L’estrès per calor és un dels principals tipus d’estrès en la producció porcina, especialment a la truja lactant. No obstant això, els estudis que mostren l’impacte de l’estrès tèrmic a les truges lactants i els garrins no estan actualitzats. Però en els darrers anys, la limitada capacitat d’ingesta de pinso de les truges hiperprolífiques i l’escalfament global han portat a una conscienciació més gran d’aquest problema inevitable des d’Europa fins a Àsia.
Estrès tèrmic
L’estrès tèrmic es produeix quan la temperatura ambiental de l’animal supera la seva zona tèrmica neutra. En aquest moment, l’animal genera més calor a través del seu metabolisme o rep més calor del seu entorn de la que és capaç d’eliminar.
La truga lactant és l’animal més exposat a l’estrès tèrmic.
La truga lactant presenta una tolerància a la calor significativament menor que el garrí d’engreix i fins i tot que la truga gestant. Aquesta menor resistència tèrmica es deu principalment a la elevada ingesta de pinso necessària per satisfer les altes demandes energètiques i nutricionals de la camada, així com a la intensa producció de llet, un procés altament termogènic.
A més, durant la lactació, la truga es troba exposada de manera contínua a temperatures ambientals superiors a la seva zona termoneutral. Mentre que el rang de confort tèrmic per als garrins acabats de néixer se situa entre 30 °C i 34 °C (Quiniou et al., 2000), la temperatura de les sales de maternitat sol mantenir-se entre 22 °C i 25 °C per equilibrar les necessitats d’ambdós, encara que aquest últim ja representa una càrrega tèrmica rellevant per a la mare.
En conseqüència, tant a l’estiu com a l’hivern, la truga lactant està sotmesa a un estrès tèrmic pràcticament inevitable, fet que fa imprescindible implementar estratègies de suport nutricional i ambiental per minimitzar-ne l’impacte sobre el benestar i la productivitat.
Com disminueix la seva temperatura la truga?
La truja, i en general el porc, no tenen glàndules sudorípares funcionals, cosa que limita considerablement la seva capacitat per regular la seva temperatura corporal.
D’una banda, el metabolisme augmenta la termòlisi: la taxa de respiració s’accelera per augmentar la pèrdua de calor i la circulació sanguínia es redirigeix cap a les xarxes capil·lars de la pell per afavorir la pèrdua de calor per convecció.
En conseqüència, es redueixen els nutrients disponibles per a la producció de llet. La truja ha de mobilitzar les seves reserves per cobrir les necessitats de lactació per a la seva ventrada.
Quines són les conseqüències directes de l?estrès tèrmic?
L’estrès tèrmic indueix un descens a la ingesta de pinso de la truja, però, de quants grams estem parlant?
Figura 1: Efecte de la temperatura ambient sobre la ingesta de pinso a la truja lactant
La disminució de la ingesta de pinso es tradueix en una disminució de la producció de llet i de pes.
Taula 1: Efecte de l’estrès tèrmic en el rendiment de la truja i de la ventrada
Quant al rendiment de la ventrada, les pèrdues oscil·len entre 300 i 750 g/dia/camada, cosa que pot representar una diferència d’un quilo en el pes del garrí al deslletament.
Com ajudar la truja?
La prevenció és la clau. Però, com es pot prevenir una onada de calor?
Les solucions “clàssiques”
Les solucions habituals consisteixen a augmentar la digestibilitat dels nutrients, incrementar la concentració energètica de la ració o limitar l’estrès oxidatiu, però no aborden directament el nucli del problema.
Tant si l’estrès és tèrmic com una altra naturalesa, quan l’animal ho percep, s’integra directament a nivell cerebral per desencadenar una resposta fisiològica en cascada. Aquesta resposta pot variar segons la sensibilitat individual de lanimal i la seva capacitat dadaptació.
Reforçar la capacitat d’adaptació de la truga lactant a l’estrès tèrmic
Aquesta és la primera estratègia que s’hauria d’aplicar en la producció porcina. De fet, la resposta a l’estrès (en aquest cas a l’estrès tèrmic) es pot millorar reforçant l’activitat de les neurones implicades en la resposta a l’estrès: les neurones serotoninèrgiques. Això dona lloc a una millor adaptació del comportament de l’animal:
-
Un consum sostingut daliment a través duna dieta més fraccionada.
-
Un augment del consum daigua, base per a una òptima producció de llet.
-
Truges menys agitades, que no produiran calor extra.
-
Truges més receptives, que no aixafaran els garrins.
Gràcies a aquesta acció cerebral, que aborda la qüestió de l’estrès des de l’arrel (en aquest cas l’estrès tèrmic), es redueixen els efectes nocius per a l’organisme: estrès oxidatiu, pèrdua de permeabilitat de les membranes, alcalosi sanguínia, etc.
Si voleu conèixer més, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.
Font: Heat estrès i lactating sow: a reality to be addressed! (livestock-world.com)
