLANIFICACIÓ
El purí és un adob de proximitat, planificar quan aplicar-lo no depèn de quan la fossa estigui plena, sinó de les necessitats del cultiu on s’aplicarà, del seu estat fenològic, així com de factors externs com el clima.
Prèviament s’ha de decidir si s’utilitzarà el purí directament o se sotmetrà a algun tractament de correcció de la seva formulació per potenciar-ne el poder fertilitzant i minimitzar-ne l’impacte en el medi ambient.
En aquesta planificació (moment i quantitat a aplicar i tractament del purí), cal tenir en compte la regulació normativa que pot establir límits de dosis, volums o determinades èpoques per a l’aplicació.
APLICACIÓ
Per controlar l’aplicació, tant administrativa com agronòmica, s’han de tenir en compte i anotar les dades a cada càrrega en granja, els valors de l’anàlisi de cada cisterna, apuntar el codi SIGPAC a cada recinte i, amb l’ajuda d’unes taules de referència, estimar els m3 a aplicar a cada parcel·la segons la composició.
A més, cal creuar aquests valors amb unes taules de fertilització teòrica, en funció de la producció objectiu del cultiu per calcular finalment la velocitat d’avanç de la cisterna que és el paràmetre principal que determina la dosi de fertilitzant que s’està aplicant.
Realitzar aquestes anotacions i càlculs alhora que es fa la tasca d’aplicació resulta tremendament complicat.
Per això al mercat hi ha plataformes que integren tots els processos i permeten, de forma molt senzilla per a l’usuari, la valorització del purí tenint en compte la seva capacitat com a fertilitzant, l’anàlisi de les variables més importants en l’aplicació en camp, analitzant totes les variables assenyalades i la seva utilització com a fertilitzant i no com a residu.
HIGIENITZACIÓ
Quan s’ha aplicat el purí al camp d’una forma homogènia, en teoria ja hem acabat el procés de valorització del purí.
D’una banda, s’homogeneïtza el producte perquè no hi hagi variabilitat (homogenització) i de l’altra se n’analitza la composició (anàlisi).
En funció del cultiu al qual va destinat i el moment d’aplicació que s’aplicarà una dosi o una altra i fins i tot a modificar la composició del purí (planificació) i posteriorment s’ha aplicat de forma homogènia al terreny (aplicació).
No obstant això, hi ha una etapa fonamental perquè l’aplicació de purins sigui compatible amb la producció ramadera: la neteja i la higienització, ja que és important evitar que els purins actuïn com a vector de malalties.
Per això és fonamental (i obligatori) dur a terme tasques de neteja i desinfecció abans de canviar dexplotació o fins i tot en canviar de fossa dins de la mateixa explotació.
BENEFICIS DE LA VALORITZACIÓ
MEDIAMBIENTALS
Un cop decidits a modificar la composició del purí, el més important és tenir clar quines són les necessitats del cultiu objectiu al qual cal aportar el fertilitzant. En funció de l’espècie, la producció esperada i l’estat fenològic del cultiu es pot adaptar la composició del fertilitzant.
Encara que la capacitat fertilitzant de l’adob quimorgànic serà superior a la de fertilitzants químics tradicionals, es pot considerar (per principi de prudència) que el cultiu requerirà les mateixes unitats fertilitzants que s’aportaven amb fertilitzants químics i les relacions i millores que aporta el fertilitzant orgànic que siguin un efecte més gran.
El preu de les matèries primeres, sens dubte, condicionarà el producte final que es traurà com a adob quimorgànic i en funció del seu preu i disponibilitat de purí a l’explotació.
Un factor que és molt important quan es treballa amb purí és la distància de la parcel·la destí on s’aplicarà i en funció que aquesta estigui més o menys lluny, també es pot jugar amb la composició:
-
Si la parcel·la és molt lluny (10 km, per exemple) potser es prefereix aportar una dosi més alta a haver de fer més trajectes, augmentant el cost del transport.
-
Si esteu al costat de la granja d’origen, el cost del transport es minimitza i augmenta la disponibilitat de purins, per la qual cosa pot ser una bona estratègia fer servir el mètode tradicional, sense aportació d’adobs químics, encara que no s’aprofitin totes les unitats fertilitzants.
FONTS:
