Extractes de cítrics com a additius sensorials: aplicacions pràctiques en avicultura moderna

Introducció

L’optimització del rendiment en l’avicultura moderna requereix estratègies que vagin més enllà de la nutrició clàssica. Els extractes de cítrics representen una categoria diferenciada d’additius sensorials el mecanisme d’acció dels quals es basa en la modulació neurosensorial, i no en efectes farmacològics directes. Aquest enfocament ha demostrat eficàcia en situacions d’estrès productiu (calor, densitat, maneig, vacunació) mitjançant l’activació de circuits cerebrals específics que afavoreixen l’adaptació conductual i fisiològica.

Què són els extractes de cítrics sensorials?

Els ingredients funcionals a base d’extractes de Citrus sinensis constitueixen mescles estandarditzades de compostos volàtils naturals. La seva composició química es caracteritza per la presència majoritària de D-limoneno (>94% dels monoterpens) juntament amb mircè, alfa- i beta-pinè, citral i sabinè, tots ells components típics dels olis essencials de cítrics.

A diferència dels aromatitzants convencionals, aquests ingredients es formulen mitjançant tecnologies galèniques especialitzades dissenyades per protegir i estabilitzar els seus components volàtils. Les matrius d’impregnació tipus crystalik o les estructures de pols irregular garanteixen que aquests compostos es mantinguin actius durant el procés de fabricació del pinso i durant la seva conservació, assegurant-ne l’alliberament gradual i la seva homogeneïtat en el pinso.

Aquesta formulació innovadora és fonamental perquè l’ingredient activi adequadament les seves vies d’acció en l’animal, diferenciant-se així dels simples olis essencials sense protecció.

Mecanisme d’acció: la via neurosensorial

Percepció olfactiva i activació cerebral

El mecanisme d’acció d’aquests extractes cítrics es fonamenta en una via sensorial específica: les molècules volàtils són percebudes per l’animal a través de la via olfactiva retronasal durant el consum de pinso o aigua. Aquesta percepció genera un senyal neuronal que es transmet al sistema nerviós central, específicament a les àrees cerebrals implicades en la regulació emocional i el comportament adaptatiu.

El més destacable és que aquesta activació es produeix a través dels receptors olfactius, no mitjançant absorció gastrointestinal passiva. Estudis experimentals en models murins han confirmat que, quan es bloqueja la funció olfactiva (mitjançant anosmia induïda), els efectes conductuals de l’extracte cítric desapareixen completament, fins i tot mantenint l’administració oral. Aquesta troballa demostra que la integritat del sistema olfactiu és essencial perquè s’activi el mecanisme d’acció.

Modulació del sistema serotoninèrgic

En models experimentals de depressió crònica (induïda per corticosterona), l’administració prolongada de l’extracte cítric reverteix la inhibició de l’activitat neuronal al rafe dorsal, estructura cerebral que sintetitza i allibera serotonina en circuits límbics clau. A més, restaura parcialment la maduració neuronal a l’hipocamp, una regió crítica per a la memòria emocional i l’adaptació a l’estrès.

Cal subratllar que aquests efectes es produeixen sense incrementar significativament els nivells basals de serotonina extraneuronal detectables mitjançant microdiàlisi, cosa que suggereix que el mecanisme no actua com un inhibidor de la recaptació (similar als fàrmacs clàssics), sinó com un modulador de l’excitabilitat neuronal i dels processos de neuroplasticitat.

Els efectes conductuals observats en aquests models inclouen:

• Reducció de la latència a menjar en proves de conflicte (novelty suppressed feeding), on l’animal ha d’escollir entre la por a un entorn nou i la motivació de menjar.
• Disminució del temps d’immobilitat en proves de desesperança (forced swimming), indicador clàssic d’efectes antidepressius.
• Millora de l’autohigiene i l’acicalament sota estrès crònic.
• Augment de la preferència per substàncies palatables, evidència de la reversió de l’anhedònia.

Aplicacions pràctiques en producció avícola

1. Gestió de l’estrès per calor

L’estrès tèrmic és un dels principals limitants del rendiment en avicultura tropical i subtropical, i cada vegada més present en regions temperades. La calor ambiental desencadena una cascada de respostes fisiològiques adverses: hiperventilació, reducció del consum de pinso, increment de radicals lliures, inflamació subclínica i desorganització metabòlica que pot reduir el rendiment individual fins a un 60-70 %.

Els extractes cítrics sensorials actuen sobre aquesta problemàtica a través d’un mecanisme comportamental: afavoreixen la reorganització del patró d’ingesta. En lloc d’abandonar completament el consum durant les hores de calor màxima, les aus que reben aquests ingredients redistribueixen la seva alimentació en múltiples episodis de menor volum, concentrant el consum durant les hores de menor temperatura (altes hores de la matinada i al vespre). Aquesta adaptació comportamental manté la ingesta calòrica diària més propera als valors basals, fins i tot durant estrès tèrmic sever (temperatures de 33-36 °C amb humitat del 80 %).

En assajos de camp, aquesta estratègia ha permès recuperar entre el 50-65 % de la caiguda del consum normalment observada sota estrès per calor, sostenint el rendiment productiu fins al final del cicle. Associats a mesures de maneig (ventilació optimitzada, control de densitat), aquests additius sensorials conformen un enfocament integral per minimitzar les pèrdues econòmiques en períodes crítics.

2. Modulació del comportament en sistemes d’alta densitat

En sistemes d’allotjament intensiu, particularment en gallines ponedores sense despicatge, la incidència de comportaments anòmics com el picatge de plomes és un problema significatiu de morbiditat i mortalitat.

Un assaig recent amb 300 gallines ponedores sense despicatge, allotjades en 12 corrals i proveïdes de blocs de picoteig com a eina d’enriquiment, va avaluar l’impacte de la suplementació amb extracte cítric via aigua de beguda durant 14 dies. Els resultats van ser notables:

Abans del tractament: ambdós grups (control i tractat) mostraven una interacció similar amb els blocs de picoteig (~657 picoteigs/observació).

Després del tractament:

• El grup control va experimentar un declivi progressiu de l’activitat sobre els blocs (~542 picoteigs al final).
• El grup suplementat va mostrar un ressorgiment de la interacció (~1.066 picoteigs), indicant una renovació de l’interès per l’enriquiment ambiental.
• La mortalitat per picatge sever es va reduir del 77 % (35 aus en el control vs. 9 en el tractat), un benefici clínicament molt significatiu.

Aquest efecte s’interpreta com a resultat de la reactivació de conductes naturals positives mediada per l’activació sensorial cítrica, que afavoreix el desplaçament de comportaments anòmics.

3. Optimització de la recria i transició a posta en polletes

La recria de polletes és una fase crítica on petits desviaments en comportament i consum durant aquesta etapa es tradueixen en heterogeneïtat del lot a l’inici de la posta, amb implicacions importants en la uniformitat de posta, mortalitat i qualitat de closca.

En assajos amb 1.100 polletes en sistemes experimentals, la suplementació amb extracte cítric (250 ppm en pinso) des de la segona fins a la quinzena setmana d’edat va induir:

• Millora significativa de l’homogeneïtat de pes viu, reduint el rang de variabilitat dins del lot.
• Anticipació de l’inici de posta en aproximadament 3,5 dies respecte al control.
• Increment de la taxa de posta durant les primeres setmanes de producció (2-3 % de diferència).
• Augment moderat de la massa de l’ou (increment de 2-3 grams per unitat en els primers cicles).

Aquests resultats suggereixen que l’aplicació sensorial durant la recria afavoreix una adaptació progressiva i menys brusca als canvis d’ambient, densitat, manipulació i transició nutricional associats a la transició recria-posta. Una menor càrrega adaptativa durant aquests esdeveniments crítics permet a l’animal expressar millor el seu potencial genètic des de l’inici de la producció.

4. Suport a la resposta inmulògica vacunal

L’eficàcia dels programes de vacunació depèn no només de la qualitat dels immunògens, sinó també de l’estat fisiològic i comportamental de l’animal en el moment de la vacunació. Un animal sotmès a estrès agut o crònic presenta una resposta immunològica subòptima, amb títols d’anticossos més baixos i més variables.

En assajos amb polletes suplementades amb extracte cítric des de la segona fins a la dissetena setmana d’edat (cobrint tot el període de vacunació primària), es va avaluar la resposta serològica front a Gumboro (IBD) mitjançant ELISA. Els resultats van mostrar:

• Millora significativa de la cinètica de seroconversió, amb títols d’anticossos més elevats durant les setmanes 20-25 de vida.
• Major consistència entre individus, reduint la variabilitat de la resposta.
• Persistència més prolongada d’anticossos al llarg del temps.

Aquest efecte no és atribuïble a un mecanisme immunoestimulant directe (els extractes no són vacunes ni additius farmacològics), sinó al suport comportamental i fisiològic que afavoreix una activació òptima del sistema immunitari adaptatiu durant les finestres crítiques de vacunació.

5. Millora de la qualitat de canal en pollastres d’engreix

En sistemes comercials de pollastres d’engreix, la qualitat de les canals determinada a la línia de processament pot veure’s compromesa per lesions de pell derivades de comportaments agònics o agressius, o per hematomes i magulladures resultants d’una captura traumàtica.

Un metanàlisi de deu granges comercials a França va avaluar l’impacte dels extractes cítrics sobre aquestes variables. Les troballes van ser:

• Reducció del 13 % en lesions cutànies (de 21,2 % a 13,5 % d’incidència).
• Disminució del 23 % en el rebuig de carn de categoria inferior per dany vascular/hematomes (de 1,99 a 0,74 kg per au).

Aquests beneficis s’atribueixen a un canvi en el comportament de l’animal sota maneig: aus menys agressives, amb una reactivitat moderada durant la captura i el transport, que resulten en canals de millor qualitat amb un major rendiment comercial.

Consideracions regulatòries

A la Unió Europea, els extractes cítrics descrits es classifiquen com a additius sensorials, específicament com a barreja de substàncies aromatitzants conforme al Reglament (CE) núm. 1831/2003 sobre additius en pinsos. Aquesta classificació implica que:

• No poden ser presentats ni al·legats com a medicaments, ni se’ls poden atribuir efectes terapèutics, curatius o preventius de malaltia.
• El seu paper és sensorial i comportamental, no farmacològic.
• No requereixen autorització veterinària per al seu ús, essent d’aplicació directa a les explotacions.
• S’inclouen en declaracions nutricionals del pinso com a additius sensorials, identificant clarament la seva naturalesa i dosi.

La comunicació tècnica al voltant d’aquests ingredients ha d’alinear-se amb aquest marc regulatori, evitant al·legacions de salut o terapèutiques, i posicionant-los com a eines sensorials de suport a l’adaptació fisiològica i comportamental sota condicions d’estrès productiu.

Integració en programes de nutrició i maneig

L’eficàcia dels extractes cítrics sensorials s’optimitza quan s’integren dins de programes integrals que incloguin:

1. Formulació nutricional equilibrada amb fonts d’antioxidants complementaris (selenio, vitamina E, polifenols) per combatre l’estrès oxidatiu.
2. Modulació de la microbiota mitjançant probiòtics i prebiòtics que afavoreixin l’adaptació intestinal sota estrès.
3. Estratègies de maneig ambiental (control de temperatura, ventilació, densitat, cicles llum-obscuritat) que generin condicions basals menys adverses.
4. Enriquiment ambiental (blocs de picoteig, pals, nius) que faciliti l’expressió de comportaments naturals.
5. Protocols de maneig (vacunació, captura, transport) dissenyats per minimitzar l’estrès agut.

En aquest context, els ingredients sensorials actuen com a moduladors comportamentals clau que, en millorar la resiliència fisiològica de l’animal davant l’estrès, amplien el marge de tolerància a les variacions ambientals i de maneig.

Conclusions

Els extractes de cítrics representen una eina innovadora en avicultura, el mecanisme d’acció de la qual es basa en principis neuro-sensorials, no en efectes farmacològics. La seva percepció via olfactiva retronasal activa circuits cerebrals serotoninèrgics que afavoreixen l’adaptació comportamental i fisiològica sota estrès.

Amb aplicacions documentades en la gestió de l’estrès tèrmic, modulació del comportament, optimització de la recria, suport vacunal i millora de la qualitat de canal, aquests additius sensorials conformen un complement valuós a les estratègies integrals de nutrició i maneig en avicultura moderna.

El seu marc regulatori com a additius sensorials a la UE requereix una comunicació clara i transparent sobre la seva naturalesa i funció, diferenciant-los explícitament de medicaments o additius amb al·legacions terapèutiques.

Referències

Información de producto y ensayos de campo - PAE29.R2 (Pollos de engorde), bajo petición.

Información de producto y ensayos de campo - PAE30.R2 (Gallinas ponedoras), disponible bajo petición.

Coutens et al. (2020). A Citrus-based sensory functional food ingredient induces antidepressant-like effects: possible involvement of an interplay between the olfactory and the serotonergic systems. Neuroscience.  https://doi.org/10.1016/j.neuroscience.2020.09.040

Estrés térmico en avicultura: causas, consecuencias y soluciones. Documento técnico. Disponible bajo petición.  

Gabarrou et al. (2024). Reducing feather pecking in non-debeaked hens. Presentación, LASC 2024 - Poultry Science Association. Disponible bajo petición.