Mitjan\u00e7ant l\u2019evaporaci\u00f3 respirat\u00f2ria, les aus intenten eliminar l\u2019exc\u00e9s de calor corporal; tanmateix, aquest proc\u00e9s tamb\u00e9 provoca una eliminaci\u00f3 excessiva de di\u00f2xid de carboni, fet que origina una disminuci\u00f3 de la pressi\u00f3 parcial de CO\u2082 a la sang i el desenvolupament d\u2019una alcalosi respirat\u00f2ria<\/strong>. L\u2019alteraci\u00f3 de l\u2019equilibri \u00e0cid-base afecta nombrosos processos metab\u00f2lics i pot comprometre l\u2019efici\u00e8ncia fisiol\u00f2gica de l\u2019animal.<\/p>\n Paral\u00b7lelament, l\u2019organisme redistribueix el flux sanguini cap a la perif\u00e8ria amb l\u2019objectiu d\u2019afavorir la dissipaci\u00f3 de la calor. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, disminueix la perfusi\u00f3 dels \u00f2rgans interns, especialment del tracte gastrointestinal. <\/p>\n Aquesta reducci\u00f3 de l\u2019aportaci\u00f3 sangu\u00ednia genera hip\u00f2xia intestinal i dany epitelial, alterant la integritat de les unions estretes (tight junctions) entre els enter\u00f2cits.<\/p>\n El resultat \u00e9s un augment de la permeabilitat intestinal<\/strong> o leaky gut<\/em>, un fenomen que permet el pas d\u2019endotoxines bacterianes cap a la circulaci\u00f3 sist\u00e8mica i desencadena una resposta inflamat\u00f2ria generalitzada.<\/p>\n La p\u00e8rdua d\u2019integritat intestinal acostuma a anar acompanyada d\u2019alteracions en la microbiota digestiva. Diversos estudis han descrit reduccions de poblacions beneficioses, com ara Lactobacillus <\/em>i Bifidobacterium<\/em>, juntament amb un increment de microorganismes oportunistes pertanyents a les Enterobacteriaceae<\/em> o a determinades esp\u00e8cies de Clostridium<\/em>. Aquesta disbiosi redueix l\u2019efici\u00e8ncia digestiva i contribueix a perpetuar l\u2019estat inflamatori. <\/p>\n Un altre dels mecanismes centrals de l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic \u00e9s el desenvolupament d\u2019estr\u00e8s oxidatiu.<\/strong><\/p>\n L\u2019increment de la temperatura corporal afavoreix la producci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies reactives d\u2019oxigen (ROS), superant la capacitat antioxidant end\u00f2gena de l\u2019animal.<\/p>\n Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, es produeixen danys oxidatius sobre les membranes cel\u00b7lulars, les prote\u00efnes i l\u2019ADN, comprometent la funci\u00f3 mitocondrial i reduint l\u2019efici\u00e8ncia metab\u00f2lica. Actualment, l\u2019estr\u00e8s oxidatiu es considera un dels principals responsables de la p\u00e8rdua de rendiment associada a la calor, tal com reflecteixen diversos estudis experimentals i materials t\u00e8cnics disponibles. <\/p>\n Finalment, la interacci\u00f3 entre la inflamaci\u00f3 i l\u2019estr\u00e8s oxidatiu genera un cercle vici\u00f3s que amplifica l\u2019impacte de la calor sobre l\u2019organisme. La inflamaci\u00f3 incrementa la producci\u00f3 metab\u00f2lica de calor i, al seu torn, l\u2019exc\u00e9s de calor afavoreix l\u2019activaci\u00f3 de noves vies inflamat\u00f2ries, perpetuant un estat d\u2019inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica de baix grau. <\/p>\n Aquest fenomen contribueix a la reducci\u00f3 del creixement, al deteriorament de la qualitat dels ous i de la carn, a l\u2019augment de la mortalitat i a una major susceptibilitat davant les malalties.<\/p>\n L\u2019estr\u00e8s per calor indueix una cascada fisiopatol\u00f2gica que connecta l\u2019alteraci\u00f3 intestinal amb la p\u00e8rdua d\u2019efici\u00e8ncia productiva.<\/em><\/p>\n Tot i que els mecanismes fisiopatol\u00f2gics b\u00e0sics s\u00f3n compartits, l\u2019impacte de l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic difereix entre els pollastres d\u2019engreix i les gallines ponedores a causa dels seus diferents objectius productius.<\/p>\n En els broilers, les conseq\u00fc\u00e8ncies es manifesten principalment en forma d\u2019una reducci\u00f3 del creixement, un empitjorament de l\u2019\u00edndex de conversi\u00f3 i alteracions en la qualitat de la canal. A m\u00e9s, l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic afavoreix una major deposici\u00f3 de greix i una menor s\u00edntesi proteica, reduint el rendiment de pit i la qualitat tecnol\u00f2gica de la carn. <\/p>\n En les gallines ponedores, en canvi, el principal efecte s\u2019observa sobre la producci\u00f3 i la qualitat de l\u2019ou. L\u2019alcalosi respirat\u00f2ria derivada de la hiperventilaci\u00f3 disminueix la disponibilitat de bicarbonat, essencial per a la formaci\u00f3 del carbonat c\u00e0lcic de la closca. Com a resultat, s\u2019obtenen ous amb closques m\u00e9s fines i fr\u00e0gils, augmenta el percentatge d\u2019ous trencats i disminueix la persist\u00e8ncia de la posta. Aix\u00ed mateix, l\u2019estr\u00e8s oxidatiu pot accelerar l\u2019envelliment ov\u00e0ric i comprometre la qualitat interna de l\u2019ou. <\/p>\n L\u2019impacte productiu de l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic difereix en funci\u00f3 de l\u2019objectiu productiu de l\u2019au.<\/em><\/p>\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019estr\u00e8s per calor transcendeixen l\u2019\u00e0mbit fisiol\u00f2gic i es tradueixen en p\u00e8rdues econ\u00f2miques significatives per a les explotacions av\u00edcoles.<\/p>\n La reducci\u00f3 del consum voluntari de pinso constitueix un dels primers signes cl\u00ednics observables, per\u00f2 \u00e9s lluny de ser l\u2019\u00fanic factor implicat. El deteriorament de l\u2019efici\u00e8ncia digestiva, l\u2019increment de la despesa energ\u00e8tica destinada a mantenir l\u2019home\u00f2stasi i l\u2019activaci\u00f3 de respostes inflamat\u00f2ries i immunit\u00e0ries generen una redistribuci\u00f3 dels nutrients que prioritza la superviv\u00e8ncia per damunt de la producci\u00f3. <\/p>\n En els pollastres d\u2019engreix, el resultat \u00e9s una disminuci\u00f3 del guany mitj\u00e0 diari, un empitjorament de l\u2019\u00edndex de conversi\u00f3 i un augment de la mortalitat durant els episodis de calor severa.<\/p>\n A m\u00e9s, l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic afavoreix una major deposici\u00f3 de greix corporal i redueix la s\u00edntesi proteica, afectant negativament el rendiment de pit i la qualitat tecnol\u00f2gica de la carn. L\u2019increment de l\u2019oxidaci\u00f3 lip\u00eddica tamb\u00e9 pot comprometre l\u2019estabilitat del producte durant l\u2019emmagatzematge. <\/p>\n En les gallines ponedores, l\u2019estr\u00e8s per calor redueix la persist\u00e8ncia de la posta i el pes de l\u2019ou, alhora que deteriora tant la qualitat interna com l\u2019externa.<\/p>\n La disminuci\u00f3 del gruix de la closca incrementa el percentatge d\u2019ous trencats o fissurats, mentre que el dany oxidatiu pot afectar par\u00e0metres com les unitats Haugh i l\u2019estabilitat del rovell.<\/p>\n Tot aix\u00f2 repercuteix directament sobre la rendibilitat de l\u2019explotaci\u00f3 i la qualitat del producte final.<\/p>\n Tot i que les mesures de maneig i ventilaci\u00f3 continuen sent la primera l\u00ednia de defensa davant de l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic<\/strong>, la nutrici\u00f3 exerceix un paper cada vegada m\u00e9s rellevant en la mitigaci\u00f3 dels seus efectes.<\/p>\n La comprensi\u00f3 de l\u2019eix fisiopatol\u00f2gic de l\u2019estr\u00e8s per calor ha impulsat el desenvolupament d\u2019estrat\u00e8gies nutricionals orientades a modular el comportament ingestiu, protegir la integritat intestinal, reduir l\u2019estr\u00e8s oxidatiu i controlar la inflamaci\u00f3 subcl\u00ednica.<\/p>\n L\u2019objectiu actual ja no consisteix \u00fanicament a minimitzar la caiguda del consum, sin\u00f3 a millorar la capacitat adaptativa de l\u2019animal davant dels desafiaments t\u00e8rmics i preservar-ne el rendiment productiu.<\/p>\n La reducci\u00f3 volunt\u00e0ria del consum de pinso constitueix una resposta adaptativa destinada a disminuir la producci\u00f3 metab\u00f2lica de calor. Tanmateix, aquesta estrat\u00e8gia compromet l\u2019aportaci\u00f3 de nutrients i agreuja les p\u00e8rdues productives. <\/p>\n En els darrers anys s\u2019han desenvolupat solucions basades en compostos sensorials i extractes vegetals capa\u00e7os de modular el comportament ingestiu i millorar l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019animal a l\u2019estr\u00e8s.<\/p>\n Aquests compostos actuen sobre mecanismes neurofisiol\u00f2gics implicats en la percepci\u00f3 de l\u2019entorn i en la resposta a l\u2019estr\u00e8s, afavorint el manteniment del consum de pinso i d\u2019aigua durant els per\u00edodes d\u2019altes temperatures.<\/p>\n Els resultats experimentals disponibles mostren que aquest tipus d\u2019estrat\u00e8gies poden contribuir a recuperar parcialment la reducci\u00f3 del consum observada sota estr\u00e8s t\u00e8rmic i a millorar el comportament de beguda, afavorint el manteniment del rendiment fins al final del cicle productiu.<\/p>\n En models experimentals realitzats sota condicions de 34\u201336 \u00b0C i humitats relatives superiors al 80 %, es van observar millores en el consum i en l\u2019adaptaci\u00f3 dels animals al desafiament t\u00e8rmic.<\/p>\n At\u00e8s el paper central de l\u2019estr\u00e8s oxidatiu en la fisiopatologia de la calor, l\u2019\u00fas d\u2019antioxidants nutricionals constitueix una de les estrat\u00e8gies amb un major suport cient\u00edfic.<\/p>\n Els polifenols vegetals han despertat un inter\u00e8s especial a causa de la seva capacitat per neutralitzar les esp\u00e8cies reactives d\u2019oxigen i modular diverses vies cel\u00b7lulars implicades en la inflamaci\u00f3 i la resposta a l\u2019estr\u00e8s.<\/p>\n Entre aquests, els extractes rics en polifenols procedents de llavors i pells de ra\u00efm destaquen per la seva elevada capacitat antioxidant. Aquests compostos poden protegir les membranes cel\u00b7lulars davant la peroxidaci\u00f3 lip\u00eddica i preservar la funcionalitat mitocondrial, contribuint a mantenir el rendiment productiu i la qualitat dels productes av\u00edcoles. <\/p>\n Diversos estudis han mostrat reduccions significatives dels marcadors d\u2019oxidaci\u00f3 lip\u00eddica a la carn i millores en diversos par\u00e0metres de qualitat de l\u2019ou quan s\u2019utilitzen estrat\u00e8gies antioxidants basades en polifenols vegetals.<\/p>\n Els materials t\u00e8cnics disponibles descriuen reduccions de fins a un 69 % en determinats indicadors d\u2019oxidaci\u00f3 lip\u00eddica i millores en la qualitat interna de l\u2019ou sota condicions d\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic.<\/p>\n La inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica de baix grau constitueix un dels principals mecanismes responsables de la p\u00e8rdua d\u2019efici\u00e8ncia durant l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic. Per aquest motiu, la modulaci\u00f3 de la resposta inflamat\u00f2ria emergeix com una estrat\u00e8gia nutricional de gran inter\u00e8s. <\/p>\n En aquest context, la curcumina ha estat \u00e0mpliament estudiada per les seves propietats antioxidants i immunomoduladores. Tanmateix, la seva baixa biodisponibilitat en limita l\u2019efic\u00e0cia pr\u00e0ctica. El desenvolupament de tecnologies gal\u00e8niques avan\u00e7ades i de sistemes de vectoritzaci\u00f3 ha perm\u00e8s augmentar-ne l\u2019absorci\u00f3 i potenciar-ne els efectes biol\u00f2gics. <\/p>\n Els estudis realitzats en avicultura indiquen que la suplementaci\u00f3 amb curcumina d\u2019alta biodisponibilitat pot modular la resposta immunit\u00e0ria, afavorir la producci\u00f3 de citocines antiinflamat\u00f2ries i millorar el rendiment productiu sota condicions d\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic.<\/p>\n En models experimentals s\u2019han observat increments en la concentraci\u00f3 plasm\u00e0tica d\u2019interleucina-10 (IL-10), una citocina amb una reconeguda activitat antiinflamat\u00f2ria, acompanyats de millores en el pes viu i en la superviv\u00e8ncia.<\/p>\n La reducci\u00f3 de la inflamaci\u00f3 intestinal no nom\u00e9s disminueix la despesa energ\u00e8tica associada a la resposta immunit\u00e0ria, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueix a preservar la integritat de la barrera intestinal i a millorar l\u2019efici\u00e8ncia aliment\u00e0ria.<\/p>\n Les estrat\u00e8gies nutricionals actuals busquen actuar sobre m\u00faltiples mecanismes fisiopatol\u00f2gics de l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic.<\/em><\/p>\n L\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica actual indica que l\u2019estr\u00e8s per calor no es pot abordar mitjan\u00e7ant una \u00fanica estrat\u00e8gia nutricional. At\u00e8s que es tracta d\u2019un proc\u00e9s complex en qu\u00e8 intervenen alteracions conductuals, oxidatives, inflamat\u00f2ries i intestinals, les solucions m\u00e9s eficaces s\u00f3n aquelles capaces d\u2019actuar simult\u00e0niament sobre diversos mecanismes fisiopatol\u00f2gics. <\/p>\n En aquest sentit, la combinaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies orientades a millorar l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019animal, refor\u00e7ar les defenses antioxidants i modular la inflamaci\u00f3 pot contribuir a augmentar la resili\u00e8ncia de les aus davant dels episodis de calor i a reduir l\u2019impacte econ\u00f2mic associat a l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic.<\/p>\n L\u2019estr\u00e8s per calor representa un dels principals desafiaments per a l\u2019avicultura del segle XXI. Lluny de ser un simple problema de temperatura, constitueix un proc\u00e9s sist\u00e8mic que afecta la integritat intestinal, l\u2019estat oxidatiu, la resposta immunit\u00e0ria i el metabolisme de l\u2019animal. La comprensi\u00f3 de l\u2019eix fisiopatol\u00f2gic intest\u00ed\u2013immunitat\u2013estr\u00e8s oxidatiu ha obert noves oportunitats per al desenvolupament d\u2019estrat\u00e8gies nutricionals m\u00e9s precises i eficaces. <\/p>\n L\u2019aplicaci\u00f3 combinada de mesures de maneig i de solucions nutricionals basades en l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica permetr\u00e0 millorar la resili\u00e8ncia dels pollastres d\u2019engreix i de les gallines ponedores davant dels desafiaments t\u00e8rmics, contribuint a mantenir el rendiment productiu i el benestar animal en un context de creixent pressi\u00f3 clim\u00e0tica.<\/p>\n Ain Baziz, H., Geraert, P. A., Padilha, J. C., & Guillaumin, S. (1996). Chronic heat exposure enhances fat deposition and modifies muscle and fat partition in broiler carcasses. Poultry Science<\/em>, 75(4), 505\u2013513. <\/p>\n Emami, N. K., Jung, U., Voy, B., & Dridi, S. (2021). Radical response: Effects of heat stress-induced oxidative stress on lipid metabolism in the avian liver. Antioxidants<\/em>, 10(1), 35. <\/p>\n He, S., Yu, Q., He, Y., Hu, R., Xia, S., & He, J. (2024). Heat stress and intestinal health in poultry: mechanisms and nutritional interventions. Animals<\/em>, 14, 1\u201324. <\/p>\n Lara, L. J., & Rostagno, M. H. (2013). Impact of heat stress on poultry production. Animals<\/em>, 3(2), 356\u2013369. <\/p>\n Liu, L. L., Ren, M., Ren, K., Jin, Y., & Yan, M. (2020). Heat stress impacts on broiler performance: a systematic review and meta-analysis. Poultry Science<\/em>, 99(11), 6205\u20136211. <\/p>\n Nawab, A., Ibtisham, F., Li, G., Kieser, B., Wu, J., Liu, W., et al. (2018). Heat stress in poultry production: mitigation strategies to overcome the future challenges facing the global poultry industry. Journal of Thermal Biology<\/em>, 78, 131\u2013139.<\/p>\n Song, J., Xiao, K., Ke, Y., Jiao, L., Hu, C., Diao, Q., et al. (2023). Heat stress, gut integrity and microbiota in poultry: current knowledge and future directions. Frontiers in Veterinary Science<\/em>, 10, 1245678.<\/p>\n Xue, B., Fu, Y., Zhu, H., & Zhang, H. (2024). Nutritional strategies to alleviate heat stress in poultry: a review. Poultry Science<\/em>, 103(5), 103635. <\/p>\n Romero, L. F., Ren, Z., Yang, X., & Smith, J. (2021). Curcumin supplementation modulates inflammatory responses in broilers under heat stress conditions. Animals<\/em>, 11, 2894. <\/p>\n Surai, P. F. (2016). Antioxidant systems in poultry biology: superoxide dismutase. Journal of Animal Research and Nutrition<\/em>, 1(1), 8. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El estr\u00e9s por calor es uno de los principales desaf\u00edos de la avicultura moderna. Este art\u00edculo revisa los mecanismos fisiopatol\u00f3gicos implicados en pollos de engorde y gallinas ponedoras, incluyendo el eje intestino\u2013inmunidad\u2013estr\u00e9s oxidativo, y analiza las estrategias nutricionales respaldadas por la evidencia cient\u00edfica m\u00e1s reciente. <\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":3262,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[149],"tags":[],"class_list":["post-3273","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-avicultura-ca"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/tech-complex.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/ruta-fisio-es3xq-683x1024.png\")
<\/p>\nDifer\u00e8ncies fisiopatol\u00f2giques entre pollastres d\u2019engreix i gallines ponedores<\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/tech-complex.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/impacto-1024x683.png\")
<\/p>\nImpacte productiu i econ\u00f2mic de l\u2019estr\u00e8s per calor en avicultura<\/h2>\n
Estrat\u00e8gies nutricionals davant de l\u2019estr\u00e8s per calor: m\u00e9s enll\u00e0 del control ambiental<\/h2>\n
Modulaci\u00f3 del comportament ingestiu i manteniment del consum<\/h2>\n
Reducci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s oxidatiu mitjan\u00e7ant antioxidants naturals<\/h2>\n
Control de la inflamaci\u00f3 subcl\u00ednica i suport immunitari<\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/tech-complex.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/estrategias-1024x683.png\")
<\/p>\nUna aproximaci\u00f3 multifactorial per a un problema multifactorial<\/h2>\n
Conclusi\u00f3<\/h2>\n
Bibliografia<\/h2>\n