Les onades de calor són cada vegada més freqüents i intenses en nombroses regions productores de porcí. Tradicionalment, l’estrès per calor s’ha associat principalment a una disminució del consum de pinso i, en conseqüència, a una reducció del creixement i de l’eficiència productiva. Tanmateix, la investigació desenvolupada durant els darrers anys ha posat de manifest que l’impacte de la calor sobre el porc és molt més complex.

Actualment sabem que l’estrès tèrmic no només modifica el comportament alimentari, sinó que altera profundament la fisiologia digestiva, el metabolisme energètic, la integritat intestinal i la microbiota. Aquestes alteracions es poden traduir en pèrdues productives importants, fins i tot quan la reducció del consum no sembla excessiva.

El porc no redueix el consum perquè tingui calor; el redueix per limitar la producció de calor metabòlica. Durant l’estrès tèrmic, aquesta resposta fisiològica converteix la ingesta d’aliment en el principal factor limitant del creixement, l’eficiència alimentària i el rendiment productiu.

Per què el porc és especialment sensible a la calor?

El porc és una de les espècies ramaderes més vulnerables a l’estrès tèrmic a causa de les seves pròpies característiques fisiològiques. A diferència d’altres espècies, presenta una capacitat limitada per dissipar la calor, ja que disposa de poques glàndules sudorípares funcionals i posseeix una capa relativament gruixuda de greix subcutani que dificulta la pèrdua de calor corporal. A més, la seva elevada activitat metabòlica genera una important producció interna de calor, especialment en animals d’alt creixement o en truges lactants.

Quan la temperatura ambiental supera la zona termoneutral, l’animal activa diversos mecanismes fisiològics i conductuals destinats a reduir la producció de calor i afavorir-ne la dissipació. Entre les primeres respostes es troben la disminució del consum voluntari de pinso, l’augment de la freqüència respiratòria, la redistribució del flux sanguini cap a la perifèria i canvis en el comportament, com una major inactivitat o la recerca de zones més fresques.

Aquestes adaptacions permeten reduir temporalment la càrrega tèrmica de l’organisme, però tenen un cost productiu considerable. En porcs de creixement i engreix, exposicions prolongades a temperatures superiors a 30–32 °C poden reduir el consum de pinso entre un 10 i un 40 %, depenent de la intensitat i la durada de l’episodi de calor, així com de la humitat ambiental.

El cost ocult: la redistribució del flux sanguini

Un dels mecanismes fisiològics més rellevants de l’estrès per calor és la redistribució del flux sanguini. Per afavorir la pèrdua de calor corporal, l’organisme incrementa la irrigació de la pell i de les extremitats, facilitant així l’intercanvi tèrmic amb l’ambient.

Tanmateix, aquest procés redueix l’aportació sanguínia als òrgans interns, especialment al tracte gastrointestinal. Com a conseqüència, es poden desenvolupar situacions d’hipòxia intestinal, estrès oxidatiu i inflamació local, acompanyades d’una alteració de la integritat de l’epiteli digestiu. Aquestes modificacions comprometen la capacitat de l’intestí per absorbir nutrients de manera eficient i constitueixen un dels principals mecanismes responsables de la pèrdua de rendiment observada durant els períodes de calor.

Intestí permeable: quan la calor trenca la barrera intestinal

L’intestí no només és el principal òrgan d’absorció de nutrients, sinó també una barrera biològica essencial davant de microorganismes i compostos potencialment perjudicials. La integritat d’aquesta barrera depèn, entre altres factors, de les proteïnes d’unió estreta o tight junctions, com les claudines, les ocludines i la proteïna ZO-1.

Diversos estudis han demostrat que l’estrès per calor redueix l’expressió d’aquestes proteïnes, incrementant la permeabilitat intestinal, un fenomen conegut com a leaky gut o «intestí permeable». Quan la barrera epitelial es veu compromesa, endotoxines bacterianes com el lipopolisacàrid (LPS) poden travessar l’epiteli i accedir a la circulació sistèmica, desencadenant respostes inflamatòries.

Aquesta activació immunitària suposa un important cost energètic per a l’animal, ja que una part dels nutrients que normalment es destinarien al creixement i a la producció passen a emprar-se per mantenir la resposta inflamatòria i els mecanismes de defensa de l’organisme.

Estrès per calor i microbiota: un nou protagonista

Durant els darrers anys, la microbiota intestinal ha emergit com un dels principals actors implicats en la resposta del porc a l’estrès tèrmic. L’evidència disponible indica que les altes temperatures poden alterar l’equilibri microbià del tracte digestiu, donant lloc a situacions de disbiosi.

Entre els canvis descrits s’inclouen una reducció de poblacions bacterianes considerades beneficioses, com Lactobacillus i Bifidobacterium, un augment de microorganismes potencialment patògens i alteracions en la producció d’àcids grassos de cadena curta, metabòlits clau per a la salut intestinal.

Aquestes modificacions poden afavorir la inflamació intestinal i afectar el metabolisme energètic i l’estat oxidatiu de l’animal. Per aquest motiu, actualment es considera que la interacció entre l’estrès tèrmic, la microbiota i la barrera intestinal constitueix un dels principals mecanismes responsables de la pèrdua d’eficiència productiva associada a la calor.

Estrès oxidatiu: l’enemic silenciós

Un altre dels mecanismes centrals implicats en l’estrès tèrmic és l’estrès oxidatiu. Les altes temperatures incrementen la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS), superant la capacitat dels sistemes antioxidants endògens de l’organisme per neutralitzar-les.

Aquest desequilibri afavoreix processos de peroxidació lipídica, dany cel·lular i alteracions en proteïnes i material genètic, a més de contribuir a l’activació de vies inflamatòries. Com a resultat, l’estrès oxidatiu pot agreujar el deteriorament de la funció intestinal i comprometre l’eficiència metabòlica de l’animal.

Per aquest motiu, actualment es considera que la inflamació, l’alteració de la barrera intestinal, la disbiosi i l’estrès oxidatiu formen part d’una xarxa fisiopatològica estretament interconnectada que explica una gran part de les pèrdues productives associades a l’estrès per calor en porcí.

Conseqüències productives de l’estrès tèrmic

Les repercussions de l’estrès per calor són múltiples i afecten totes les fases productives del porcí. En animals de creixement i engreix, la disminució del consum de pinso sol traduir-se en una reducció del guany mitjà diari i un empitjorament de l’índex de conversió. A més, es poden observar alteracions en la composició i la qualitat de la canal, així com una major variabilitat entre animals dins del mateix lot.

Les truges reproductores, i especialment les truges lactants, són particularment sensibles a la calor a causa de l’elevada demanda metabòlica associada a la producció de llet. Durant els períodes d’estrès tèrmic és freqüent observar una reducció del consum voluntari, una menor producció làctia i una disminució del pes dels garrins al deslletament. Així mateix, l’estrès per calor pot prolongar l’interval deslletament-zel i comprometre la fertilitat posterior, amb importants repercussions econòmiques per a l’explotació.

Figura 1. Representació esquemàtica dels principals mecanismes fisiopatològics implicats en l’estrès per calor en porcí. Les altes temperatures indueixen canvis en la termoregulació i en la perfusió intestinal, afavorint la disbiosi, la inflamació i la pèrdua d’eficiència productiva.

El primer tractament davant de l’estrès per calor no és al menjador

Abans de plantejar qualsevol intervenció nutricional, és imprescindible minimitzar la càrrega tèrmica que suporten els animals. Cap additiu ni cap modificació de la dieta podrà compensar unes instal·lacions inadequades o un ambient excessivament calorós.

La prioritat s’ha de centrar a optimitzar la ventilació, millorar els sistemes de refrigeració, garantir un subministrament abundant d’aigua fresca i de qualitat i evitar densitats excessives, ja que aquests factors determinen la capacitat del porc per dissipar la calor.

Un cop controlat l’ambient, la nutrició es converteix en la segona eina d’intervenció. L’objectiu ja no és únicament aportar nutrients, sinó reduir la producció de calor metabòlica sense comprometre el creixement. Per aconseguir-ho, les estratègies més utilitzades inclouen la reducció de la proteïna bruta, l’ajust del perfil d’aminoàcids digestibles estandarditzats (SID) seguint el concepte de proteïna ideal, l’increment de la densitat energètica mitjançant greixos i la correcció del balanç electrolític de la dieta per afavorir l’equilibri àcid-base i mantenir el consum.

Finalment, sobre aquesta base de maneig i formulació, es poden incorporar estratègies de suport destinades a millorar la resposta fisiològica de l’animal davant de l’estrès tèrmic. Entre aquestes destaquen determinats fitobiòtics, com la capsaïcina, compostos amb capacitat antioxidant i probiòtics, l’objectiu dels quals no és substituir les mesures anteriors, sinó contribuir a mantenir la funció intestinal, reduir la inflamació associada a l’estrès per calor i afavorir l’eficiència productiva.

Estratègies nutricionals i de suport per mitigar l’estrès per calor

Així doncs, l’estrès per calor és un procés multifactorial i, per tant, el seu abordatge també ho ha de ser. Abans de recórrer a qualsevol estratègia nutricional, és imprescindible optimitzar les condicions de maneig, garantint una ventilació i una refrigeració adequades de les instal·lacions, un subministrament continu d’aigua fresca i de qualitat i una densitat animal que faciliti la dissipació de la calor.

Un cop minimitzada la càrrega tèrmica ambiental, la nutrició constitueix una eina fonamental per reduir la producció de calor metabòlica, preservar la funció intestinal i mantenir el rendiment productiu. En aquest context, les principals estratègies inclouen l’ajust de la formulació de la dieta i la utilització d’ingredients funcionals capaços de millorar la resposta fisiològica de l’animal davant de l’estrès tèrmic.

Ajust de la formulació de la dieta

El porc no redueix el consum perquè tingui calor; redueix voluntàriament la ingesta per disminuir la producció de calor metabòlica. Com a conseqüència, la formulació de la dieta adquireix un paper especialment important durant els mesos càlids.

Una de les estratègies més utilitzades consisteix a reduir moderadament el contingut de proteïna bruta i compensar aquesta reducció mitjançant un equilibri adequat d’aminoàcids digestibles estandarditzats (SID), seguint el concepte de proteïna ideal. La digestió i el metabolisme de la proteïna generen un major increment tèrmic que els carbohidrats o els greixos, de manera que aquesta estratègia pot contribuir a disminuir la producció interna de calor sense comprometre l’aportació d’aminoàcids essencials.

Paral·lelament, se sol incrementar la densitat energètica de la dieta mitjançant la incorporació de greixos, ja que presenten un menor increment tèrmic associat a la seva digestió i permeten mantenir l’aportació energètica fins i tot quan disminueix el consum de pinso.

Així mateix, és recomanable revisar el balanç electrolític de la dieta, especialment en situacions d’elevada temperatura, per afavorir l’equilibri àcid-base i compensar parcialment les pèrdues d’electròlits associades a l’augment de la freqüència respiratòria.

En conjunt, aquestes modificacions permeten adaptar la dieta a la menor capacitat de consum de l’animal, reduint la producció de calor metabòlica i millorant l’eficiència d’utilització dels nutrients.

Antioxidants

L’increment de la temperatura ambiental afavoreix la formació d’espècies reactives d’oxigen (ROS), superant la capacitat antioxidant de l’organisme i desencadenant estrès oxidatiu. Aquest procés afavoreix la inflamació, compromet la integritat cel·lular i redueix l’eficiència metabòlica.

Tradicionalment, vitamines com la E i la C, juntament amb minerals antioxidants com el seleni o el zinc, han constituït la base de les estratègies antioxidants. Durant els darrers anys, a més, ha augmentat l’interès per compostos bioactius d’origen vegetal amb una elevada capacitat antioxidant.

Entre aquests destaquen els extractes de llavors i pells de raïm, rics en polifenols com les procianidines, les catequines i altres flavonoides. Aquests compostos poden neutralitzar radicals lliures, modular la resposta inflamatòria i contribuir a preservar la integritat intestinal. Diversos estudis en espècies monogàstriques suggereixen que aquests extractes ajuden a millorar l’estat antioxidant de l’animal i constitueixen una eina complementària per reduir les conseqüències fisiològiques de l’estrès per calor.

Salut intestinal i modulació de la microbiota

Actualment es reconeix que una part important de les pèrdues productives associades a l’estrès per calor té l’origen a l’intestí. La redistribució del flux sanguini cap a la pell redueix la perfusió intestinal, afavorint l’alteració de la barrera epitelial, l’augment de la permeabilitat intestinal i una major resposta inflamatòria.

Per aquest motiu, cada vegada adquireixen més importància les estratègies destinades a preservar la integritat intestinal i mantenir una microbiota equilibrada.

Entre les eines disponibles s’inclouen probiòtics, prebiòtics, postbiòtics, àcids orgànics i diversos ingredients derivats dels llevats. En particular, els autolisats i extractes de llevat, rics en nucleòtids, pèptids funcionals, β-glucans i manano-oligosacàrids (MOS), poden contribuir a reforçar la funció barrera de l’epiteli intestinal, modular la resposta immunitària i afavorir un ecosistema microbià més estable.

Tot i que la resposta pot variar segons el producte i les condicions de producció, l’evidència disponible indica que aquestes estratègies ajuden a millorar la resiliència digestiva de l’animal davant de l’estrès tèrmic.

Capsaïcina: més enllà de la termoregulació

La capsaïcina, principal compost bioactiu del bitxo (Capsicum spp.), ha despertat un interès creixent com a eina nutricional per ajudar els porcs a afrontar l’estrès per calor.

El seu mecanisme d’acció està relacionat amb l’activació dels receptors TRPV1, implicats en la percepció tèrmica i en la regulació de diversos processos fisiològics. Tot i que inicialment l’interès es va centrar en el seu possible efecte sobre la dissipació de la calor mitjançant la vasodilatació perifèrica, actualment es considera que els seus beneficis són conseqüència d’una acció molt més àmplia.

L’estrès per calor indueix inflamació sistèmica, estrès oxidatiu i alteracions de la funció intestinal. En aquest context, diversos estudis experimentals indiquen que la capsaïcina pot modular aquests processos, afavorint el manteniment de la integritat de la barrera intestinal, reduint l’estrès oxidatiu i contribuint a una resposta inflamatòria més controlada.

Com a conseqüència, la suplementació amb capsaïcina pot ajudar a atenuar la disminució del consum voluntari d’aliment observada durant els períodes d’altes temperatures i contribuir al manteniment de l’eficiència alimentària i del rendiment productiu. No obstant això, la seva eficàcia depèn de factors com la dosi, la formulació, la durada del desafiament tèrmic i les condicions de producció.

Fitogènics i altres compostos bioactius

A més de la capsaïcina, diversos fitogènics han mostrat resultats prometedors davant de l’estrès per calor. Olis essencials i extractes vegetals rics en compostos com el carvacrol, el timol, el cinamaldehid, la piperina o els gingerols presenten activitats antioxidants, antiinflamatòries i moduladores de la microbiota que poden contribuir a preservar la salut intestinal i millorar l’eficiència digestiva.

No obstant això, la resposta observada és variable entre estudis i depèn de la composició del producte, de la dosi utilitzada i del context productiu. Per aquest motiu, aquests ingredients s’han de considerar eines complementàries dins d’una estratègia integral de mitigació de l’estrès per calor.

Figura 2. Principals estratègies nutricionals utilitzades per mitigar els efectes de l’estrès per calor en porcí. Un enfocament multifactorial basat en l’optimització de la dieta, el suport antioxidant i el manteniment de la salut intestinal pot contribuir a millorar la resiliència i preservar el rendiment productiu en condicions d’elevades temperatures.

Cap estratègia nutricional substitueix un bon maneig ambiental. Tanmateix, quan el control de l’ambient arriba al seu límit, una formulació adequada de la dieta i l’ús d’ingredients funcionals permeten reduir part de les alteracions metabòliques, digestives i inflamatòries induïdes per l’estrès per calor, ajudant l’animal a mantenir el seu rendiment productiu..

Conclusió

L’estrès per calor en porcí és molt més que una simple reducció del consum de pinso. L’evidència científica actual mostra que afecta profundament l’intestí, la microbiota, el metabolisme i la resposta inflamatòria.

Comprendre aquests mecanismes permet dissenyar estratègies nutricionals més precises i eficaces. En un escenari d’increment de les temperatures globals, la capacitat per preservar la salut intestinal i l’eficiència metabòlica serà cada vegada més determinant per a la rendibilitat de les explotacions porcines.

Bibliografia

• Fauszt P. et al. (2026). Alleviation of heat stress-induced microbial dysbiosis in pigs by dietary supplementation with antioxidants and trace elements. Animal Microbiome.
• Lee J. et al. (2025). Heat Stress in Growing–Finishing Pigs: Effects of Low Protein with Increased Crystalline Amino Acids on Growth, Gut Health, Antioxidant Status and Microbiome. Animals, 15, 848.
• Xia B. et al. (2022). Heat stress-induced mucosal barrier dysfunction is potentially associated with gut microbiota dysbiosis in pigs. Animal Nutrition, 8:289–299.
• Prates J.A.M. et al. (2025). Impact of Heat Stress on Carcass Traits, Meat Quality, and Nutritional Value in Monogastric Animals. Foods, 14, 1612.
• Pearce S.C. et al. (2013). Heat stress reduces barrier function and alters intestinal metabolism in growing pigs. Journal of Animal Science, 91:257–264.
• Ortega A.D.S.V. et al. (2021). Adverse Effects of Heat Stress on the Intestinal Integrity and Function of Pigs and the Mitigation through Nutritional Strategies. Animals, 11, 35.
• Hu C. et al. (2022). Heat Stress-Induced Dysbiosis of Porcine Colon Microbiota Associated with Intestinal Barrier Dysfunction. Frontiers in Veterinary Science, 9:686902.
• Wang J. et al. (2025). The research progress on the impact of pig gut microbiota on health and production. Frontiers in Veterinary Science.
• Brenes, A., & Viveros, A. (2015). Goji berries, grape polyphenols and other plant extracts in monogastric nutrition. Animal Feed Science and Technology.
• D.K. et al. (2017). Effects of polyphenol-rich plant products in farm animals. Antioxidants.
• Surai, P.F. (2014). Polyphenol compounds in the chicken/animal diet: from antioxidant activity to nutrigenomics. Animal Feed Science and Technology