Els sistemes intensius bovins de producció d’engreix afronten múltiples desafiaments que comprometen el rendiment dels vedells durant el període d’engreix.
El transport, l’agrupament d’animals de diferents orígens, l’alta densitat, les transicions alimentàries abruptes i les condicions sanitàries adverses generen situacions estressants que desencadenen respostes fisiològiques amb un impacte directe sobre els paràmetres productius.
La conseqüència immediata d’aquestes situacions és la reducció del consum voluntari d’aliment, l’alteració dels patrons de comportament alimentari i, en última instància, la disminució del guany diari de pes i el deteriorament de l’eficiència alimentària.
La recerca en nutrició animal ha desenvolupat estratègies per modular la resposta a l’estrès sense recórrer a intervencions farmacològiques convencionals. Entre aquestes estratègies, els additius neurosensorials basats en extractes vegetals específics de la família Rutaceae representen una aproximació innovadora que actua sobre els circuits cerebrals implicats en la percepció de l’estrès.
A diferència dels additius tradicionals que actuen exclusivament a nivell digestiu o metabòlic, aquests compostos exerceixen el seu efecte a través del sistema olfactiu, modulant la neurotransmissió serotoninèrgica i modificant la resposta comportamental i fisiològica de l’animal davant de factors estressants.
Mecanisme d’acció neurosensorial: de la percepció olfactiva a la modulació serotoninèrgica
El fonament científic dels additius neurosensorials resideix en la connexió directa entre el sistema olfactiu i les estructures cerebrals que regulen les respostes emocionals i comportamentals. El sentit de l’olfacte està intrínsecament lligat al sistema límbic, denominat també «cervell emocional», fet que permet que les molècules volàtils percebudes a través del pinso exerceixin efectes sobre el comportament i la resposta a l’estrès.
El mecanisme d’acció es desenvolupa en una seqüència d’esdeveniments neurobiològics clarament definits:
Percepció olfactiva primària: Les molècules bioactives presents en l’extracte de Rutaceae (Citrus sinensis) són percebudes pels receptors olfactius quan l’animal consumeix l’aliment. Aquesta percepció no requereix digestió ni absorció intestinal per exercir el seu efecte inicial, fet que diferencia fonamentalment aquests additius dels suplements nutricionals convencionals.
Transmissió de senyals al sistema nerviós central: La informació sensorial és transmesa directament al bulb olfactiu i, des d’allí, a estructures cerebrals clau, incloent-hi l’hipocamp, l’escorça prefrontal i l’amígdala. Aquestes àrees estan directament implicades en la memòria, l’anticipació de recompensa i la regulació emocional, respectivament.
Modulació de la neurotransmissió serotoninèrgica: L’efecte més significatiu d’aquests compostos es produeix a nivell de les neurones serotoninèrgiques. La serotonina (5-HT) és un neurotransmissor amb un paper modulador fonamental en pràcticament totes les funcions fisiològiques en mamífers, incloent-hi l’estat d’ànim, l’ansietat, el comportament alimentari i la percepció del dolor. Les neurones serotoninèrgiques es localitzen principalment als nuclis del rafe al tronc cerebral i projecten eferències cap a múltiples àrees del sistema nerviós central.
Els extractes cítrics de la família Rutaceae exerceixen efectes ansiolítics mitjançant la regulació dels receptors 5-HT, mantenint l’activitat normal d’aquestes neurones fins i tot en condicions d’estrès. Aquesta modulació prevé la cascada d’esdeveniments fisiològics associats a l’estrès crònic, inclosa l’alliberació de l’hormona alliberadora de corticotropina (CRH) per l’hipotàlem, que normalment exerceix un efecte inhibitori directe sobre la ingesta d’aliment.
Preservació de la resposta fisiològica i comportamental: En mantenir l’activitat serotoninèrgica dins de paràmetres fisiològics, els paràmetres comportamentals i metabòlics de l’animal no es veuen alterats per les situacions estressants. Aquesta estabilització permet que l’animal mantingui patrons de consum i rumia adequats, preservi la funció immunitària i optimitzi l’eficiència de conversió alimentària fins i tot en condicions adverses.
Consideracions pràctiques d’implementació
Dosificació i vies d’administració
L’evidència experimental indica que la dosificació òptima de l’additiu neurosensorial en vedells d’engreix se situa en 250 g/tona de matèria seca. Aquesta dosi ha demostrat de manera consistent efectes significatius en múltiples paràmetres, sense evidència d’un efecte dosi-resposta que justifiqui nivells superiors.
L’additiu es pot incorporar en diferents tipus d’aliment:
- Racions totalment mesclades (TMR) en sistemes de feedlot.
- Pinsos complets en sistemes d’engreix intensiu.
- Pinsos complementaris en sistemes semiintensius.
La galènica del producte és crítica per garantir-ne l’efectivitat. Els principis actius volàtils responsables de l’efecte olfactiu requereixen tecnologies que preservin la seva estabilitat durant la fabricació, l’emmagatzematge i la distribució del pinso. Les formulacions comercials utilitzen tecnologies com la impregnació Crystalik i estructures de pols irregular (IPS) que garanteixen tant l’estabilitat dels compostos volàtils com l’homogeneïtat de la mescla en el pinso.
Estratègies d’ús segons l’objectiu productiu
Ús estratègic en períodes crítics: Davant d’un estrès previsible (transport, recepció, reagruparaments, vacunacions, canvis climàtics), iniciar 7–14 dies abans i mantenir durant l’esdeveniment per arribar amb la resposta serotoninèrgica ja modulada i reduir l’impacte fisiològic.
Recepció–adaptació: En vedells acabats d’arribar, suplementar durant els primers 45 dies per protegir l’arrencada; l’efecte sol ser més marcat en animals joves i lleugers (<250 kg).
Ús continu durant tot el cicle: La suplementació sostinguda durant l’engreix permet acumular beneficis en eficiència, salut i qualitat, especialment en sistemes intensius on l’estrès és «de fons» (densitat, calor, maneig).
Objectiu en granja engreix (Espanya):
Optimitzar l’estabilitat productiva i sanitària del lot durant les fases crítiques de l’engreix, assegurant un bon inici, reduint l’impacte dels esdeveniments estressants i mantenint un rendiment homogeni al llarg del cicle.
- Inici estable en recepció
El moment crític es produeix durant l’arribada i descàrrega dels animals, quan es barregen orígens diferents i s’enfronten a un canvi de rutina i de dieta. L’ús de mesures de suport ha de començar el dia 0, o fins i tot 7–14 dies abans si existeix la possibilitat de premescla en origen. La durada orientativa d’aquest suport és de 30–45 dies.
Paràmetres de control ràpid i útils: consum de pinso per corral, guany mitjà diari (GMD), baixes o tractaments veterinaris i observació de la freqüència i regularitat de visites a la menjadora.
- Amortir pics puntuals d’estrès
Els moments més problemàtics són els reagruparaments, els moviments entre corrals, les manipulacions sanitàries (vacunacions, desparasitacions, retallades o cures) i els canvis bruscos de temps.
Es recomana iniciar el suport 7–14 dies abans de l’esdeveniment previst, mantenir-lo durant l’esdeveniment i prolongar-lo 7–14 dies després, vigilant el consum diari, els possibles «dies de sot» i el nombre d’animals endarrerits o la heterogeneïtat del lot.
- Ús continu en sistemes intensius
En instal·lacions d’alta densitat o amb estrès crònic («estrès de fons») —per competència a les menjadores, rutines intenses de maneig, calor d’estiu o estades llargues—, s’aconsella mantenir un ús continu des de la recepció i durant tot el cicle.
Indicadors clau: índex de conversió alimentària (ICA) per lot, desviació de pesos (homogeneïtat), mortalitat o morbiditat acumulada i cost de medicació.
- Suport en centres d’engreix amb problemes respiratoris recurrents
Aplicable a lots d’alt risc, amb històric de brots respiratoris, entrades freqüents o barreja contínua d’animals. Es recomana un ús continu en els lots problema, ajustant la durada segons el nivell de risc, habitualment durant tot el període de major pressió sanitària.
Paràmetres a seguir: pèrdua de rendiment associada a casos clínics, cost veterinari per cap, mortalitat i temps necessari fins a estabilitzar el consum.
- Períodes de calor o cops de calor
Durant les onades de calor, en naus caloroses o patis amb baix confort tèrmic, s’aconsella iniciar el suport 7–14 dies abans del període previst (si es pot planificar) i mantenir-lo durant tota la finestra de calor.
Mesures pràctiques: nivell de consum, observació del panteix i l’activitat en hores punta, i evolució del GMD i de l’ICA en aquest període.
Conclusió
Els additius neurosensorials de tipus aromatitzant s’integren com una eina de suport al maneig i a la formulació en moments d’alta pressió d’estrès (recepció, reagruparaments, calor), amb l’objectiu d’afavorir l’acceptació de l’aliment i un patró de consum més regular.
Aquesta tecnologia aporta un enfocament diferent: actuar per via sensorial sobre la percepció de l’entorn alimentari, ajudant l’animal a mantenir una conducta d’ingestió més estable durant períodes d’estrès previsible.
A la pràctica, es recomana definir un objectiu clar d’ús (recepció, rebarreja, estiu), seleccionar l’estratègia (preventiva 7–14 dies abans o contínua) i monitoritzar indicadors operatius del centre d’engreix (consum per corral, regularitat de la menjadora, homogeneïtat del lot i necessitat d’intervencions).
Les referències completes i els resultats interns estan disponibles a petició per a revisió tècnica.
