La cria de vaques lleteres ha de tenir en compte la importància del comportament natural. La nostra gestió moderna de la producció: allotjament, sales de munyida, menjadores… ens ha permès disminuir les tasques difícils per als ramaders i, alhora, controlar molts paràmetres de rendiment. Tot i això, el confort diari de la vaca lletera hauria de ser un dels primers paràmetres en què hauríem de centrar-nos. En efecte, l’expressió del comportament de les vaques diu molt sobre el nivell de benestar, que és un element imprescindible per al rendiment.
Particularitats de les vaques lleteres
El comportament de la vaca lletera i la seva productivitat estan relacionats
-
12 a 14 hores/dia de son/descans;
-
7 a 10 hores/dia de romia;
-
3 a 5 hores/dia d’alimentació;
-
2 a 3 hores/dia de socialització;
-
5 hores/dia per beure i
-
de 2,5 a 3,5 hores/dia de munyida i passeig.
Les vaques lleteres necessiten realitzar una llista d’activitats durant el dia per al benestar propi i també per a la producció de llet.
Una correlació directa entre el temps de descans de la vaca lletera i la seva productivitat ha estat estudiada per Grant et al. (2004) . S’admet que cada hora addicional de descans es converteix en 0,9-1,6 litres de llet.
Figura 1. Relació entre el temps de descans i la producció de llet (de Grant, 2004)
Quins esdeveniments provoquen canvis negatius en el comportament de les vaques lleteres?
-
Temps de repòs
-
Temps de rumia
-
Activitat
A més de l’ajuda de les eines informàtiques, també podem dedicar temps a observar el ramat cada dia, idealment a primera hora del matí, abans de la primera munyida. D’aquesta manera, es poden controlar les interaccions socials, la locomoció i el comportament postural.
El mecanisme de resposta a l’estrès
Les vaques lleteres s’enfronten a esdeveniments inevitables que activen una resposta innata a l’estrès. El patró de lluita o fugida exerceix un paper fonamental en la manera com les vaques afronten els factors d’estrès del seu entorn. Els mecanismes implicats preparen l’animal per lluitar o fugir de la situació.
A més de proporcionar tot el confort possible mitjançant l’allotjament, l’alimentació, el subministrament d’aigua o el maneig, una altra solució és millorar la seva capacitat d’adaptació, ja que l’entorn de les vaques canvia constantment.
Actuar directament on comença la resposta a l’estrès: al cervell, ho fa possible. S’ha tastat una solució innovadora basada en un extracte específic de cítrics en diverses condicions de producció amb resultats interessants.
-
Reducció del comportament agressiu en el moment de l’alimentació : S’ha observat una ingesta d’aliment més homogènia i una agressivitat menor entre els companys de corral durant l’alimentació, fins i tot amb una alta densitat de població. S’han observat adaptacions de comportament similars en un estudi més recent dut a terme en vaques primípares després de l’agrupació.
-
Temps d’activitat i descans Durant un assaig amb 2 grups de vaques (durada =18 setmanes), el nombre de passos diaris disminueix significativament en un 38%. Com a conseqüència directa, s’ha millorat la producció de llet: +2 litres/vaca/dia.
-
Temps de rumia Un altre estudi realitzat a la Universitat de Davis també va mesurar que el temps de descans dels animals supera el 28%. Per tant, l’ús d’aquesta solució a les vaques fa que puguin descansar més i pensar millor amb conseqüències positives en la producció de llet i l’eficiència alimentària, millorada en un 7%.
Figura 2. Temps de descans de les vaques lleteres alimentades amb la solució amb extractes de cítrics (CE)
La monitorització del comportament va permetre demostrar els beneficis de la modulació de l’activitat de l’amígdala i el còrtex prefrontal, que són dues àrees cerebrals implicades en la resposta a l’estrès. La solució amb extractes de cítrics augmenta la capacitat de recuperació dels animals. A les vaques lleteres, lús daquest suplement pot ser interessant, ja que ajuda les vaques a guanyar benestar i, en conseqüència, a expressar una millor producció.
