Què són les endotoxines?
Les endotoxines són part de la paret cel·lular dels bacteris Gram negatius i que són alliberats quan el bacteri es trenca o desintegra.
Aquestes substàncies consisteixen en complexos de lipopolisacàrids i lipoproteïnes conegudes també amb les sigles LPS (encara que existeixen algunes exotoxines no relacionades amb els LPS, com les proteïnes endotoxines delta del Bacillus thuringiensis).
Les LPS es troben a la membrana externa dels bacteris Gram negatius on realitzen funcions de manteniment de la integritat estructural del bacteri i de protecció davant de certs compostos químics.
Estructura dels LPS
Nucli R
Lípid A
Disacàrid de glucosamina fosforilada amb múltiples àcids grassos. Aquesta cadena hidrofòbica d’àcids grassos serveix d’ancoratge dels LPS a la membrana bacteriana. El lípid A és el responsable de la toxicitat dels bacteris Gram negatius, definint el grau i la naturalesa d’activació immunitària a l’organisme.
-
Per lisi bacteriana
-
Fases reproductores i de creixement dels bacteris.
Aquests LPS poden ser absorbits mitjançant transport paracel·lular (per alteració de la barrera intestinal) o per transport transcel·lular. Per totes dues vies són capaces d’arribar al sistema circulatori on poden originar febre, xoc i fins i tot la mort.
A més, aquests LPS són capaços de complicar altres malalties, l’estrès oxidatiu, alteracions patològiques immunomediades al fetge i intestí, així com al tracte respiratori.
La tolerància als LPS ve determinada per una exposició repetida a les endotoxines i determina l’índex d’immunotolerància als patògens Gram(-).
Per prevenir els danys per una inflamació excessiva, s’alliberen citocines antiinflamatòries. Aquesta immunosupressió deguda a la tolerància a endotoxines pot condicionar un augment del risc d’infeccions secundàries i disminuir els títols de vacunació i, per tant, reduir l’efectivitat de les vacunes.
Salut digestiva i endotoxines
-
Barreres físiques de l’epiteli (capa externa queratinitzada de l’epiteli ruminal) i la mucosa.
-
Secreció de pèptids antimicrobians
-
Basats en la retroalimentació negativa de la senyalització del factor nuclear kappa NF-KB, que estimula el sistema immunitari dels mamífers.
Una de les malalties més freqüents en vaca de llet associada a un augment substancial de la càrrega de LPS és l’ acidosi ruminal subaguda o SARA (de les sigles en anglès Sub Acute Ruminal Acidosi) i que es caracteritza per períodes de baixada del pH ruminal donant com a resultat un desequilibri de la població microbiana del rumen i un augment de la concentració. A causa de l’enorme consum de glucosa que suposa l’activació dels processos inflamatoris, això pot donar com a resultats una dràstica caiguda en la producció de llet.
A més dels efectes locals en el rumen, els LPS, la seva translocació i impacte de les endotoxines circulants repercuteixen en la salut del remugant.
La translocació d’endotoxines esdevé especialment important quan el fetge és incapaç de detoxificar les endotoxines (per exemple: durant trastorns hepàtics, com la lipidosi hepàtica o malaltia del fetge gras).
També per desafiaments amb micotoxines ja que poden afectar la salut hepàtica i/o facilitar la translocació d’endotoxines per la pèrdua de la integritat intestinal.
Les respostes inflamatòries, amb un augment en la producció de citocines, causades per la circulació d’endotoxines i altres molècules tenen un efecte important sobre el teixit de la peülla. Per aquest motiu la SARA està associada amb problemes de coixeres i més específicament amb la decoloració, hemorràgia i ulceració de la peülla.
Endotoxines en monogàstrics
La via principal d’alliberament i augment de LPS en porcí són l’ús d’ antibiòtics , la presència de micotoxines en pinso o diferents factors capaços de desencadenar un període d’ estrès . Els LPS originen febre, canvis en els recomptes de leucòcits, CID (coagulació intravascular disseminada), hipotensió, xoc i mort.
La seqüència d’esdeveniments segueix un patró regular amb un període de latència, un estrès fisiològic que cursa amb diarrees, prostració i fins i tot xoc que pot conduir finalment a la mort.
Hi ha diferents mètodes per estudiar els efectes de les endotoxines en la producció porcina, com el desafiament experimental amb injecció de LPS o mitjançant el mesurament de biomarcadors en saliva.
Els pollastres d’engreix són menys sensitius que altres espècies a l’efecte dels LPS (per manca d’una senyalització específica, TRAM-TRIF) però són capaços de desencadenar una activació del sistema immune i disminució de la productivitat relacionada amb l’acció de les interleucines produïdes durant la fase aguda inflamatòria.
Diferents estressors, com l’ estrès per calor , on es compromet la barrera intestinal afavorint la translocació de LPS, originen inflamació amb efectes en la reproducció, taxa de posada (sobretot a les fases d’inici i final del cicle de posada) i immunosupressió.
Altres factors que poden conduir a un augment de LPS a la llum intestinal, com en porcí, són causes ambientals i altres estressors, components del pinso, transicions, contaminació per micotoxines o l’ús d’antibiòtics.
En trastorns que condueixen a una proliferació de bacteris Gram (-) i disminueixen la funció de la barrera intestinal, les endotoxines són capaces d’arribar al flux sanguini provocant reaccions immunitàries de cost elevat, desviant els recursos de nutrients al sistema immune, però a més disminueix la ingesta alterant el rendiment.
Solucions per a les endotoxines via pinso
-
Els B-glucans , presents a la paret cel·lular dels llevats tenen una acció immunomoduladora, per la qual cosa limiten l’abast de la resposta inflamatòria davant de LPS.
-
Captadors de micotoxines , àmpliament utilitzats per al control d’altres toxines com les micotoxines, aquestes substàncies formen un complex massa gran amb les toxines com per ser absorbit, sent eliminat a través de la femta.
-
Molècules hidròfiles: bentonites, aluminosilicats (sobretot per a aflatoxines) capacitat limitada davant molècules de naturalesa lipofílica (zearalenona o DON).
-
Orgànics” – basats en mananooligosacàrids (MOS) amb capacitat d’absorbir un ampli rang de micotoxines.
-
Captadors d’endotoxines . Normalment tenen lobjectiu del lípid A, responsable dels efectes patogènics dels LPS. A més, el seu efecte és més o menys consistent amb les diferents endotoxines.
-
Productes que afavoreixin la salut intestinal, la integritat de l’escombrera intestinal i la funció entèrica: enzims, fibra, extractes de plantes, pro i prebiòtics.
Solució combinada davant de problemes de presència de mico i endotoxines
-
Donar suport a les funcions hepàtiques, gràcies a la betaïna, ja que el fetge és l’òrgan clau de la detoxificació. Això ajuda a la detoxificació de les mico/endotoxines que no poden ser adsorbides i eliminades a nivell intestinal (per exemple, DON).
-
Contribuir a ajudar les defenses naturals, afeblides per biotoxines, gràcies als actius immunomodulars de la cúrcuma.
-
Reforçar i completar l’acció del sistema antioxidant dels animals i limitar l’estrès oxidatiu per la inclusió d’extractes antioxidants procedents del raïm i la cúrcuma.
Els principals beneficis:
-
Ampli rang d’activitat: Multiprotect I actua sobre una àmplia gamma de biotoxines: micotoxines, endotoxines i exotoxines, en les diferents condicions de pH del tracte digestiu.
-
Rapidesa: Actua en tan sols 1 minut després de ser ingerit pels animals.
-
Selectivitat: Multiprotect I no té risc d’interaccionar amb nutrients presents al pinso.
Multiprotect I és un producte multiespècie, dissenyat per ser incorporat al pinso complet.