El juny vinent només s'autoritzarà el llindar nutricional de 150 mg de Zinc per tona de pinso acabat i, per tant, ja no sé permetrà l'ús sistemàtic...
Blog
Grip Aviària, Aus de corral confinades!
El confinament per brots de grip aviària, tot i ser essencial per a la bioseguretat, provoca estrès psicosocial i conductes anòmales en aus de corral privades d’accés a l’exterior. La falta d’enriquiment ambiental i l’augment de la densitat afavoreixen problemes com el picoteig intempestiu. La gestió de l’estrès requereix mesures específiques, com la provisió d’enriquiment variat i la selecció de productes antiestrès eficaços que preservin el comportament exploratori natural, sent els extractes vegetals amb acció cerebral individualitzada una de les solucions més adequades.
VAQUES LLETERES: EL COMPORTAMENT NATURAL MARCA LA DIFERÈNCIA EN EL RENDIMENT
La cria de vaques lleteres ha de tenir en compte la importància del comportament natural. La nostra gestió moderna de la producció: allotjament,...
MICROBIOTA I CERVELL: COM EL SEU DIÀLEG AFECTA ALS ANIMALS DE PRODUCCIÓ
A la ramaderia, sovint es parla d'una flora intestinal equilibrada, d'una acció sobre la microbiota per millorar els nivells de producció. Ja sigui...
REDUCCIÓ EN LA PRODUCCIÓ DE METAN ENTÈRIC EN RUMIANTS
El metà (CH4) és un hidrocarbur component principal del gas natural. És també un “gas d'efecte hivernacle”, per la qual cosa la seva presència a...
L’ESTRES TÈRMIC I LA CERDA LACTANT
L’estrès tèrmic en truges lactants es produeix quan la temperatura ambiental supera la seva zona tèrmica neutra (18-22 °C), provocant una reducció en la ingesta de pinso que pot arribar fins a gairebé 1 kg per sobre dels 27 °C. Aquesta disminució afecta la producció de llet (-12 a -26%) i el creixement de la ventrada (300 a 750 g/dia), a més d’induir la mobilització de reserves corporals en la truja. La limitada capacitat de regulació tèrmica per manca de glàndules sudorípares funcionals i l’elevada demanda metabòlica durant la lactació augmenten la seva vulnerabilitat. Per això, és imprescindible implementar estratègies nutritives que millorin l’adaptació a l’estrès tèrmic, com dietes fraccionades i més denses, i ambientals, com una bona ventilació i control de la humitat, per minimitzar danys en la producció i el benestar animal.
Beneficis de l’ús de curcumina vectoritzada durant el període peripart en truges
El període peripart de la truja, que comprèn els últims dies de gestació i els primers de lactància, implica canvis fisiològics i metabòlics significatius. Durant aquesta fase, el dolor del part eleva catecolamines que poden dificultar el procés del part i la inflamació fisiològica redueix la producció làctia per la inactivació de cèl·lules secretores i l’alteració en la síntesi de lactosa mediada per TNF-α. L’administració de curcumina vectoritzada permet una alliberació controlada i optimitzada del compost actiu, potenciant els seus efectes antiinflamatoris, immunomoduladors, antitrombòtics, antiproliferatius i antioxidants. Això disminueix la inflamació, millora la qualitat del calostre i contribueix a la reducció de la mortalitat perinatal, afavorint a més millors resultats reproductius en la truja, com una major fertilitat i increment del pes de la ventrada.
LES TRUGES TENEN PREFERÈNCIA PER ELS PINSOS AROMATITZATS
Font: Study shows that sows favour flavoured feed - All About Feed La suplementació del pinso amb aromes va millorar el rendiment reproductiu en...
Autorització de l’ús de proteïnes animals en l’alimentació animal
L’agost de 2021 es va publicar el Reglament (UE) 2021/1372 que modifica la prohibició d’alimentar animals de granja no rumiants, diferents dels de peleteria, amb proteïnes animals. Autoritza l’ús de proteïnes animals transformades (PAT) derivades de porcí en pinsos per a aus, d’aus en pinsos per a porcí, i d’insectes en pinsos per a ambdós, respectant la prohibició del reciclatge dins de la mateixa espècie. Aquest reglament estableix requisits per a la recollida, transport i transformació, així com anàlisis periòdiques per evitar riscos i contaminació creuada amb proteïnes de rumiants, mantenint la vigilància davant encefalopaties espongiformes transmissibles. La mesura afavoreix la sostenibilitat reduint la dependència de proteïnes de tercers països, mantenint alts estàndards de seguretat alimentària i sanitat animal.
EMISSIONS DE NITROGEN: COM PODEN CONTRIBUIR ELS ANIMALS A LA SEVA REDUCCIÓ?
La ramaderia ha d’equilibrar la producció d’aliments amb la protecció del medi ambient, especialment limitant les emissions de nitrogen. Els límits fisiològics, com la producció inherent d’efluents nitrogenats per part dels animals, i els tecnològics, com el cost i l’eficiència dels tractaments d’efluents, dificulten una solució total. Les estratègies per reduir aquestes emissions inclouen optimitzar l’alimentació adaptant-la a les necessitats de l’animal mitjançant dietes amb matèries primeres més digestibles i l’ús d’enzims o probiòtics, una gestió adequada de les instal·lacions per contenir els efluents, i tecnologies de tractament com a última opció. La millora individual de l’eficiència alimentària de l’animal, facilitada també per additius naturals que augmenten la digestibilitat i redueixen marges en la formulació, és clau per disminuir les emissions de nitrogen sense sacrificar la productivitat. Aquestes estratègies afavoreixen un sistema ramader més sostenible, rendible i respectuós amb el medi ambient.
THOR OPTIMAIZE – Què inclou?
Thor Optimaize compta amb l'experiència de Microferm (fabricant anglès amb més de 35 anys al sector) més l'experiència de 20 anys en la venda...
Pinso d’inici per a pollets: com aconseguir un arrencament exitós i un lot homogeni
El consum primerenc i homogeni de pinso durant la primera setmana és crític per al desenvolupament digestiu, l’homogeneïtat i el rendiment futur, tant en pollastres d’engreix com en ponedores.
Antioxidants: mètodes davaluació de leficàcia en producció animal
La utilització d’antioxidants en producció animal busca neutralitzar els efectes negatius dels radicals lliures derivats de la dieta o del metabolisme, protegint la salut i el rendiment. Atès que els animals de granja tenen un metabolisme elevat i generen més radicals lliures, els antioxidants esdevenen essencials. La comparació de productes antioxidants sol fer-se respecte a la vitamina E, emprant diferents mètodes analítics, dividits en dues categories: transferència d’electrons (Folin, TEAC) i transferència d’hidrogen (ORAC, Photochem). Els primers no consideren el nombre d’electrons aportats i presenten limitacions per comparar productes diferents, tot i que són útils en el control de qualitat. Els mètodes d’hidrogen, teòricament més fiables, tampoc reflecteixen condicions in vivo a causa de l’excés de reactiu. La variabilitat en dissolvents emprats, especialment en ORAC i Photochem, afegeix complexitat i biaix a les comparatives. En resum, encara que els mètodes analítics resultin útils per assegurar la conformitat dels productes, no permeten equiparar-ne l’eficàcia en termes absoluts. Per això, les proves in vivo continuen sent el patró de referència per justificar el benefici real dels antioxidants en la producció animal.
Com treure el màxim partit als pinsos d’arrencada als remugants joves?
La transició al deslletament és una etapa crítica per als remugants, que enfronten desafiaments fisiològics i de comportament que redueixen la ingestió de pinso. Per contrarestar aquesta situació, s’empren estratègies basades en l’atracció mitjançant molècules volàtils naturals, l’estimulació de la gana amb extractes botànics específics i la millora de la palatabilitat amb edulcorants. Aquestes eines actuen conjuntament per afavorir un consum òptim de pinso en animals joves, donant suport a la maduresa del sistema digestiu i garantint un millor rendiment productiu a llarg termini. Proves en vedelles deslletades van demostrar un increment del 62% en la ingestió del pinso suplementat amb aquests additius, la qual cosa evidencia l’eficàcia d’aquesta estratègia per superar els reptes inicials de l’alimentació sòlida en remugants joves.
Entrevista a Dr. Antoni Dalmau Bueno
El Dr. Antoni Dalmau Bueno és llicenciat en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat el 2005 en comportament social, alimentació i ús de l’hàbitat en ungulats salvatges. Després d’incorporar-se a l’IRTA, va contribuir a la creació de la Unitat i posteriorment del Programa de Benestar Animal. Ha participat en 37 projectes (24 d’ells europeus), amb 71 articles científics, diversos llibres i més de 1.800 hores de formació a veterinaris, ramaders i operadors d’escorxador. Va representar Europa en l’elaboració del capítol de benestar porcí de l’OIE i ha assessorat organismes com l’EFSA i la DG-Santé. És responsable tècnic de la certificació Welfair™, basada en protocols científics del projecte Welfare Quality®, que avaluen el benestar directament en els animals a la granja, el transport i el sacrifici. La seva visió se centra a passar d’un enfocament antropocèntric, basat en recursos, a un de científic que mesuri l’experiència de vida de cada animal, integrant criteris de salut, comportament i estat emocional.