Com afecta realment al rendiment animal i al valor nutricional del pinso
Introducció: el problema que no s’està mesurant
En nutrició animal, el focus sol centrar-se en la formulació teòrica, la digestibilitat i el cost de les matèries primeres. Tanmateix, existeix un factor sovint subestimat que condiciona la resposta productiva real: l’oxidació del pinso i del metabolisme animal.
L’oxidació no només implica el deteriorament dels lípids. És un procés que redueix la disponibilitat real dels nutrients, genera compostos reactius (peròxids, radicals lliures) i altera la resposta metabòlica de l’animal.
Aquest fenomen introdueix una bretxa entre la formulació i el rendiment real.
Oxidació del pinso: pèrdua silenciosa de valor nutricional
Els antioxidants no només actuen en l’animal, sinó també en el pinso.
Segons assaigs en matriu d’alimentació (Oxitest):
- L’extracte de llavor i pell de raïm augmenta significativament el temps d’inducció a l’oxidació.
- A 250 ppm, s’observa una protecció completa durant l’assaig (18 h a 90 °C).
- A 30 ppm, pot equivaler a +141 dies d’estabilitat a 25 °C.
Això implica que, sense control de l’oxidació, part de l’energia lipídica es pot perdre abans de ser ingerida i es poden generar compostos prooxidants que afecten la digestibilitat i la salut intestinal. Així, no tota l’energia formulada és energia disponible.
Estrès oxidatiu: impacte directe en l’eficiència metabòlica
A nivell animal, l’estrès oxidatiu es produeix quan la producció de radicals lliures supera la capacitat antioxidant.
Els radicals lliures capten electrons de les cèl·lules i danyen membranes, proteïnes i ADN.
Els extractes de llavor i pell de raïm actuen donant electrons abans que les cèl·lules i protegint les estructures cel·lulars intra i extracel·lulars
Però l’estrès oxidatiu no és només dany: és un factor d’ineficiència metabòlica que impacta en l’ús de la glucosa, en el metabolisme lipídic i en la partició energètica.
De rendiment mitjà a variabilitat productiva
Un dels efectes menys discutits de l’estrès oxidatiu és la variabilitat intralot.
En condicions comercials d’estrès tèrmic, en canvis de dieta o en altes densitats es pot observar un pitjor FCR, un menor creixement i una major dispersió entre animals.
El valor real no està només en augmentar la mitjana, sinó en reduir el «soroll biològic».
Reformulant l’estratègia antioxidant
Tradicionalment, la vitamina E ha estat la base antioxidant. Tanmateix, el seu cost pot ser elevat i la seva acció és limitada (principalment lipídica).
Els polifenols (OPC) de l’extracte de llavor i pell de raïm actuen com a captadors de radicals lliures, tenen activitat intra i extracel·lular i presenten sinergia amb la vitamina E
Això permet reduir els nivells de vitamina E i mantenir o millorar la protecció antioxidant.
Antioxidants naturals vs sintètics
Els antioxidants sintètics (BHT, TBHQ, etoxiquina) són realment eficaços però cada vegada més qüestionats.
En assaigs comparatius, l’extracte de llavor i pell de raïm estandarditzat iguala o supera blends sintètics en estabilitat oxidativa; tanmateix, aquests resultats provenen d’assaigs controlats → s’han d’interpretar amb cautela en camp.
Implicacions pràctiques
Un enfocament modern dels antioxidants hauria de considerar:
- Protecció del pinso: estabilitat dels greixos i reducció de la variabilitat.
- Protecció de l’animal: eficiència metabòlica i resposta a l’estrès.
- Optimització econòmica: reducció de la vitamina E i establir una estratègia cost-eficient.
Com interpretar ORAC, KRL i Oxitest sense caure en errors
En els darrers anys, l’avaluació del potencial antioxidant s’ha basat en diferents mètodes analítics. Tanmateix, la seva interpretació no sempre és directa, i extrapolar resultats pot portar a conclusions incorrectes si no s’entenen bé les seves limitacions.
A continuació, es revisen tres dels indicadors més utilitzats.
ORAC (Oxygen Radical Absorbance Capacity)
L’ORAC mesura la capacitat d’un compost per neutralitzar radicals lliures en condicions in vitro, normalment expressat com a µmol equivalents de Trolox (TE) per gram.
Què ens indica realment?: la capacitat antioxidant química directa, el potencial teòric de captació de radicals lliures i la comparació relativa entre ingredients.
Limitacions clau (no té en compte): la biodisponibilitat, el metabolisme digestiu o la interacció amb la matriu del pinso.
Valors elevats (ex. >11.000 µmol TE/g) indiquen potencial antioxidant, no eficàcia biològica directa.
KRL (Kit Radicals Lliures)
L’assaig KRL mesura la resistència global a l’estrès oxidatiu en un sistema biològic, generalment basat en l’hemòlisi d’eritròcits sota estrès oxidatiu controlat.
Què ens indica?: la capacitat antioxidant integrada (intra + extracel·lular), la resposta biològica més propera a condicions fisiològiques i la interacció entre diferents antioxidants.
Limitacions: es realitza en condicions controlades → no reprodueix completament l’entorn digestiu ni metabòlic de l’animal i és sensible a múltiples variables (matriu, dosi, combinació de compostos).
El KRL aporta una visió més funcional que l’ORAC, però continua sent un indicador experimental.
Oxitest (estabilitat oxidativa del pinso)
L’Oxitest avalua la resistència d’una matriu (pinso o ingredient) a l’oxidació sota condicions accelerades (temperatura, pressió d’oxigen).
Què mesura?: el temps d’inducció a l’oxidació (IT), l’estabilitat dels greixos i dels components sensibles i l’eficàcia de les estratègies antioxidants en el pinso.
Limitacions: condicions accelerades (p. ex., 90–120 °C) → no equivalen directament a l’emmagatzematge real i no mesuren els efectes biològics en l’animal.
És una eina molt útil per comparar estratègies antioxidants en formulació i estimar l’estabilitat del pinso.
Una interpretació tècnica adequada requereix combinar resultats analítics, considerar la matriu d’alimentació i integrar el context productiu (estrès, espècie, fase).
Conclusió
L’oxidació constitueix un factor transversal que pot afectar de manera significativa la qualitat del pinso, el metabolisme animal i la variabilitat productiva.
Tanmateix, el seu impacte no sempre es considera explícitament dins de la formulació nutricional.
Des d’un punt de vista tècnic, integrar la gestió de l’estat oxidatiu —tant del pinso com de l’animal— pot contribuir a reduir la variabilitat de resposta i a millorar l’eficiència global del sistema productiu.
En aquest context, l’ús de compostos antioxidants, com els polifenols procedents d’extractes de llavor i pell de raïm, representa una eina addicional que pot complementar les estratègies nutricionals convencionals, especialment en situacions de major estrès metabòlic o ambiental.
Els efectes descrits per als extractes de llavor i pell de raïm es basen en estudis experimentals i revisions científiques; la seva magnitud pot variar en funció de l’espècie, la dosi, la matriu d’alimentació i les condicions de producció.
Bibliografia
Gessner, D.K., Ringseis, R., Eder, K. (2017) Potential of plant polyphenols to combat oxidative stress and inflammation in farm animals. Journal of Animal Physiology and Animal Nutrition DOI: 10.1111/jpn.12579
Viveros, A. et al. (2011) Polyphenols from grape products and their effects on intestinal microbiota and performance in animals. Animal Feed Science and Technology. DOI: 10.1016/j.anifeedsci.2011.03.007
Brenes, A., Viveros, A. (2007) Grape polyphenols in poultry nutrition World’s Poultry Science Journal DOI: 10.1017/S0043933907001471
Surai, P.F. (2014) Polyphenol compounds in the chicken/animal diet: from the past to the future Journal of Animal Physiology and Animal Nutrition
Olagaray, K.E., Bradford, B.J. (2019) Plant flavonoids to improve productivity of ruminants Journal of Dairy Science DOI: 10.3168/jds.2018-15485
Goñi, I. et al. (2007) Effect of dietary grape pomace on growth performance, nutrient digestibility and antioxidant status in chickens Poultry Science
Chamorro, S. et al. (2015) Effects of dietary grape seed extract on performance and antioxidant status in broilers Animal
DeRouchey, J.M. et al. (2004) Effects of oxidized fats on animal performance Journal of Animal Science
