≪ Tornar a les notícies

Activar el cervell per gestionar l’estrès tèrmic

març 15, 2022

62e293_c4e65b4ca3d643249564164df9919fbf~mv2

Autors: Aurélie Auvray, Guillaume Desrousseaux i Jean-François Gabarrou, Phodé, França

És important conservar el comportament natural de lanimal per mantenir un rendiment òptim. Una solució neurosensorial que modula el missatge d’estrès directament al cervell ha demostrat limitar l’impacte negatiu de l’estrès millorant la resiliència dels animals en enfrontar-se als desafiaments ambientals.

L’ estrès per calor a la producció animal és un problema mundial, que es produeix constantment als països tropicals i sovint als països temperats durant la temporada d’estiu.

Aquest fenomen té un impacte negatiu en la producció animal, ja que disminueix el confort dels animals i en penalitza el rendiment.

L’estrès tèrmic es produeix quan un animal ja no és capaç d’eliminar de manera natural l’excés de calor corporal. L’acumulació de calor es deu a les temperatures externes ia un alt nivell d’humitat relativa, que supera la capacitat fisiològica de termoregulació dels animals, també coneguda com a evapotranspiració.

Additius sensorials per promoure el “Better-Being” (millor estar)

Basant-se en les 3 àrees d’experiència: la fitogènica, la galènica i els enfocaments basats en el cervell, Phodé ha desenvolupat una solució neurosensorial anomenada VeO.

VeO està compost principalment per un extracte específic de la família Rutacae, modula els senyals dels missatges d’estrès al sistema nerviós central. Com a resultat, els animals que perceben l’estrès ambiental com l’estrès per calor són capaços d’adaptar-se més ràpidament a la situació. En altres paraules, durant els períodes d’estrès s’observen menys canvis en el seu comportament, com ara la ingesta d’aliment o la interacció social.

Resultats observats als pollastres d’engreix

Als països tropicals, els pollastres d’engreix redueixen de forma natural la seva ingesta d’aliment, especialment en condicions de calor vespertina, per tal de reduir la termogènesi. Com que la termogènesi induïda per la dieta es produeix quatre hores després de la ingesta d’aliment, alguns grangers deixen d’alimentar les aus al matí per evitar la termogènesi de la tarda.

En aquests patrons d’alimentació, s’espera que els ocells compensin aquesta manca de consum a primera hora del matí següent. Tot i això, sovint es comprova que a mesura que disminueix el consum global de pinso, també ho fa la taxa de creixement. L’impacte econòmic de l’estrès tèrmic als pollastres d’engreix s’estima entre 0,15 i 0,25 dòlars per au.

Figura 1 – Patró d’alimentació diària dels pollastres d’engreix de 30 a 35 dies d’edat (%).

En una granja experimental de les Filipines (34ºC-36°C, HR> 80%), es van dividir 20.000 pollastres d’engreix en 2 grups (5 grups replicats de 2.000 pollastres).

Les condicions de calor van ser especialment intenses entre les 12.00 i les 16.00 hores (Figura 1). El grup VeO va mostrar un consum d’aliment més elevat i estable, especialment durant les hores de calor més intenses.

L’índex de conversió alimentària del grup suplementat també va tenir un impacte positiu (-4%).

També es va observar una ingesta d’aigua més gran durant el període de calor, cosa que posa de manifest l’adaptació del comportament de les aus.

Com es va demostrar anteriorment a les Filipines, la solució va permetre una millor ingesta d’aliment en condicions de calor i humitat relativa altes. Per tant, la taxa de creixement també té un impacte positiu.

A 4 granges comercials de Mèxic, els animals del grup VeO van tenir un guany de pes diari acumulat significativament més gran (p< 0,001) (+8,8%) en comparació del grup control (55,4 g d’ocell al dia davant de 50,9 g d’ocell al dia).

Resultats observats en truges lactants
La temperatura òptima de confort per a les truges lactants se situa entre els 18ºC i els 20 °C, mentre que per als garrins nadons és superior als 30 °C. Tenint en compte aquestes xifres, Phodé afirma que les truges s’enfronten a un estrès tèrmic durant el període de lactació que afectarà la capacitat d’ingesta d’aliment.

En efecte, s’ha comprovat que amb temperatures superiors als 25°C, la ingesta d’aliment de la truja comença a veure’s molt afectada (-385 g/dia/porcella en comparació dels 18°C) i aquest impacte continua augmentant a partir dels 27°C (-923 g/dia/porc). L’impacte econòmic de l’estrès tèrmic a les truges lactants s’estima en 120-330 dòlars per any/truixa.

En diversos assaigs realitzats a diferents països (Figura 2), els grups de VeO van mostrar una ingesta d’aliment més gran per a les truges lactants d’entre 170 gi 820 g addicionals al dia per truja. Els beneficis depenien de la gravetat de l?estrès. Centrant-nos en els assaigs núm. 3 i núm. 4, el major consum de pinso de les truges va generar un millor guany de pes de la ventrada des del naixement fins al deslletament (+3,5 kg/camada deslletada i +4,3 kg/camrada deslletada).

Figura 2 – Consum d’aliment de les truges lactants.

Resultats observats en vaques lleteres

A les vaques lleteres, la intensitat de l’estrès tèrmic es pot estimar mitjançant l’índex de temperatura-humitat relativa (THI). El llindar de confort del THI és de 68 (T 24,5°C, HR 15% o T 22°C, HR 45%). L’impacte econòmic de l’estrès per calor a les vaques lleteres s’estima entre 32 i 66 dòlars per vaca lletera durant un mes de munyida. En un assaig realitzat a Portugal (THI=80), es va investigar la relació entre el THI i la producció de llet utilitzant dos grups de vaques lleteres (53 multípares amb 56,5 DEL i 76 primípares amb 150,3 DEL).

Els grups les dietes dels quals van ser suplementades amb la solució VeO van mostrar una major producció de llet: de +2,6% per a les vaques multípares (Control=40,4 litres/vaca/dia vs. VeO=41,5 litres/vaca/dia) i +2,3% per a les primípares (Control=30,3 litres/vaca/va/dia.

Sota un estrès tèrmic moderat, VeO ajuda a mantenir la producció de llet en mantenir el comportament normal de beure i alimentar-se.

Figura 3 – Evolució de la producció de llet durant el període d’estrès tèrmic

Un mode d’acció cerebral

En conclusió, Phodé no considera l’animal com una associació de sistemes o unitats fisiològiques, sinó com una entitat única integrada al seu entorn, formant un sistema totalment equilibrat. La solució Phodé dóna a l’animal el poder d’actuar per estar millor i, per tant, per a un millor rendiment.

Font: Trigger the brain to manage heat stress – All About Feed

Per saber-ne més:

Vols que t'ajudem?

Som experts en nutrició animal des de fa més de 20 anys. Som especialistes en oferir solucions nutricionals eficaces i científicament recolzades per optimitzar la salut, el benestar i el rendiment dels animals

Contacta'ns