{"id":1648,"date":"2021-10-27T19:46:04","date_gmt":"2021-10-27T19:46:04","guid":{"rendered":"https:\/lestres-termic-i-la-cerda-lactant\/"},"modified":"2025-09-01T10:27:11","modified_gmt":"2025-09-01T10:27:11","slug":"lestres-termic-i-la-cerda-lactant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/tech-complex.com\/ca\/lestres-termic-i-la-cerda-lactant\/","title":{"rendered":"L’ESTRES T\u00c8RMIC I LA CERDA LACTANT"},"content":{"rendered":"
\n

L’estr\u00e8s per calor \u00e9s un dels principals tipus d’estr\u00e8s en la producci\u00f3 porcina, especialment a la truja lactant. No obstant aix\u00f2, els estudis que mostren l’impacte de l’estr\u00e8s t\u00e8rmic a les truges lactants i els garrins no estan actualitzats. Per\u00f2 en els darrers anys, la limitada capacitat d’ingesta de pinso de les truges hiperprol\u00edfiques i l’escalfament global han portat a una conscienciaci\u00f3 m\u00e9s gran d’aquest problema inevitable des d’Europa fins a \u00c0sia. <\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
\n

Estr\u00e8s t\u00e8rmic<\/strong><\/span><\/h2>\n


\n<\/strong><\/span>L\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic es produeix quan la temperatura ambiental de l\u2019animal supera la seva zona t\u00e8rmica neutra. En aquest moment, l\u2019animal genera m\u00e9s calor a trav\u00e9s del seu metabolisme o rep m\u00e9s calor del seu entorn de la que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019eliminar. <\/p>\n<\/div>\n

En el cas de la truja lactant, molts estudis coincideixen que la zona t\u00e8rmica neutra de la truja est\u00e0 entre els 18\u00baC i els 22\u00b0C (Quiniou et al., 2000). Aix\u00f2 vol dir que per sobre dels 18\u00b0C \u200b\u200bel metabolisme de la truja comen\u00e7a a lluitar contra l’estr\u00e8s t\u00e8rmic. A m\u00e9s, \u00e9s important tenir en compte que la humitat relativa tamb\u00e9 exerceix un paper en el risc d’estr\u00e8s t\u00e8rmic. Tot i que l’\u00edndex de temperatura-humitat relativa (THI) no s’ha estudiat, o ho ha fet de forma marginal, a les truges, es reconeix que amb una humitat elevada (> 80%) les variacions de temperatura seran molt menys acceptades per la truja. D’aqu\u00ed ve la import\u00e0ncia d’una bona ventilaci\u00f3 a les granges. <\/div>\n
<\/div>\n
\n

La truga lactant \u00e9s l\u2019animal m\u00e9s exposat a l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic.<\/strong><\/span><\/h2>\n

<\/strong><\/span><\/p>\n

La truga lactant presenta una toler\u00e0ncia a la calor significativament menor que el garr\u00ed d\u2019engreix i fins i tot que la truga gestant. Aquesta menor resist\u00e8ncia t\u00e8rmica es deu principalment a la elevada ingesta de pinso necess\u00e0ria per satisfer les altes demandes energ\u00e8tiques i nutricionals de la camada, aix\u00ed com a la intensa producci\u00f3 de llet, un proc\u00e9s altament termog\u00e8nic. <\/p>\n

A m\u00e9s, durant la lactaci\u00f3, la truga es troba exposada de manera cont\u00ednua a temperatures ambientals superiors a la seva zona termoneutral. Mentre que el rang de confort t\u00e8rmic per als garrins acabats de n\u00e9ixer se situa entre 30\u202f\u00b0C i 34\u202f\u00b0C (Quiniou et al., 2000), la temperatura de les sales de maternitat sol mantenir-se entre 22\u202f\u00b0C i 25\u202f\u00b0C per equilibrar les necessitats d\u2019ambd\u00f3s, encara que aquest \u00faltim ja representa una c\u00e0rrega t\u00e8rmica rellevant per a la mare. <\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, tant a l\u2019estiu com a l\u2019hivern, la truga lactant est\u00e0 sotmesa a un estr\u00e8s t\u00e8rmic pr\u00e0cticament inevitable, fet que fa imprescindible implementar estrat\u00e8gies de suport nutricional i ambiental per minimitzar-ne l\u2019impacte sobre el benestar i la productivitat.<\/p>\n

Com disminueix la seva temperatura la truga?<\/strong><\/h2>\n


\n<\/strong>La truja, i en general el porc, no tenen gl\u00e0ndules sudor\u00edpares funcionals, cosa que limita considerablement la seva capacitat per regular la seva temperatura corporal.<\/p>\n<\/div>\n

Quan l’animal es veu sotm\u00e8s a un estr\u00e8s t\u00e8rmic, es posen en marxa una s\u00e8rie de cascades fisiol\u00f2giques per adaptar-se tan r\u00e0pidament com sigui possible a aquesta inc\u00f2moda situaci\u00f3.<\/div>\n
\n

D’una banda, el metabolisme augmenta la term\u00f2lisi: la taxa de respiraci\u00f3 s’accelera per augmentar la p\u00e8rdua de calor i la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia es redirigeix \u200b\u200bcap a les xarxes capil\u00b7lars de la pell per afavorir la p\u00e8rdua de calor per convecci\u00f3.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

D\u2019altra banda, es redueix la termog\u00e8nesi: la truga disminuir\u00e0 la seva activitat i augmentar\u00e0 la superf\u00edcie de contacte amb zones fresques per\u00f2, sobretot, per reduir la seva pr\u00f2pia producci\u00f3 de calor, l\u2019animal disminueix la ingesta de pinso.<\/div>\n
\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, es redueixen els nutrients disponibles per a la producci\u00f3 de llet. La truja ha de mobilitzar les seves reserves per cobrir les necessitats de lactaci\u00f3 per a la seva ventrada. <\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n

Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies directes de l?estr\u00e8s t\u00e8rmic?<\/strong><\/span><\/h2>\n


\n<\/strong><\/span>L’estr\u00e8s t\u00e8rmic indueix un descens a la ingesta de pinso de la truja, per\u00f2, de quants grams estem parlant?<\/p>\n<\/div>\n

Per damunt dels 18\u00b0C, la p\u00e8rdua de capacitat d’ingesta \u00e9s de 154 g\/dia\/cerda per grau addicional. I aix\u00f2 s’agreuja quan la temperatura puja per sobre dels 25 \u00b0 C, on la p\u00e8rdua s’eleva a 385 g\/cerda per grau addicional. <\/div>\n
<\/div>\n
Per sobre dels 27\u00baC, la ingesta de pinso es redueix en gaireb\u00e9 1kg (Figura 1).<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
\"\"

Figura 1: Efecte de la temperatura ambient sobre la ingesta de pinso a la truja lactant<\/p><\/div>\n

\n

La disminuci\u00f3 de la ingesta de pinso es tradueix en una disminuci\u00f3 de la producci\u00f3 de llet i de pes.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

A 29\u00b0C, la disminuci\u00f3 de la producci\u00f3 de llet es va estimar en -1,3kg\/dia\/truja, \u00e9s a dir, una reducci\u00f3 del 18%. Altres estudis informen de disminucions de la producci\u00f3 de llet que van del 12 al 26% (Taula 1). <\/div>\n<\/div>\n
\n
\"\"

Taula 1: Efecte de l’estr\u00e8s t\u00e8rmic en el rendiment de la truja i de la ventrada<\/p><\/div>\n<\/div>\n

\n

Quant al rendiment de la ventrada, les p\u00e8rdues oscil\u00b7len entre 300 i 750 g\/dia\/camada, cosa que pot representar una difer\u00e8ncia d’un quilo en el pes del garr\u00ed al deslletament.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

El darrer efecte notable es produeix en la condici\u00f3 corporal de la truja. Com menys consumeixi, m\u00e9s haur\u00e0 de rec\u00f3rrer a les reserves corporals. Els diferents estudis informen d’una p\u00e8rdua addicional de greix dorsal de 1,2 mm a 1,4 mm per a les truges exposades a l’estr\u00e8s t\u00e8rmic. <\/div>\n
<\/div>\n
\n

Com ajudar la truja?<\/strong><\/span><\/h2>\n


\n<\/strong><\/span>La prevenci\u00f3 \u00e9s la clau. Per\u00f2, com es pot prevenir una onada de calor? <\/p>\n<\/div>\n

\u00c9s important recordar que la truja lactant est\u00e0 constantment sotmesa a estr\u00e8s t\u00e8rmic, sent els signes de malestar m\u00e9s visibles quan fa calor (> 25\u00b0C). Per tant, acompanyar-la durant tot l’any no \u00e9s una aberraci\u00f3, al contrari! <\/div>\n
<\/div>\n
\n

Les solucions “cl\u00e0ssiques”<\/strong><\/h2>\n

\n<\/strong>Les solucions habituals consisteixen a augmentar la digestibilitat dels nutrients, incrementar la concentraci\u00f3 energ\u00e8tica de la raci\u00f3 o limitar l\u2019estr\u00e8s oxidatiu, per\u00f2 no aborden directament el nucli del problema.<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n

Tant si l’estr\u00e8s \u00e9s t\u00e8rmic com una altra naturalesa, quan l’animal ho percep, s’integra directament a nivell cerebral per desencadenar una resposta fisiol\u00f2gica en cascada. Aquesta resposta pot variar segons la sensibilitat individual de lanimal i la seva capacitat dadaptaci\u00f3. <\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n

Refor\u00e7ar la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 de la truga lactant a l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic<\/strong><\/span><\/h2>\n


\n<\/strong><\/span>Aquesta \u00e9s la primera estrat\u00e8gia que s\u2019hauria d\u2019aplicar en la producci\u00f3 porcina. De fet, la resposta a l\u2019estr\u00e8s (en aquest cas a l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic) es pot millorar refor\u00e7ant l\u2019activitat de les neurones implicades en la resposta a l\u2019estr\u00e8s: les neurones serotonin\u00e8rgiques. Aix\u00f2 dona lloc a una millor adaptaci\u00f3 del comportament de l\u2019animal: <\/p>\n<\/div>\n

\n