A la ramaderia, sovint es parla d’una flora intestinal equilibrada, d’una acció sobre la microbiota per millorar els nivells de producció. Ja sigui en remugants, porcs o aus de corral, la “microbiota” fascina pels seus poders sobre la salut i el comportament…. Com funciona aquest misteriós “òrgan”? De vegades escoltem l’expressió “segon cervell”, però com interactuen aquestes dues entitats?
Visqui la microbiota funcional!
Una visió simplificada de la microbiota digestiva seria dir que està composta per:
-
Bacteris patògens ( E. coli , Clostridium ), i
-
Bacteris beneficiosos (Lactobacils, Bifidobacteris),
La realitat és més complexa, ja que depèn dels ceps bacterians i de les seves funcions. Cada bacteri pot tenir diverses funcions, però diferents bacteris també poden tenir funcions semblants, per la qual cosa diferents microbiotes bé podrien tenir les mateixes funcions generals.
L’intestí i el cervell: com es comuniquen?
Abans que comprenguéssim com es comuniquen l’intestí i el cervell, tractàvem principalment de modificar la composició de la microbiota cap a un equilibri que semblava més prometedor. L’ús de certs additius alimentaris (prebiòtics, probiòtics, olis essencials, extractes de plantes) en pot modificar la composició i les funcions. Tanmateix, també es pot observar que es pot modificar en determinades condicions, com l’estrès o certes patologies.
De fet, hi ha un eix que vincula la microbiota intestinal i el cervell de forma bidireccional: el conegut com a eix “microbiota-intestí-cervell”. En aquest eix intervenen les vies nerviosa, immunitària, endocrina i metabòlica.
Eix intestí-cervell, o cervell-intestí: en quina direcció flueix la informació?
L’eix intestí-cervell s’ha estudiat especialment en humans i en ratolins (com a model per als humans). En els éssers humans, s’ha demostrat que el model descendent, des del cervell fins a l’intestí (eix cervell microbiota), podria ser conseqüència, per exemple, de l’estrès crònic o d’un esdeveniment vital traumàtic. El cervell activa llavors el Sistema Nerviós Autònom i l’eix Hipotàlem-Hipòfisi-Adrenal, que actuen sobre la plasticitat neuronal del Sistema Nerviós Entèric. Això provocarà un augment de la sensibilitat i permeabilitat intestinal o una alteració de la microbiota.
Per contra, el model ascendent, de l’intestí al cervell (eix microbiota-cervell), es desencadena per una alteració de la flora intestinal, una infecció gastrointestinal o una inflamació intestinal. Aquests esdeveniments alteren la plasticitat neuronal del sistema nerviós entèric, cosa que, a través de diferents fibres, altera el comportament o dóna lloc a trastorns psicològics.
Font: Al-Asmakh et al. -2012- Gut microbial communities modulating brain development and function
L’eix intestí cervell està ara àmpliament descrit en patologies com el Parkinson, l’Alzheimer i l’autisme. En efecte, sembla que aquestes malalties cerebrals són en realitat el resultat d’una alteració de la microbiota, amb una reducció de la diversitat bacteriana, però també una reducció de certs bacteris de connotació positiva i, a la inversa, una sobrerepresentació de certs bacteris de connotació negativa.
I els animals de granja?
La microbiota: un problema real per a la producció animal
Encara que l’eix intestí-cervell o cervell-microbiota s’ha descrit principalment en humans i ratolins, és vàlid per a totes les espècies animals. En els darrers anys, cada cop més estudis s’han centrat en aquest eix en els animals de producció. Aquests estudis demostren que la microbiota intestinal és capaç d’influir en el seu comportament (eix microbiota-cervell), però també que el cervell influeix en la salut digestiva (eix cervell-microbiota).
Des del model científic
Per exemple, un estudi realitzat en guatlles axèniques (germ free o lliures de patògens específics) va demostrar que l’absència de microbiota reduïa la reactivitat emocional en situacions de por – Kraimi et al. -2018- Frontiers | Absence of Gut Microbiota Reduces Emotional Reactivity in Japanese Quails (Coturnix japonica) | Physiology (frontiersin.org).
Els mateixos autors també van demostrar el seu impacte en la reactivitat emocional seleccionant dos tipus de línies de guatlles, una que s’espanta fàcilment (E+) i una altra que s’espanta menys fàcilment (E-). Les guatlles axèniques de la línia E+ van ser inoculades amb microbiota de guatlles E+ o E- i les que van rebre la microbiota E- van mostrar menys reactivitat emocional que les que van rebre la microbiota E+ – Kraimi et al. -2019- Effects of gut microbiota transfer a emotional reactivity in Japanese quails
A l’aplicació de camp
Un bon exemple de l’existència de l’eix cervell-microbiota als porcs és l’efecte de l’estrès del deslletament a la microbiota intestinal. El deslletament és, en efecte, una llista d’esdeveniments traumàtics per a l’animal: separació de la mare, distribució amb congèneres nous, canvi d’alimentació, canvi de lloc de residència; tots ells elements estressants que expliquen per què s’observen diarrees inespecífiques als garrins en aquest moment de la seva vida. Un estudi del 2018 mostra que l’estrès del deslletament provoca una modificació de la flora microbiana amb un desequilibri de la relació patogen/no patogen, una modificació de les seves funcions però també una alteració del perfil microbià metabòlic intestinal. – Li et al. -2018- Weaning stress perturbs gut microbiome and its metabolic profile in piglets
