Del llevat al nucleòtid lliure: per què cada etapa del procés és important
Quan parlem de llevats en nutrició animal, sovint els posem tots al mateix sac. Però la realitat és que no tots els productes derivats del llevat són iguals ni tenen el mateix mecanisme d’acció. Entendre aquestes diferències pot marcar la diferència entre gastar diners en un additiu o invertir en resultats reals.
Els productes derivats del llevat no són tots iguals.
El llevat Saccharomyces cerevisiae té una composició molt rica, però, en funció de com es processi, se n’obtenen productes completament diferents.
Llevat autolisat: S’obté quan el mateix llevat trenca la seva paret cel·lular mitjançant els seus propis enzims interns, alliberant-ne el contingut. És un procés d’autòlisi (d’aquí el nom) que es controla mitjançant la temperatura. El resultat és un producte que encara conté tant la fracció soluble com la insoluble barrejades.
Paret cel·lular de llevat: Després de l’autòlisi, si es centrifuguen i se separen les diferents fraccions, s’obté la part insoluble: la paret cel·lular pura. Aquesta fracció és rica en beta-glucans (30%) i mananoligosacàrids o MOS (20%). Els beta-glucans actuen sobre el sistema immunitari i tenen capacitat per captar micotoxines, mentre que els MOS funcionen com una trampa per a bacteris patògens a l’intestí, impedint-ne la colonització.
Extracte de llevat: És la fracció soluble que s’obté després de separar la paret cel·lular. Aquí és on es concentra la riquesa nutricional: proteïna (al voltant del 48%), àcids nucleics (aproximadament el 8%), lípids, minerals i carbohidrats. Però cal tenir present que disposar d’àcids nucleics no significa tenir nucleòtids biodisponibles. Per aconseguir-ho, cal un pas més.
Extracte hidrolitzat amb nucleòtids lliures: Si a l’extracte s’hi afegeix un procés biotecnològic de purificació i posteriorment s’hidrolitza amb enzims específics, s’aconsegueix alliberar els nucleòtids que estaven «atrapats» a l’ARN. Només així s’obté un producte estandarditzat amb nucleòtids realment disponibles per a l’animal. Sense aquest pas, s’aporten àcids nucleics que l’animal ha de degradar pel seu compte, amb un aprofitament molt més limitat.
Quin paper tenen els nucleòtids?
Els nucleòtids són les peces bàsiques de l’ADN i l’ARN. Estan formats per una base nitrogenada (adenina, guanina, citosina, timina o uracil), un sucre de cinc carbonis i un o més grups fosfat.
Tots els animals poden sintetitzar els seus propis nucleòtids mitjançant dues vies:
- Síntesi de novo: parteix de zero i construeix els nucleòtids pas a pas. El problema és que és molt costosa energèticament, ja que consumeix molt ATP.
- Via de salvament: recicla les bases i els nucleòsids procedents de la degradació natural de les cèl·lules. Aquesta via és molt més eficient i permet reciclar fins al 90% de les purines.
Aquí hi ha el punt clau: alguns teixits tenen una capacitat limitada o nul·la per dur a terme la síntesi de novo. La mucosa intestinal, les cèl·lules de la medul·la òssia, els limfòcits i els glòbuls vermells depenen gairebé exclusivament de la via de salvament. Si l’animal no rep nucleòtids a través de la dieta, aquests teixits poden patir un dèficit, especialment en situacions de creixement ràpid, estrès o desafiaments sanitaris.
Beneficis de la suplementació amb nucleòtids
La suplementació amb nucleòtids lliures té efectes concrets que s’han demostrat en diferents espècies.
Salut intestinal: L’intestí és una fàbrica de noves cèl·lules en funcionament constant. Els nucleòtids acceleren la divisió cel·lular i redueixen la mort cel·lular (apoptosi) dels enteròcits. Això es tradueix en una millor estructura de les vellositats, un augment de la longitud de les criptes i una major proliferació cel·lular. També indueixen la producció d’enzims digestius i afavoreixen la maduració de l’epiteli intestinal.
Sistema immunitari: Els nucleòtids modulen la resposta immunitària. Milloren la producció d’anticossos i augmenten els títols vacunals, fet que contribueix a una major eficàcia de les vacunes. Tant la immunitat humoral com la cel·lular en surten reforçades.
Microbiota i control de patògens: S’ha observat que els nucleòtids modulen la composició de la microbiota fecal, afavorint el creixement dels gèneres bacterians beneficiosos. Això contribueix a prevenir les diarrees, especialment en els garrins.
Pell i mucoses: Els nucleòtids afavoreixen unes taxes òptimes de divisió cel·lular a l’epidermis, accelerant la recuperació de lesions cutànies i protegint davant dels danys i la deshidratació. Això pot ser especialment útil en pollastres amb problemes de pododermatitis o dermatitis.
Rendiment productiu: En gallines ponedores, la suplementació amb 500 g/t de nucleòtids lliures va millorar la taxa de posta (93% de mitjana), el pes de l’ou (63 g), la massa d’ou (58 g/au/dia) i la unitat Haugh (87,8), indicant una millor deposició i qualitat proteica. En pollastres, s’ha descrit un major guany de pes, una millor conversió alimentària i un increment del rendiment de pit. En truges en lactació, la suplementació augmenta la concentració de nucleòtids a la llet, millorant la salut dels garrins.
No tot el que diu «llevat» funciona igual
El mercat és ple de productes que fan referència als llevats o als nucleòtids, però sense saber exactament què s’està comprant és difícil esperar resultats consistents. La clau és:
- • Conèixer el procés de fabricació: s’ha dut a terme una autòlisi? S’ha separat la paret cel·lular de l’extracte? S’ha hidrolitzat enzimàticament?
- • Verificar les garanties analítiques: percentatge de beta-glucans i MOS i, sobretot, la concentració de nucleòtids lliures, si el que es busca és aportar nucleòtids.
- • Entendre per a què serveix cada fracció: la paret cel·lular per a la immunomodulació i el control de micotoxines; l’extracte hidrolitzat per aportar nucleòtids biodisponibles.
Amb les restriccions cada vegada més grans sobre l’ús d’antibiòtics promotors del creixement, eines com la paret cel·lular del llevat i els nucleòtids lliures adquireixen més sentit que mai. Però només si sabem escollir el producte adequat en funció de l’objectiu que volem assolir.
Per saber-ne més:
- Impact of yeast-derived nucleotides supplementation in drinking water on production performance and gut health indicators in broiler chickens
Autores: Publicado en Poultry Science, 2025
Resumen: Estudio con 480 pollos Ross 308 que evaluó la suplementación con nucleótidos derivados de levadura (90 y 180 g/100 kg) en agua de bebida durante 42 días. Los resultados mostraron mejora significativa en peso corporal al día 21, ganancia diaria promedio, morfología intestinal (altura de vellosidades), función de barrera intestinal y microbiota cecal, especialmente con la dosis más alta. Este modo de administración ofrece una alternativa práctica a la suplementación en pienso. pubmed.ncbi.nlm.nih - The composition of branched-chain amino acids modulates response to nucleotide supplementation of low-protein diets in nursery pigs
Autores: Publicado en PubMed, enero 2025
Resumen: Investigación con 160 lechones (peso inicial 5,79 kg) que estudió los efectos de nucleótidos dietéticos y aminoácidos de cadena ramificada (BCAA) en dietas bajas en proteína. Los resultados sugieren que la suplementación con nucleótidos, tras la adición de BCAA a dietas bajas en proteína cruda, confirió efectos beneficiosos adicionales sobre el rendimiento productivo y la digestibilidad de nutrientes en cerdos. pubmed.ncbi.nlm.nih - Effects of dietary nucleotide supplementation on growth performance and immune response in broilers
Autores: Publicado en Revista Brasileira de Zootecnia, octubre 2020
Resumen: Estudio que confirmó que la suplementación dietética con nucleótidos mejora la ganancia de peso corporal y el índice de conversión alimenticia de pollos de engorde de 7 a 20 días de edad. La suplementación aumentó la altura de las vellosidades (299,3 vs. 315,6 μm) y la producción de IgG sérica (4,01 vs. 4,34 mg/mL), demostrando efectos positivos sobre la morfometría intestinal y la respuesta inmune. scielo - Supplemental effects of dietary nucleotides on intestinal health and growth performance in newly weaned pigs
Autores: Publicado en PMC, octubre 2019
Resumen: Meta-análisis que demostró que la suplementación con nucleótidos dietéticos en un rango de 50 a 250 mg/kg en dietas para lechones recién destetados es beneficiosa al mejorar el rendimiento productivo. Durante las fases evaluadas, la suplementación con 50 y 150 mg/kg tendió a aumentar la ganancia diaria promedio (ADG) y aumentó significativamente el consumo diario de alimento (ADFI) en comparación con dietas sin nucleótidos. pmc.ncbi.nlm.nih
