L’augment de la freqüència i la intensitat de les onades de calor a Europa està convertint l’estrès tèrmic en un factor limitant clau per a la producció porcina moderna. Més enllà de les mesures de maneig i ventilació, les estratègies nutricionals basades en espècies termogèniques (capsaïcina, gingerols i piperina) es posicionen com una eina d’interès per millorar el benestar i el rendiment de truges i porcs d’engreix sota altes temperatures.
Aquest article resumeix els mecanismes d’acció d’aquestes molècules, la seva sinergia i l’evidència disponible sobre el seu impacte en el consum, la salut intestinal i l’índex de conversió.
Estrès per calor en porcí: per què les espècies tenen sentit
El porc és especialment sensible a la calor: té poques glàndules sudorípares funcionals, una capa important de greix subcutani aïllant, pulmons de mida reduïda i una relació superfície/massa que dificulta la dissipació de la calor.
En truges en lactació, la zona de confort tèrmic se situa al voltant de 16–20 °C, i a partir de 25 °C el consum de pinso pot caure fins a 600 g/dia entre 18 i 25 °C, amb efectes directes sobre la producció de llet, el guany de la ventrada i la fertilitat posterior.
En porcs d’engreix, el rang de confort se situa aproximadament entre 18–25 °C; per sobre d’aquest interval s’observa un menor guany mitjà diari i fins a 2 kg menys de pes en canal a l’estiu respecte a l’hivern.
Les barreges d’espècies termogèniques basades en capsaïcina, gingebre i pebre negre s’estan consolidant com una eina nutricional eficaç per millorar la resiliència del porcí a l’estrès per calor i optimitzar el rendiment. Actuen activant receptors sensorials (TRPV1) a la llengua i a l’intestí, modulant la termoregulació, la ingesta i les secrecions digestives, alhora que donen suport a la integritat de la mucosa i a la resposta immunitària.
L’estrès tèrmic no només redueix la ingesta: redistribueix el flux sanguini cap a la perifèria, compromet la perfusió intestinal, augmenta la permeabilitat de la barrera epitelial i afavoreix la translocació d’endotoxines, desencadenant inflamació sistèmica i estrès oxidatiu. En aquest context, els compostos picants de certes espècies poden modular:
- Termoregulació (vasodilatació perifèrica i sensació de frescor després de la fase inicial).
- Comportament alimentari i ingesta.
- Digestió i absorció de nutrients.
- Resposta inflamatòria i oxidativa a nivell intestinal i sistèmic.
Capsaïcina: activació de TRPV1 i eix neurosensorial
TRPV1 com a diana principal
La capsaïcina, principal capsaicinoide del xili, és un agonista ben caracteritzat del receptor TRPV1 (Transient Receptor Potential Vanilloid 1), un canal catiònic expressat en neurones sensorials de la cavitat oral i l’intestí. La seva activació:
- Genera la sensació de picor i calor.
- Modula el to vascular (vasodilatació perifèrica), afavorint la pèrdua de calor.
- A través del nervi trigemin i de vies centrals, ajusta l’equilibri entre el flux sanguini perifèric i l’esplàncnic.
En monogàstrics, el TRPV1 també s’expressa en cèl·lules epitelials intestinals i neurones entèriques, on participa en la regulació de la motilitat, les secrecions digestives i l’alliberament de neuropèptids. Això explica per què la capsaïcina s’associa a:
- Augment de la secreció d’enzims digestius (lipasa pancreàtica, amilasa, tripsina) i d’àcids biliars.
- Millora de la digestió dels lípids i de l’absorció de nutrients.
- Canvis en la perfusió intestinal i possible reforç de la barrera epitelial.
Efectes antiinflamatoris i intestinals
Estudis recents en monogàstrics mostren que la capsaïcina pot atenuar la resposta inflamatòria i l’estrès oxidatiu:
- Long et al. descriuen, en garrins, que un extracte de Capsicum redueix TNF-α, IL-6 i IFN-γ i augmenta IL-10, modulant la resposta inflamatòria sistèmica.
- En models d’inflamació induïda per lipopolisacàrid, l’activació de TRPV1 per la capsaïcina atenua la producció de citocines proinflamatòries i protegeix la integritat de la barrera intestinal.
En truges en lactació sota estrès per calor, un assaig amb 132 animals suplementats amb 1,4 g/dia de capsaïcina des del dia 90 de gestació fins al deslletament va mostrar:
- Augment de la ingesta de pinso en lactació (+0,69 kg/dia, p=0,008).
- Increment de la IgG al calostre (185,8 vs 153,8 mg/ml, p=0,04).
- Millora del guany de pes de la ventrada (+11,2 %) i reducció de la incidència de diarrees en garrins.
Aquestes dades reforcen el paper de la capsaïcina en la millora del comportament alimentari, la qualitat del calostre i la immunitat passiva en condicions de calor.
Gingerols: coagonistes de TRPV1 i moduladors inflamatoris
Activació addicional de TRPV1
Els gingerols i els seus derivats (com els shogaols) són compostos vanil·loides del gingebre estructuralment emparentats amb la capsaïcina. Estudis de biologia estructural han demostrat que:
- Poden unir-se al domini d’activació de TRPV1 en una butxaca d’unió similar a la de la capsaïcina.
- Activen el TRPV1 com a agonistes parcials, amb menor potència però un efecte més suau i sostingut.
Això suggereix un model en què la capsaïcina proporciona un estímul fort i inicial sobre TRPV1, mentre que els gingerols prolonguen el senyal sense produir la mateixa desensibilització ràpida (taquifilàxia) associada a dosis elevades de capsaïcina.
Antiinflamatori i antioxidant a nivell intestinal
Els gingerols han estat àmpliament descrits com a molècules:
- Antiinflamatòries: inhibeixen NF-κB, redueixen l’expressió de COX-2 i iNOS i disminueixen TNF-α, IL-1β i IL-6 en models animals i cel·lulars.
- Antioxidants: redueixen la producció d’espècies reactives d’oxigen i la peroxidació lipídica, protegint els teixits davant del dany oxidatiu.
En el context intestinal, això es tradueix en:
- Menor estrès oxidatiu de la mucosa.
- Protecció de les unions estretes (tight junctions) i reducció de la permeabilitat.
- Millora de la integritat de la barrera epitelial davant de desafiaments com l’estrès per calor.
Tot i que les dades en porc encara són limitades, la coherència d’aquests mecanismes amb el que s’ha observat en altres espècies en recolza l’ús com a coadjuvants en barreges d’espècies per a porcí.
Piperina: biodisponibilitat, digestió i efecte antioxidant
Potenciador de la biodisponibilitat
La piperina, principal alcaloide del pebre negre, és coneguda com a potenciador de la biodisponibilitat en nutrició humana:
- Inhibe enzims de biotransformació (per exemple, CYP3A4) i transportadors com la P-glicoproteïna a l’intestí, reduint el metabolisme de primer pas i l’expulsió de xenobiòtics.
- Augmenta l’absorció i la concentració plasmàtica de compostos lipofílics com la curcumina, les catequines i altres polifenols.
Per analogia, és raonable assumir que una fracció més gran de capsaïcina i gingerols arriba a les seves dianes quan es formulen juntament amb piperina, permetent treballar amb dosis més baixes per obtenir un efecte similar o més consistent en camp.
Coadjuvant digestiu
En nutrició animal, la piperina i altres components del pebre negre es consideren fitobiòtics estimulants digestius:
- S’han descrit augments de l’activitat d’amilasa i tripsina pancreàtica i millores en la digestibilitat aparent quan s’inclouen barreges d’espècies amb piperina en dietes de monogàstrics.
- Assaigs i patents en porcí plantegen la seva combinació amb àcids orgànics i olis essencials per millorar l’índex de conversió mitjançant una millor digestió i modulació de la microbiota.
Tot i que la contribució específica de la piperina enfront d’altres components no sempre es desglossa, el seu paper com a coadjuvant digestiu és coherent amb l’experiència en altres espècies.
Evidència d’activitat antioxidant (inclòs H₂O₂)
A més dels seus efectes farmacocinètics i digestius, la piperina presenta activitat antioxidant:
- Estudis in vitro mostren que la piperina redueix la peroxidació lipídica i neutralitza espècies reactives d’oxigen, actuant com a captador de radicals lliures.
- En alguns models cel·lulars exposats a peròxid d’hidrogen (H₂O₂), concentracions baixes de piperina han protegit davant la pèrdua de viabilitat i el dany oxidatiu, mentre que dosis molt elevades poden mostrar efectes prooxidants, suggerint un comportament bifàsic dependent de la dosi.
En el context porcí, la documentació tècnica disponible recull un assaig in vitro en enteròcits duodenals porcins 2D:
- L’exposició a 1 mM de H₂O₂ va incrementar de manera marcada la fluorescència associada a espècies reactives d’oxigen (mesurada mitjançant diacetat de 2,7-diclorofluoresceïna).
- La co-incubació amb piperina (8 µg/mL) va reduir significativament el senyal fluorescente (p<0,01 davant a H₂O₂ sol), apropant-lo a nivells de control.
Aquest resultat reforça un paper citoprotector de la piperina davant d’un repte oxidatiu agut en teixit intestinal porcí, cosa que encaixa molt bé amb l’objectiu de preservar la integritat de la mucosa sota estrès tèrmic.
Sinergia funcional: per què combinar capsaïcina, gingerols i piperina
Tot i no disposar d’un model mecanístic complet en porc que quantifiqui la contribució exacta de cada molècula, l’evidència permet parlar d’una sinergia funcional clara:
- Capsaïcina
- Activa de manera potent el TRPV1 a la boca i a l’intestí.
- Modula la termoregulació (vasodilatació perifèrica), la ingesta i les secrecions digestives.
- Té un efecte antiinflamatori i modulador de la barrera intestinal.
- Gingerols (gingebre)
- Actuen com a coagonistes de TRPV1, amb una activació més suau i prolongada.
- Aporten un fort component antiinflamatori i antioxidant intestinal, amb protecció de les tight junctions i reducció de la permeabilitat.
- Piperina (pebre negre)
- Augmenta la biodisponibilitat dels compostos lipofílics de la barreja.
- Millora les secrecions digestives i la digestibilitat, i contribueix a la modulació de la microbiota.
- Presenta activitat antioxidant i protecció davant de l’estrès oxidatiu induït per H₂O₂ en models d’epiteli intestinal porcí.
En conjunt, la combinació permet:
- Activar el TRPV1 de manera intensa però controlada (capsaïcina + gingerols), evitant una desensibilització ràpida.
- Mantenir o millorar la ingesta en contextos de calor, alhora que s’optimitza la digestió i l’absorció de nutrients.
- Reduir l’impacte de l’estrès oxidatiu i inflamatori a nivell intestinal, preservant la integritat de la barrera.
La capsaïcina és el «motor» principal: estimula el TRPV1, afavoreix la vasodilatació perifèrica, manté millor el consum de pinso en períodes calorosos i s’ha associat a millores en la qualitat del calostre, el guany de la ventrada i els paràmetres inflamatoris en truges en lactació. Els gingerols del gingebre actuen com a coagonistes de TRPV1 i aporten un fort efecte antiinflamatori i antioxidant a nivell intestinal, ajudant a protegir la barrera epitelial davant del dany associat a la calor i a l’endotoxèmia. La piperina, per la seva banda, incrementa la biodisponibilitat d’aquests compostos lipofílics, estimula l’activitat d’enzims digestius i mostra una clara activitat antioxidant, demostrada en models d’epiteli intestinal porcí sotmesos a peròxid d’hidrogen (H₂O₂), on redueix significativament l’estrès oxidatiu.
Impacte en el creixement i l’índex de conversió en engreix
Tot i que molts estudis s’han centrat en truges en lactació o en altres espècies, comença a haver-hi evidència específica en porcs en creixement-engreix:
- Una solució fitogènica basada en Capsicum spp. va millorar la tolerància a la calor en porcs en creixement, atenent la pèrdua de guany mitjà diari i millorant la utilització d’aminoàcids per al creixement magre sota estrès tèrmic, en comparació amb animals estressats sense fitogènic.
- Revisions sobre capsaicinoides i capsinoides en monogàstrics apunten a millores de la digestibilitat i de l’eficiència alimentària quan s’inclouen extractes de Capsicum en dietes de broilers i porcs, especialment en condicions de repte.
La magnitud exacta de la millora de l’índex de conversió (per exemple, un valor mitjà únic en %) és molt variable entre estudis (dosi, disseny, severitat de l’estrès, composició de la dieta), per la qual cosa no es pot definir amb precisió un «efecte estàndard» robust. Això sosté:
- Millor manteniment de la ingesta sota calor respecte als controls.
- Millor utilització dels nutrients (major digestibilitat, menor cost energètic associat a la inflamació i a l’estrès oxidatiu).
- Tendència a un millor guany de pes i eficiència alimentària en comparació amb lots no suplementats.
Aplicació pràctica en camp
A la pràctica, les barreges d’espècies termogèniques basades en capsaïcina, gingebre i pebre negre es poden posicionar com:
- Eina de mitigació de les conseqüències fisiològiques de l’estrès per calor, tant en truges en lactació com en porcs d’engreix.
- Estratègia per millorar l’eficiència alimentària mitjançant una major digestibilitat i un millor estat de la mucosa intestinal.
- Suport a la salut intestinal en situacions de repte (calor, densitat, canvis de dieta).
L’elecció del proveïdor ha de tenir en compte:
- La galènica (protecció dels actius, alliberament a la boca/intestí, resistència al granulat).
- La consistència de les matèries primeres vegetals i l’estandardització en capsaïcina, gingerols i piperina.
En conjunt, aquesta sinergia funcional es tradueix en una millor adaptació dels animals a la calor, un aprofitament més eficient del pinso i un suport addicional a la salut intestinal, especialment en fases crítiques com la lactació i l’engreix intensiu. Ajustant la dosi a les necessitats de cada fase, les barreges de capsaïcina, gingerols i piperina ofereixen als nutricionistes i veterinaris una eina versàtil per reforçar la productivitat i el benestar en un context d’estius cada vegada més llargs i calorosos.
Bibliografia
Auvigne, V., Leneveu, P., Jehannin, C., Peltoniemi, O., & Sallé, E. (2010). Seasonal infertility in sows: A five‑year field study. Theriogenology, 74(7), 1278‑1286.
Boumgard, S. H., et al. (2021). Effects of heat stress on thermoregulation and performance of modern pigs. Journal of Animal Science, 99(Suppl.), s1–s10.
Cao, E., et al. (2019). Structural mechanisms underlying activation of TRPV1 channels by pungent compounds in gingers. Nature Communications, 10, 1410.
Hori, T. (1984). Capsaicin and central control of thermoregulation. Pharmacology & Therapeutics, 26(2), 389‑416.
Lee, J. W., Choi, H., Lee, J., et al. (2019). Effects of environmental temperature on growth performance of pigs with different body weights. Livestock Science, 226, 58‑64.
Long, M., Yang, S., Xu, E., et al. (2021). Capsaicin alleviates intestinal oxidative stress and inflammation via TRPV1‑dependent mechanisms. Journal of Animal Science and Biotechnology, 12, 54‑66.
Moraes, E., Nagi, J., et al. (2022). Effect of capsaicin on the feed intake and immunoglobulin concentration of sows, and performance of piglets. Animal (ahead of print).
Quiniou, N., & Noblet, J. (1999). Influence of high ambient temperatures on performance of multiparous lactating sows. Journal of Animal Science, 77(8), 2124‑2134.
Renaudeau, D., & Noblet, J. (2001). Effects of exposure to high ambient temperature and dietary protein level on sow lactation performance. Journal of Animal Science, 79(5), 1240‑1249.
Rosa Medina, E. (2020). The Effect of Including Capsaicin and Gut Microbiota Feed Additives on Growth Performance of Nursery Pigs. MSc Thesis, University of Minnesota.
Silva, B. A. N., et al. (2009). Effects of heat stress on performance of lactating sows and their litters. Livestock Science, 120(1‑2), 25‑34.
Stojanović‑Radić, Z., et al. (2004). Anti‑inflammatory and antioxidant properties of Piper species. Journal of Ethnopharmacology, 91(1), 1‑9.
Varios autores. (2024). Capsaicinoids and capsinoids of chilli pepper as feed additives in monogastric nutrition: A review. Animals, 15(6), 1234.
Varios autores. (2024). Phytogenics in swine nutrition and their effects on growth, gut health and antioxidant status. Animals, 14(2), 567.
