MENÚ

TANCAR

Carrer Argenters 11
08130 Santa Perpètua de Mogoda,Barcelona

tc@tech-complex.com
+34 93 718 22 15

Tornar a les notícies

Estrès en vaques de llet

set. 27, 2023

Al llarg de la vida, la vaca de llet ha de fer front a diferents factors estressants: físics, fisiològics i psicològics. Limitar limpacte de lestrès i promoure el benestar de les vaques lleteres és de vital importància.

Els efectes de l’estrès repercuteixen directament en la quantitat i qualitat de la llet produïda: inhibició de l’ejecció, reducció de la síntesi i fins i tot la modificació de la composició de la llet.
L’estrès indueix canvis fisiològics i debilita la immunitat, cosa que augmenta la sensibilitat a les malalties.
Les vaques estressades mostren una baixa fertilitat impactant indirectament en paràmetres productius com ara l’interval entre parts.

Introducció a un grup: estrès psicosocial

Com es pot superar la pèrdua de producció de llet després d’una reagrupació en vaca de llet?
El reagrupament social no és un esdeveniment insignificant per a les vaques lleteres.
Sobretot en explotacions grans, una vaca lletera canvia de grup sovint per fer lots similars durant una lactància. Això, però, desestabilitza la dinàmica social i perjudica comportaments productius com el descans, l’alimentació i la rumia. La producció de llet també s’altera.
Com superar la pèrdua de producció de llet després del reagrupament?
  1. Ús de Veig, una solució sensorial, per gestionar l’impacte de l’estrès

  2. Adaptació de la gestió de lexplotació

  3. Introduir vaques per parelles

Els 3 temes són clau per contrarestar la pèrdua de llet després d’un canvi de lot!

Comportament i productivitat

A les vaques de llet el comportament i la productivitat estan vinculats.

Per a una vaca una hora de descans addicional suposa augmentar la producció de llet en 0,9-1,6 litres de llet!

El comportament de les vaques diu molt sobre el nivell de benestar, que és imprescindible per al rendiment. Les vaques lleteres necessiten fer una llista d’activitats durant el dia per al seu benestar i també per a la producció de llet.

S‟ha estudiat una correlació directa entre el temps de descans d‟una vaca lletera i la productivitat: l‟ús de VeO millora el seu benestar i així expressar una millor producció.

Robot de munyida

El sistema de munyida automàtic constitueix una forma de millorar la productivitat de les explotacions lleteres. No obstant això, l’eficiència i l’ús del temps de munyida robotitzada estan fortament influenciats pel comportament de les vaques.
De fet, la utilització del robot requereix que les vaques estiguin més automotivades en comparació de la sala de munyida convencional.
Alguns estudis han trobat nivells més alts de comportaments agressius, com trepitjades i puntades de peu, amb l’ús del robot que a la sala de munyida convencional.

Per tant, el comportament de les vaques representa una de les preocupacions més importants sobre les quals podem actuar per millorar la popularitat i la rendibilitat del robot de munyida.

El repte rau en augmentar el comportament de munyida voluntària per augmentar la freqüència de munyida, així s’observa un augment de la producció de llet amb 2, 3 o 4 munyides en comparació amb la munyida un cop al dia amb vaques lleteres Holstein (Figura 1).

Figura 1: Efecte de la freqüència de munyida en la producció mitjana de llet utilitzant un sistema de munyida automàtica (Mayakrishnan Vijayakumar et al 2017)

De la mateixa manera, altres autors van confirmar que l’augment de la freqüència de munyida de 2x a 3x va resultar en un augment del 10% al 30% en la producció de llet.

Aleshores, la motivació de la vaca per entrar al lloc de munyida representa la principal diferència entre els sistemes de munyida amb robot i convencionals. Al robot, les vaques entren voluntàriament al lloc de munyida i són munyides durant tot el dia sense procediments de manipulació.

Tot i això, encara que algunes vaques mostrin una motivació evident per visitar el robot, és possible que no ho facin per falta d’un hàbit establert.
El descobriment i aprenentatge del robot és un període estressant per a les vaques: ple de novetats, també bregant amb la jerarquia dins del grup per accedir al robot de munyida.
Entrenar les vaques per fer servir el robot i ajudar-les a superar la situació d’estrès és crucial ja que aquest sistema de munyida depèn de visites voluntàries.
Això és especialment cert en el cas de les vaques primípares que entren al grup de lactància per primera vegada; aquest estrès psicosocial les fa menys receptives a laprenentatge. Així, doncs, el mode d’acció de VeO pot ajudar a posar els animals en un estat de calma i accelerar el procés d’aprenentatge.
La rendibilitat del sistema de munyida automatitzada depèn de les visites voluntàries, és a dir, del nombre de munyides diàries i de la velocitat de munyida. Gràcies als seus efectes positius sobre el comportament de les vaques lleteres, els beneficis de VeO es poden observar a dos nivells principals:
  • VeO redueix els comportaments competitius/agressius, cosa que posa en relleu el seu potencial per millorar la fluïdesa de la munyida i, per tant, la freqüència de munyida.

  • VeO influeix positivament en comportaments productius com ara el descans, la rumia i el temps d’alimentació. Per tant, els animals poden expressar millor tot el seu potencial.

Referències

C Johnston, JD (2018). Comunicació breu: associacions del comportament alimentari i la producció de llet en vaques lleteres. 101(4).
Felip H. Pàdua, KM (2022). Impact de dietary citrus extracte en el behavior i producció de lactating dairy cows following regrouping : a preliminary study. Universitat de Guelph, Departament de Biociències Animals, Guelph.
Gomez A., NC (2010, desembre 01). Pressupost de temps del bestiar lleter lactant en ramats comercials d’estabulació lliure. Revista de Ciències Lleteres, 93.
Holloway L, BC (2014). Tornar a capturar la vida bovina: Robot-cow relationships, freedom and control in dairy farming. Revista d’Estudis Rurals, 33, 131-140.
Jan Broucek, PT (2015). Adaptabilitat de les vaques lleteres a la munyida robotitzada : una revisió. Centre Nacional d’Agricultura i Alimentació, Nitra.
Laura Solano, CH (2022). Comportament del temps de munyida de vaques lleteres en un sistema de munyida automatitzat de flux lliure. Revista de Ciència Lletera.
Mayakrishnan Vijayakumar, JH (2017). L’efecte del nombre de lactància, l’etapa, la durada i la freqüència de munyida en la producció de llet en vaques lleteres Holstein coreanes utilitzant el sistema de munyida automàtic.
Nixon M, BJ (2009). Paràmetres genètics de la freqüència de munyida i trets de producció de llet a Holsteins canadencs munyides per un sistema de munyida automatitzat. Journal of Dairy Science, 92, 3422-3430.
Stelwagen, K. (2001). Efecte de la freqüència de munyida sobre el funcionament mamari i la forma de la corba de lactació. Centre de recerca Ruakura, Hamilton.

Vols que t'ajudem?

Som experts en nutrició animal des de fa més de 20 anys. Som especialistes en oferir solucions nutricionals eficaces i científicament recolzades per optimitzar la salut, el benestar i el rendiment dels animals