Inoculants per a l’ensitjat de blat de moro: ciència i beneficis
L’ús d’inoculants en l’ensitjat de blat de moro és una pràctica cada cop més estesa, recolzada tant per la literatura científica com pels resultats al camp. El seu objectiu principal és optimitzar el procés fermentatiu, conservar el valor nutricional del farratge i millorar l’eficiència productiva i la sostenibilitat de les explotacions lleteres i de carn.
Què són els inoculants i com funcionen?
Els inoculants per a l’ensitjat solen estar compostos per bacteris àcid-làctics (BAL), homofermentatius i/o heterofermentatius, combinats ocasionalment amb enzims com la cel·lulasa o la xilanasa. Aquests microorganismes i enzims s’apliquen de manera controlada al farratge picat per dirigir la fermentació, aconseguir una acidificació ràpida, inhibir microorganismes indesitjables i millorar la conservació i l’aprofitament dels nutrients presents a l’ensitjat.
- Bacteris homofermentatius (com Lactobacillus casei): Transformen els sucres del blat de moro en àcid làctic, provocant una baixada ràpida i eficient del pH que limita el desenvolupament de bacteris perjudicials, clostridis i listeries, i millora la retenció proteica del farratge.
- Bacteris heterofermentatius (com Lactobacillus brevis): Produeixen àcid acètic, millorant l’estabilitat aeròbica i evitant el creixement de llevats i fongs després de l’obertura del silo, cosa que limita les pèrdues en matèria seca i valor nutricional durant l’extracció i el subministrament.
- Enzims (xilanasa): Descomponen les parets cel·lulars vegetals i la matriu de la fibra, alliberant sucres fermentables i augmentant la digestibilitat de l’ensitjat. Això genera àcids que ajuden a estabilitzar el pH, limiten les pèrdues i milloren la palatabilitat i el rendiment animal, a més de reduir l’impacte mediambiental.
Beneficis científics de l’ús d’inoculants en el blat de moro
Diversos estudis i metaanàlisis han comprovat que l’ús adequat d’inoculants en l’ensitjat de blat de moro proporciona els següents beneficis:
- Reducció de pèrdues de matèria seca: Entre un 2 i un 4 % menys que els ensitjats sense tractar, cosa que es tradueix en més farratge utilitzable i menys desaprofitament econòmic i de recursos.
- Major retenció de proteïna i midó: La baixada ràpida del pH inhibeix els bacteris proteolítics i preserva el valor nutritiu, essencial per a la nutrició de vaques d’alta producció.
- Millora de la digestibilitat: L’acció enzimàtica i la hidròlisi de la fibra permeten una major degradació ruminal, cosa que incrementa la disponibilitat d’energia i proteïna per a l’animal.
- Increment de la producció de llet: S’estima que cada 1 % de millora en la digestibilitat de la matèria seca del farratge pot augmentar la producció diària de llet entre 0,3 i 0,5 kg per vaca. A nivell de camp, s’han reportat millores del 5 % en la producció i una reducció significativa de les pèrdues de matèria seca amb l’ús d’inoculants microbials i enzimàtics.
- Estabilitat aeròbica superior: Fonamental en explotacions amb silos d’alta extracció, on la cara del silo exposada pot patir recalentament i pèrdua de qualitat. Els bacteris heterofermentatius limiten aquest efecte i preserven la qualitat durant més temps.
Impacte ambiental
L’ús d’inoculants, especialment els que inclouen enzims, afavoreix l’eficiència digestiva i la producció d’àcids grassos volàtils com el propionat, cosa que ha demostrat reduir les emissions de metà i la petjada ambiental per litre de llet produït. La seva contribució a una fermentació més eficient s’associa, a més, a menors pèrdues de CO₂ durant l’emmagatzematge.
Consideracions de maneig i aplicació
El màxim benefici s’obté respectant les recomanacions de matèria seca al moment de la collita (al voltant del 34-36 % per al blat de moro), gestionant la compactació, el tancament i la higiene del silo. Els inoculants no substitueixen les bones pràctiques, sinó que les complementen i potencien.
Conclusió
L’evidència científica i l’experiència al camp confirmen que l’ús d’inoculants en el blat de moro per ensitjar és una tecnologia vàlida i rendible, que millora la qualitat nutritiva, l’estabilitat i la rendibilitat dels farratges. La seva elecció s’ha d’adaptar a les condicions concretes de cada explotació i als objectius productius perseguits, optant per combinacions específiques de bacteris i enzims segons el repte principal: conservació, digestibilitat o estabilitat aeròbica de l’ensitjat. L’ús de productes comercials com Thor Optimaize, que combinen sinergies bacterianes i una enzima, respon a aquest marc tècnic i científic, aportant solucions avançades que impacten positivament sobre l’eficiència, la qualitat de la llet i la sostenibilitat del sector.
