Introducció
El període predeslletament representa la fase de major vulnerabilitat en la vida productiva del vedell. En aquestes primeres setmanes coincideixen tres factors crítics: immaduresa immunitària, desenvolupament incomplet del sistema digestiu i elevada pressió sanitària a granja.
Com a resultat, la major part dels problemes sanitaris es concentren en aquest període, especialment diarrees i malalties respiratòries.
Segons les dades disponibles, les diarrees representen aproximadament el 63% dels problemes sanitaris en predeslletament, mentre que els trastorns respiratoris suposen al voltant del 22%.
Un sistema immunitari encara dependent del calostre
El vedell neix pràcticament sense immunitat pròpia (agammaglobulinèmic), depenent totalment de la transferència passiva d’immunoglobulines a través del calostre.
No obstant això, aquesta protecció:
- No sempre és suficient.
- És variable entre animals.
- Disminueix ràpidament en les primeres setmanes.
Això deixa una finestra crítica en què l’animal és altament susceptible a infeccions digestives i respiratòries.
Limitacions digestives: un intestí immadur
Durant el predeslletament:
- El rumen no és funcional (fins a ~3–4 setmanes).
- La digestió depèn de l’abomàs i de l’intestí prim.
- La superfície d’absorció és limitada (vellositats immadures).
A més, la microbiota intestinal encara està en formació, cosa que facilita:
- Disbiosi.
- Pèrdua de la integritat intestinal.
- Aparició de diarrees.
Vulnerabilitat respiratòria en sistemes intensius
El sistema respiratori del vedell també presenta limitacions estructurals:
- Menor capacitat pulmonar relativa.
- Immaduresa de l’aclariment mucociliar.
- Resposta immune pulmonar limitada.
Factors de maneig com:
- Alta densitat.
- Ventilació deficient.
- Canvis de temperatura.
incrementen significativament el risc de malaltia respiratòria bovina (BRD).
Enfocament nutricional: suport en tres eixos
L’enfocament actual més consistent des del punt de vista tècnic no és tractar, sinó reduir el risc i millorar la resiliència del vedell.
En aquest context, el suport nutricional pot actuar sobre tres eixos clau:
Eix digestiu
- Modulació de la microbiota.
- Millora de l’integritat intestinal.
- Reducció del risc de diarrea.
Exemple d’estratègies
- Tanins → control de flora patògena.
- Llevats → estabilització microbiana.
- Fibres funcionals (garrofa) → suport digestiu.
Eix respiratori
- Millora de l’aclariment mucociliar.
- Reducció de l’inflamació.
- Suport davant de patògens respiratoris.
Extractes vegetals com l’eucaliptus, el pi o el romaní s’han utilitzat per la seva acció funcional sobre les mucoses respiratòries.
Eix inmunitari
- Reforç del sistema antioxidant.
- Millora de la resposta inmune.
L’ús de seleni orgànic (selenometionina) destaca per la seva elevada biodisponibilitat i el seu paper en la funció immune.
Impacte econòmic: prevenció vs tractament
L’impacte econòmic dels problemes en predeslletament és significatiu:
- Cost mitjà d’un procés: 30–80 € per vedell.
- Costos indirectes: fins a 3–5 vegades superiors.
- Mortalitat rellevant en les primeres setmanes.
En aquest context, la prevenció presenta una lògica clara: evitar pocs casos ja compensa la inversió en suport nutricional.
Conclusió
El període predeslletament no és només una fase de creixement, sinó una fase estratègica que condiciona la futura productivitat de l’animal.
L’enfocament tècnic més sòlid es basa en:
- Estabilitzar el sistema digestiu.
- Recolzar la funció respiratoria.
- Reforçar la resposta inmunitària.
No com a substitut del tractament veterinari, sinó com a eina per reduir riscos i millorar la resiliència del vedell des de l’inici.
