Introducció
L’estrès per calor constitueix un dels principals desafiaments de la producció animal moderna. L’increment de la temperatura ambiental, especialment quan es combina amb una elevada humitat relativa, compromet la capacitat dels animals per dissipar la calor i mantenir la seva homeòstasi fisiològica.
Les conseqüències productives són àmpliament conegudes: reducció del consum voluntari de pinso, empitjorament dels índexs de conversió, disminució de la producció de llet, menor creixement, alteracions reproductives i un augment de la susceptibilitat a les malalties.
Tanmateix, actualment se sap que l’impacte de l’estrès tèrmic va molt més enllà d’una simple reducció de la ingesta. Diversos estudis han demostrat que la calor desencadena alteracions metabòliques, oxidatives i inflamatòries que afecten directament l’eficiència biològica dels animals.
Per aquest motiu, les estratègies nutricionals modernes per fer front a l’estrès per calor han d’abordar simultàniament múltiples mecanismes fisiològics.
Estrès tèrmic i integritat intestinal: un objectiu nutricional prioritari
Un dels mecanismes més estudiats durant els darrers anys és el deteriorament de la barrera intestinal associat a l’estrès tèrmic.
Quan la temperatura corporal augmenta, l’organisme redirigeix una part important del flux sanguini cap a la perifèria per afavorir la dissipació de la calor. Com a conseqüència, el tracte gastrointestinal rep menys irrigació sanguínia, fet que provoca fenòmens d’hipòxia local i estrès cel·lular.
Aquesta situació pot comprometre la integritat de les unions estretes (tight junctions) entre els enteròcits i afavorir un augment de la permeabilitat intestinal.
El resultat és una major translocació d’endotoxines bacterianes cap a la circulació sistèmica, fet que desencadena respostes inflamatòries que consumeixen energia i redueixen l’eficiència productiva.
Per aquest motiu, una de les principals línies nutricionals actuals consisteix a donar suport a la funcionalitat intestinal mitjançant compostos capaços de modular la microbiota, afavorir l’estabilitat digestiva i preservar la integritat de la mucosa.
Optimitzar l’eficiència digestiva quan el consum disminueix
La reducció del consum voluntari de pinso és probablement la resposta més característica davant l’estrès tèrmic.
Des d’un punt de vista fisiològic, aquesta adaptació té com a objectiu reduir la producció interna de calor derivada dels processos digestius i metabòlics.
Tanmateix, la menor ingesta obliga a maximitzar l’aprofitament de cada quilogram de matèria seca consumida.
En aquest context, les estratègies orientades a millorar la digestibilitat i l’eficiència d’utilització dels nutrients adquireixen una rellevància especial.
Actualment existeixen eines basades en microorganismes beneficiosos capaces d’afavorir la degradació de diferents components de la dieta i de millorar l’eficiència d’utilització dels nutrients, contribuint a mantenir el rendiment productiu fins i tot quan el consum es veu compromès per les altes temperatures.
Microbiota digestiva i resiliència metabòlica
La microbiota gastrointestinal exerceix un paper central en l’adaptació dels animals a l’estrès ambiental.
Diversos estudis han demostrat que les altes temperatures poden modificar la composició de la microbiota intestinal, afavorint desequilibris que afecten la digestió, la resposta immunitària i la integritat intestinal.
Per aquest motiu, la modulació nutricional de la microbiota s’ha convertit en una eina d’interès creixent tant en porcí com en avicultura i remugants.
L’ús de microorganismes funcionals i derivats del llevat pot contribuir a estabilitzar els ecosistemes digestius, millorar l’aprofitament dels nutrients i reforçar la resposta fisiològica davant de situacions d’estrès.
Estrès oxidatiu: una conseqüència directa de la calor
L’estrès tèrmic provoca un augment de la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS), generant desequilibris entre els sistemes oxidants i antioxidants de l’organisme.
Quan la capacitat antioxidant endògena és insuficient, es produeixen danys sobre les membranes cel·lulars, les proteïnes i altres estructures metabòliques essencials.
Aquest fenomen s’ha relacionat amb pèrdues de rendiment productiu, alteracions immunitàries i un empitjorament de diversos paràmetres de qualitat de la carn, la llet i els ous.
Per aquest motiu, una de les estratègies nutricionals més utilitzades durant els períodes de calor consisteix a reforçar la protecció antioxidant mitjançant compostos bioactius d’origen vegetal capaços de contribuir al control de l’estrès oxidatiu.
Modulació neurofisiològica de l’estrès
A més dels efectes metabòlics i digestius, les elevades temperatures constitueixen un important factor d’estrès per als animals.
L’activació sostinguda dels eixos neuroendocrins relacionats amb l’estrès afavoreix un increment de l’alliberament de cortisol i d’altres hormones associades a les respostes adaptatives que, quan es mantenen en el temps, afecten negativament el rendiment productiu.
En els darrers anys han sorgit noves aproximacions nutricionals basades en extractes vegetals específics capaços de modular determinades vies neurofisiològiques relacionades amb la percepció de l’estrès i el benestar animal.
Aquestes estratègies resulten especialment interessants en situacions en què l’estrès tèrmic es combina amb altres factors addicionals, com ara el transport, els canvis de lot, l’elevada densitat animal o els desafiaments sanitaris.
Estabilitat ruminal durant els períodes de calor
En els remugants, l’estrès tèrmic presenta, a més, una dimensió específica relacionada amb la fermentació ruminal.
La disminució del consum acostuma a anar acompanyada de canvis en el patró d’ingesta, una major concentració de nutrients a la ració i alteracions del comportament ingestiu.
Aquestes modificacions poden incrementar el risc d’inestabilitat fermentativa i d’episodis d’acidosi subaguda.
Per aquest motiu, durant els mesos més càlids adquireixen un interès especial aquelles estratègies dirigides a afavorir la rumia, la producció de saliva i l’estabilitat de l’ecosistema ruminal.
Mantenir un ambient fermentatiu estable és fonamental per preservar la digestibilitat de la fibra, la producció d’àcids grassos volàtils i l’eficiència alimentària.
Conclusió
L’estrès per calor és un fenomen multifactorial que afecta simultàniament el metabolisme, la microbiota digestiva, la integritat intestinal, l’equilibri oxidatiu i el comportament alimentari dels animals.
Per aquest motiu, les estratègies nutricionals més eficaces són aquelles capaces d’actuar de manera complementària sobre diversos d’aquests mecanismes.
La combinació d’eines orientades a millorar l’eficiència digestiva, modular la microbiota, protegir davant de l’estrès oxidatiu, mantenir la funcionalitat intestinal i afavorir l’estabilitat fisiològica permet construir programes nutricionals més robustos davant dels desafiaments ambientals associats a l’estiu.
En un context d’increment progressiu de les temperatures i de creixent pressió sobre l’eficiència productiva, aquest enfocament integrat representa una de les principals línies de desenvolupament de la nutrició animal de precisió.
