{"id":1652,"date":"2021-11-11T19:52:36","date_gmt":"2021-11-11T19:52:36","guid":{"rendered":"https:\/reduccio-en-la-produccio-de-metan-enteric-en-rumiants\/"},"modified":"2025-09-01T09:51:49","modified_gmt":"2025-09-01T09:51:49","slug":"reduccio-en-la-produccio-de-metan-enteric-en-rumiants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/tech-complex.com\/ca\/reduccio-en-la-produccio-de-metan-enteric-en-rumiants\/","title":{"rendered":"REDUCCI\u00d3 EN LA PRODUCCI\u00d3 DE METAN ENT\u00c8RIC EN RUMIANTS"},"content":{"rendered":"
\n

El met\u00e0 (CH4) \u00e9s un hidrocarbur component principal del gas natural. \u00c9s tamb\u00e9 un \u201cgas d’efecte hivernacle\u201d, per la qual cosa la seva pres\u00e8ncia a l’atmosfera tenen un impacte en la temperatura i el clima de la Terra. <\/span><\/p>\n<\/div>\n

Despr\u00e9s del di\u00f2xid de carboni (C02), el met\u00e0 ocupa el segon lloc quant a gasos amb efecte d’hivernacle causats per les activitats humanes.<\/div>\n
<\/div>\n
El met\u00e0, amb una vida atmosf\u00e8rica curta de 12 anys. Tamb\u00e9 es considera un gas d’efecte hivernacle potent pel fet que \u00e9s 23 vegades m\u00e9s efica\u00e7 per atrapar la calor dins de l’atmosfera que el CO2. <\/div>\n
<\/div>\n
Aproximadament el 16% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle corresponen al met\u00e0.<\/div>\n
<\/div>\n
\"\"<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n

Les emissions de met\u00e0 poden tenir un origen antropog\u00e8nic (agricultura, mines de carb\u00f3, abocadors i sistemes de gas natural i petroli) i constitueixen un 60% de les emissions totals de met\u00e0. El met\u00e0 tamb\u00e9 pot tenir un origen natural, pantans, hidrats de gas, permagel i els t\u00e8rmits. <\/span><\/p>\n<\/div>\n

Del total d’emissions de met\u00e0, amb origen a l’activitat humana (60%), un 30% representa un origen ent\u00e8ric (sector ramaderia) seguit d’un 21% d’origen agr\u00edcola i un 18% del petroli i el gas.<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\"\"<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

El met\u00e0 i el sector ramader<\/span><\/h2>\n<\/div>\n
Per\u00f2 quin \u00e9s l’impacte global de la ramaderia, m\u00e9s concretament dels remugants, en la producci\u00f3 de met\u00e0 a nivell global?<\/div>\n
<\/div>\n
Sens dubte hi ha una gran controv\u00e8rsia en aquest sentit ja que habitualment s’exagera el paper dels remugants en l’efecte hivernacle en detriment d’un dels principals causants (\u00fas de combustibles f\u00f2ssils). Aix\u00f2 \u00e9s degut, en part, a la metodologia utilitzada per al c\u00e0lcul de limpacte. <\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00ed mateix, tampoc no es tenen en compte determinats factors, com la difer\u00e8ncia en el reciclatge del met\u00e0 en funci\u00f3 de l’origen:<\/div>\n
<\/div>\n
El met\u00e0 biog\u00e8nic<\/strong> t\u00e9 una vida \u00fatil d’uns 10 anys, ja que es recicla a trav\u00e9s de les plantes mitjan\u00e7ant l’oxidaci\u00f3 de l’hidroxil en CO2 i es transforma en cel\u00b7lulosa. Altres gasos d’efecte hivernacle,<\/strong> l’origen dels quals \u00e9s la utilitzaci\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils, pot trigar fins a 1.000 anys a desapar\u00e8ixer de l’atmosfera.<\/div>\n
<\/div>\n
Tot i aix\u00f2, el met\u00e0 produ\u00eft al sector ramader, \u00e9s al punt de mira.<\/div>\n
<\/div>\n
\n
Reducci\u00f3 de met\u00e0 en fermentacions ent\u00e8riques de remugants<\/strong><\/div>\n<\/div>\n
Aix\u00ed, s’han establert i s’estan investigant diferents estrat\u00e8gies per reduir la producci\u00f3 de met\u00e0 ent\u00e8ric.<\/div>\n
<\/div>\n
\n

Nivell de producci\u00f3 de la ramaderia<\/h2>\n

Laugment en el nivell de producci\u00f3 sovint sargumenta com lacci\u00f3 per reduir les emissions de met\u00e0.<\/span><\/h2>\n<\/div>\n
Sauvant (1993) proposa un exemple te\u00f2ric d’una explotaci\u00f3 lletera amb un objectiu de producci\u00f3 de 2.400 hectolitres (hl) de llet a l’any. Aquest objectiu es pot assolir amb un ramat de 60 vaques que produeixen 4.000 kg de llet a l’any. En aquestes condicions, cada vaca allibera 109 kg de CH4 a l’any, cosa que representa 6.570 kg o 9.200 m3 de CH4 per a tot el ramat. <\/div>\n
<\/div>\n
\n
El mateix objectiu de producci\u00f3 tamb\u00e9 es pot assolir amb un ramat de 24 vaques que produeixin 10.000 kg de llet a l’any. En aquest cas, cada vaca allibera 146 kg de CH4, per\u00f2 en total tot el ramat produiria nom\u00e9s 3.504 kg o 4.900 m3 de CH4 durant un any complet. <\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n
A m\u00e9s, el bestiar m\u00e9s productiu rep una raci\u00f3 m\u00e9s concentrada i, per tant, segons les observacions de Beever (1993), aquests animals perdran menys energia en forma de met\u00e0.<\/div>\n<\/div>\n
\n
\"\"

Taula 1: Emissions bovines mitjana de met\u00e0 digestiu en funci\u00f3 del seu nivell de producci\u00f3 (Vermorel 1995)<\/p><\/div>\n<\/div>\n

\n

\u00c9s cert que la quantitat d’ingesta comporta un augment de l’emissi\u00f3 total de CH4, per tant cal considerar l’emissi\u00f3 de CH4 per unitat de producte (litre de llet o kg de carn) (taula 2).<\/span><\/p>\n

\"\"

Taula 2 : Efecte del nivell de producci\u00f3 l\u00e0ctia a les emissions de met\u00e0 en vaques de llet<\/p><\/div>\n<\/div>\n

\n

Tot i aix\u00f2, l’augment de la productivitat dels animals s’acompanya per un augment en la intensificaci\u00f3 de les produccions amb augment en l’\u00fas de fertilitzants, concentrats, entre d’altres. Per tant, com m\u00e9s productivitat, hi ha un augment de les emissions d’\u00f2xid de nitrogen i di\u00f2xid de carboni per kg de producte produ\u00eft. <\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n

Composici\u00f3 de la dieta<\/h2>\n

A la producci\u00f3 de met\u00e0 els factors de la dieta m\u00e9s influents s\u00f3n la proporci\u00f3 de concentrats (un augment origina una reducci\u00f3 en la producci\u00f3 de met\u00e0) i la naturalesa de les font de glucosa: els sucres solubles s\u00f3n m\u00e9s metanog\u00e8nics que el mid\u00f3, ja que aquest \u00faltim dirigeix \u200b\u200bla fermentaci\u00f3 cap a la producci\u00f3 de propionat i els primers cap al butir.<\/span><\/h2>\n<\/div>\n
L’augment de la inclusi\u00f3 de l\u00edpids<\/strong><\/div>\n
Un increment en la quantitat de l\u00edpids a la raci\u00f3 pot disminuir la quantitat de met\u00e0 ent\u00e8ric, ja que no proporcionen substrat per a la seva producci\u00f3. Hi ha estudis per a l’avaluaci\u00f3, a curt termini, de l’efecte d’\u00e0cids grassos de naturalesa diferent quant a la producci\u00f3 de met\u00e0. <\/div>\n
<\/div>\n
\n
Fermentaci\u00f3 ruminal<\/strong><\/div>\n<\/div>\n
A nivell de la fermentaci\u00f3 ruminal es poden plantejar dues estrat\u00e8gies per a la disminuci\u00f3 en la producci\u00f3 de met\u00e0:<\/div>\n
\n