MENÚ

TANCAR

Carrer Argenters 11
08130 Santa Perpètua de Mogoda,Barcelona

tc@tech-complex.com
+34 93 718 22 15

≪ Tornar al blog

Compostos picants en nutrició porcina: del perfil d’actius a la tecnologia galènica

nov. 18, 2026

Els extractes botànics utilitzats en alimentació animal han experimentat una important evolució tecnològica. El seu desenvolupament ja no es limita a la selecció d’espècies vegetals, sinó que incorpora la identificació de principis actius, l’estandardització de la seva composició i el disseny de sistemes específics per a la seva incorporació al pinso.

Entre aquests ingredients destaquen les oleoresines de Capsicum, gingebre (Zingiber officinale) i pebre negre (Piper nigrum), caracteritzades per contenir compostos picants com els capsaicinoides, els gingerols i la piperina.

Aquestes molècules presenten interès científic per les seves interaccions amb receptors sensorials i diferents processos de senyalització cel·lular, alguns dels quals estan relacionats amb la fisiologia gastrointestinal.

En el nostre article anterior, «Estrès per calor en porcí: molt més que una caiguda del consum», vam analitzar com les temperatures elevades afecten el consum, la integritat intestinal i diferents processos metabòlics del porc, així com l’interès de determinades estratègies nutricionals en aquestes condicions. https://tech-complex.com/ca/lestres-per-calor-en-porci-molt-mes-que-una-disminucio-del-consum/

En aquesta ocasió, aprofundim en un aspecte complementari: la composició química dels extractes botànics picants, els seus mecanismes d’interacció biològica i la importància de la tecnologia galènica per a la seva incorporació al pinso.

Des d’aquesta perspectiva, conèixer el perfil dels principis actius i les característiques de la seva formulació resulta fonamental per comprendre el desenvolupament d’aquests ingredients en nutrició porcina.

Compostos picants: molècules vegetals amb diferents perfils d’activitat

La pungència és una propietat sensorial característica de determinats compostos vegetals, associada a la seva capacitat d’activar receptors que participen en la detecció d’estímuls químics i tèrmics.

En Capsicum, els principals responsables són els capsaicinoides, especialment la capsaicina i la dihidrocapsaicina.

El gingebre conté compostos fenòlics com els gingerols i els shogaols, mentre que la piperina és un dels principals alcaloides responsables de la pungència del pebre negre.

Tot i que aquestes molècules presenten estructures químiques diferents, algunes comparteixen la capacitat d’interactuar amb canals iònics de la família TRP (Transient Receptor Potential).

Entre aquests destaca TRPV1, un receptor implicat en la detecció d’estímuls tèrmics i químics.

La capsaicina constitueix un dels seus agonistes més coneguts. McNamara et al. (2005) van demostrar experimentalment que la piperina també pot activar el TRPV1 humà, encara que amb diferències respecte a la capsaicina quant a potència, eficàcia i desensibilització del receptor.

En el cas del gingebre, Yin et al. (2019) van estudiar les interaccions del gingerol, el shogaol i la zingerona amb TRPV1 mitjançant tècniques electrofisiològiques, estudis de calci intracel·lular i modelització molecular. Els investigadors van identificar característiques estructurals que contribueixen a explicar les diferències d’activitat entre aquests compostos.

També s’ha descrit l’activació de TRPA1 per determinats compostos del gingebre, com el 6-shogaol (Riera et al., 2009).

Aquestes investigacions mostren que la pungència engloba diferents mecanismes d’interacció molecular i que la identitat química de cada compost resulta rellevant per comprendre la seva activitat biològica.

La importància del perfil de capsaicinoides

La caracterització química és un dels primers aspectes que s’han de considerar en la selecció d’un extracte botànic.

En el cas de Capsicum, és important distingir entre el contingut de capsaicina individual i la concentració total de capsaicinoides.

Aquesta família comprèn diferents molècules, entre elles la capsaicina, la dihidrocapsaicina, la nordihidrocapsaicina, l’homocapsaicina i l’homodihidrocapsaicina.

Per tant, dos extractes estandarditzats amb un mateix percentatge de capsaicinoides totals poden presentar proporcions diferents dels seus components individuals.

Un extracte amb un 10 % de capsaicinoides pot contenir una proporció elevada de capsaicina i una menor concentració de dihidrocapsaicina, mentre que un altre amb el mateix percentatge total pot presentar una distribució diferent.

Aquestes diferències són rellevants des del punt de vista de la caracterització de l’ingredient, ja que els diferents capsaicinoides presenten estructures moleculars i propietats fisicoquímiques pròpies.

Kozukue et al. (2005) van desenvolupar mètodes cromatogràfics per a la identificació i quantificació de diferents capsaicinoides presents en pebrots i aliments derivats. Aquest tipus de tècniques permet conèixer el perfil químic de l’extracte més enllà de la seva concentració global.

L’estandardització analítica facilita, a més, el control de qualitat de les matèries primeres i la reproductibilitat de les formulacions.

Conèixer el perfil de principis actius permet definir amb més precisió què conté un extracte i establir especificacions de composició consistents entre lots.

Extractes de Capsicum i fisiologia digestiva: investigació en garrins

L’interès científic dels extractes de Capsicum també s’ha estès a l’estudi de diferents paràmetres digestius en porcí.

Long et al. (2021) van realitzar un assaig amb 108 garrins deslletats per avaluar una preparació que contenia un 2 % de capsaicina natural, incorporada al pinso a raó de 80 mg/kg.

Durant 28 dies, els investigadors van estudiar paràmetres productius, digestibilitat aparent, activitat d’enzims digestius i indicadors relacionats amb l’estat antioxidant i la resposta inflamatòria.

En els animals que van rebre la preparació de Capsicum es van observar canvis favorables en determinades activitats enzimàtiques digestives.

Durant els primers 14 dies també es van registrar millores en la digestibilitat aparent total de la matèria seca, la proteïna bruta, la matèria orgànica i l’energia bruta.

Els investigadors van identificar, a més, diferències en diversos indicadors antioxidants i inflamatoris.

Aquests resultats aporten informació experimental sobre les interaccions entre una preparació definida de capsaicina i diferents processos fisiològics en garrins deslletats.

L’estudi il·lustra també la importància de caracteritzar adequadament les formulacions utilitzades en investigació: els autors van especificar una concentració del 2 % de capsaicina, mentre que la resta de la preparació corresponia al suport. Aquesta descripció és diferent d’indicar simplement un contingut del 2 % de capsaicinoides totals.

Exemple il·lustratiu de dos extractes de Capsicum amb idèntica concentració total de capsaicinoides, però amb una distribució diferent dels seus components individuals. Els percentatges i els cromatogrames són hipotètics i no corresponen a anàlisis de mostres reals.

TRPV1, TRPA1 i metabolisme dels compostos: diferents vies d’activitat de les molècules picants

L’activitat biològica dels compostos picants no es limita a la seva capacitat de generar una resposta sensorial. Diferents investigacions han identificat interaccions amb canals iònics i sistemes enzimàtics que participen en processos de senyalització i metabolisme.

Activació de TRPV1 i TRPA1

Els canals TRPV1 i TRPA1 pertanyen a la família de receptors TRP (Transient Receptor Potential) i participen en la detecció d’estímuls químics i tèrmics.

La capsaicina és un dels agonistes més ben caracteritzats de TRPV1, mentre que determinats compostos del gingebre i del pebre negre poden interactuar amb tots dos canals.

Riera et al. (2009) van demostrar que el 6-shogaol i el 6-paradol activen TRPV1 i TRPA1. En particular, van observar que el 6-shogaol pot activar TRPA1 mitjançant interaccions covalents amb residus específics del canal.

Posteriorment, Kim et al. (2016) van estudiar l’efecte de l’extracte de gingebre i de diversos dels seus components sobre diferents canals TRP. Els investigadors van observar que el 6-shogaol produïa una activació de TRPA1 dependent de la concentració, que podia bloquejar-se mitjançant un antagonista específic del receptor.

La piperina també presenta activitat sobre tots dos canals. Okumura et al. (2010) van identificar diferents components del pebre negre capaços d’activar TRPV1 i TRPA1, inclosa la piperina.

Aquests resultats mostren que els compostos picants presenten perfils d’interacció diferents amb els sistemes de senyalització sensorial, aportant una base mecanística per a l’estudi de combinacions d’oleoresines.

Representació esquemàtica dels compostos picants presents en Capsicum, gingebre i pebre negre, i la seva interacció amb canals TRP.

(Les interaccions representades són il·lustratives i no impliquen que tots els compostos activin amb la mateixa intensitat tots dos receptors).

Piperina i glucuronidació: interacció amb el metabolisme d’altres molècules

A més de la seva activitat sobre els receptors TRP, la piperina ha estat estudiada per la seva capacitat de modificar determinats processos de biotransformació.

Un d’aquests és la glucuronidació, una reacció metabòlica de fase II mitjançant la qual els enzims UDP-glucuronosiltransferases (UGT) incorporen àcid glucurònic a diferents molècules, generalment per facilitar-ne l’eliminació.

La piperina pot interferir en aquest procés a través de diferents mecanismes.

En estudis experimentals amb teixits de rata i cobaia, Reen et al. (1993) van observar que la piperina inhibia l’activitat de la UDP-glucosa deshidrogenasa, un enzim implicat en la síntesi d’UDP-àcid glucurònic, i reduïa la glucuronidació de determinats substrats.

Posteriorment, Lambert et al. (2004) van estudiar la seva interacció amb el metabolisme de l’epigalocatequina galat (EGCG), un polifenol del te. En models experimentals de ratolí, la piperina va reduir la glucuronidació intestinal d’aquest compost i en va augmentar la disponibilitat sistèmica.

Aquests treballs han contribuït a l’interès científic per la piperina com a modulador del metabolisme i de la biodisponibilitat de determinades substàncies.

La magnitud d’aquestes interaccions depèn del substrat, de la concentració de piperina i del sistema biològic estudiat. En l’àmbit de la nutrició porcina, constitueixen una línia mecanística d’investigació, sense que els resultats disponibles permetin establir una millora general de l’absorció de nutrients a les dosis habituals d’inclusió al pinso.

En conjunt, les interaccions amb TRPV1 i TRPA1 i els efectes descrits sobre determinades vies metabòliques mostren la diversitat d’activitats investigades per als compostos picants, i reforcen l’interès per caracteritzar tant la seva composició química com les condicions en què s’utilitzen.

La investigació sobre gingerols, shogaols i piperina permet ampliar el coneixement sobre les diferents famílies de compostos picants.

Yin et al. (2019) van demostrar que determinades molècules del gingebre poden activar TRPV1 i que les seves diferències estructurals influeixen en la interacció amb el receptor.

Per la seva banda, McNamara et al. (2005) van observar que la piperina actua com a agonista del TRPV1 humà, encara que amb un perfil farmacològic diferent del de la capsaicina.

Aquests estudis es van desenvolupar principalment mitjançant models cel·lulars i experimentals de caracterització molecular. La seva aportació fonamental consisteix a descriure mecanismes d’interacció dels compostos individuals.

Des del punt de vista del desenvolupament d’ingredients botànics, aquesta diversitat resulta especialment interessant, ja que permet seleccionar oleoresines amb perfils químics diferents i estudiar combinacions de principis actius.

La composició de cada extracte i les proporcions utilitzades constitueixen, per tant, elements importants en el disseny de formulacions multicomponent.

Tecnologia galènica: estabilitat, homogeneïtat i alliberament dels compostos actius

La selecció dels principis actius constitueix una part del desenvolupament d’un ingredient botànic. L’altra correspon a la seva formulació galènica.

La galènica comprèn les tecnologies utilitzades per incorporar els compostos a una matriu adequada i conferir-los característiques definides d’estabilitat, manipulació, dosificació i alliberament.

En el cas de les oleoresines picants, aquesta dimensió tecnològica adquireix una rellevància especial.

Els extractes concentrats de Capsicum, gingebre i pebre negre poden presentar dificultats de manipulació a causa de la seva elevada activitat sensorial i del seu potencial irritant.

A més, la seva incorporació al pinso exigeix una distribució homogènia, especialment quan es treballa amb formulacions concentrades i baixes dosis d’inclusió.

Crystalik Impregnation: impregnació sobre suports minerals

Phodé ha desenvolupat Crystalik Impregnation, una tecnologia galènica específica basada en la impregnació dels principis actius sobre suports minerals cristal·lins.

A diferència dels sistemes convencionals d’encapsulació mitjançant cobertes grasses, aquesta tecnologia utilitza un suport mineral com a matriu per incorporar les oleoresines.

El suport està dissenyat per resistir les condicions de pressió i temperatura associades als processos de fabricació de pinsos, incloent-hi la granulació.

D’acord amb la documentació tècnica del fabricant, els compostos actius romanen associats al suport durant el processament i el seu alliberament es veu afavorit pel contacte amb el medi aquós.

Aquest principi permet desenvolupar formulacions concebudes per a una disponibilitat primerenca dels actius durant el trànsit gastrointestinal.

La impregnació sobre el suport també facilita la manipulació de substàncies d’elevada pungència, ja que limita el contacte directe amb les oleoresines concentrades.

D’aquesta manera, la tecnologia galènica intervé tant en les etapes industrials de fabricació com en el disseny del comportament posterior dels ingredients.

IPS: la importància de la morfologia de les partícules

La tecnologia d’impregnació es complementa amb IPS (Irregular Powder Structure), basada en partícules de morfologia irregular.

La distribució homogènia d’un ingredient al pinso depèn de diferents característiques físiques, entre elles la mida, la densitat i la geometria de les seves partícules.

Quan existeixen diferències importants entre els components d’una mescla, es poden produir fenòmens de segregació durant la manipulació, el transport o l’emmagatzematge.

IPS utilitza una estructura de partícules dissenyada per reduir aquests fenòmens i afavorir una distribució uniforme de l’ingredient.

Aquesta característica adquireix una importància especial quan es treballa amb formulacions concentrades, en les quals petites quantitats s’han d’incorporar homogèniament a grans volums de pinso.

Representació esquemàtica de Crystalik Impregnation, tecnologia d’impregnació d’oleoresines sobre suports minerals cristal·lins, i d’IPS (Irregular Powder Structure), orientada a afavorir l’homogeneïtat de les formulacions concentrades.

Formulacions concentrades i baixes dosis d’inclusió

La combinació de la impregnació sobre suports minerals i el control de les característiques físiques de les partícules permet desenvolupar formulacions concentrades, concebudes per utilitzar-se amb dosis d’inclusió reduïdes.

Des del punt de vista industrial, això requereix integrar la precisió de dosificació amb l’estabilitat dels compostos i l’homogeneïtat de la mescla.

La tecnologia galènica permet abordar conjuntament aquests aspectes, facilitant la incorporació d’oleoresines concentrades al procés de fabricació.

La composició química defineix els principis actius d’una formulació; la tecnologia galènica determina com s’incorporen, es distribueixen i s’alliberen.

Investigació aplicada amb combinacions d’oleoresines en porcí

A més dels treballs realitzats amb extractes individuals, la investigació en nutrició animal també ha abordat formulacions que combinen diferents oleoresines.

En un assaig realitzat al Brasil es va estudiar una combinació d’oleoresines de Capsicum, gingebre i pebre negre durant les fases de creixement i engreix.

L’estudi va incloure 120 porcs distribuïts en 24 corrals de cinc animals i va tenir una durada de 99 dies, des dels 63 fins als 162 dies d’edat.

El disseny experimental contemplava un tractament control i un altre que incorporava la combinació d’extractes al pinso.

Durant l’assaig es van avaluar diferents indicadors productius i fisiològics, amb l’objectiu de caracteritzar el comportament de la formulació en condicions de producció.

Aquest tipus d’investigacions complementa els estudis realitzats amb molècules individuals i amplia el coneixement sobre formulacions multicomponent.

La selecció dels extractes, la seva proporció relativa i la tecnologia galènica utilitzada formen part dels elements que caracteritzen aquestes combinacions.

De l’extracte vegetal a una formulació tècnicament definida

El desenvolupament d’ingredients botànics per a l’alimentació animal requereix integrar coneixements de química analítica, fisiologia i tecnologia de fabricació.

La identificació dels compostos actius i el control del seu perfil químic permeten establir especificacions precises i reproduïbles.

Per la seva banda, les tecnologies galèniques basades en suports minerals i estructures de partícules dissenyades per afavorir l’homogeneïtat aporten solucions als desafiaments industrials associats a la utilització d’oleoresines concentrades.

En el cas dels compostos picants, aquesta integració resulta especialment rellevant per les seves característiques sensorials i fisicoquímiques.

La combinació d’una selecció precisa de principis actius, una caracterització analítica adequada i tecnologies galèniques específiques constitueix una línia de desenvolupament d’interès per als ingredients botànics utilitzats en nutrició porcina.


Referències bibliogràfiques

Kozukue, N., Han, J.-S., Kozukue, E., Lee, S.-J., Kim, J.-A., Lee, K.-R., Levin, C. E., & Friedman, M. (2005). Analysis of eight capsaicinoids in peppers and pepper-containing foods by high-performance liquid chromatography and liquid chromatography-mass spectrometry. Journal of Agricultural and Food Chemistry, 53(23), 9172–9181. https://doi.org/10.1021/jf050469j

Long, S., Liu, S., Wang, J., Mahfuz, S., & Piao, X. (2021). Natural capsicum extract replacing chlortetracycline enhances performance via improving digestive enzyme activities, antioxidant capacity, anti-inflammatory function, and gut health in weaned pigs. Animal Nutrition, 7(2), 305–314. https://doi.org/10.1016/j.aninu.2020.12.004

McNamara, F. N., Randall, A., & Gunthorpe, M. J. (2005). Effects of piperine, the pungent component of black pepper, at the human vanilloid receptor (TRPV1). British Journal of Pharmacology, 144(6), 781–790. https://doi.org/10.1038/sj.bjp.0706040

Riera, C. E., Menozzi-Smarrito, C., Affolter, M., Michlig, S., Munari, C., Robert, F., Vogel, H., Simon, S. A., & le Coutre, J. (2009). Compounds from Sichuan and Melegueta peppers activate, covalently and non-covalently, TRPA1 and TRPV1 channels. British Journal of Pharmacology, 157(8), 1398–1409. https://doi.org/10.1111/j.1476-5381.2009.00307.x

Yin, Y., Dong, Y., Vu, S., Yang, F., Yarov-Yarovoy, V., Tian, Y., & Zheng, J. (2019). Structural mechanisms underlying activation of TRPV1 channels by pungent compounds in gingers. British Journal of Pharmacology, 176(17), 3364–3377. https://doi.org/10.1111/bph.14766

Kim, Y. S., et al. (2016). Effects of ginger and its pungent constituents on transient receptor potential channels. International Journal of Molecular Medicine. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/27840893/

Okumura, Y., et al. (2010). Activation of TRPV1 and TRPA1 by black pepper components. Bioscience, Biotechnology, and Biochemistry. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20460725/

Reen, R. K., et al. (1993). Impairment of UDP-glucose dehydrogenase and glucuronidation activities in liver and small intestine of rat and guinea pig in vitro by piperine. Biochemical Pharmacology https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/8347144/.

Lambert, J. D., et al. (2004). Piperine enhances the bioavailability of the tea polyphenol (−)-epigallocatechin-3-gallate in mice. The Journal of Nutrition. https://jn.nutrition.org/article/S0022-3166%2823%2902976-0/fulltext

Documentación técnica del fabricante

Phodé. Focus galenic Presentación técnica sobre impregnación en soportes cristalinos, estabilidad, liberación y tecnología IPS.

Phodé. Kalyci Swine Technical Presentation. Documentación técnica del ensayo brasileño con una combinación de tres oleorresinas.

Vols que t'ajudem?

Som experts en nutrició animal des de fa més de 20 anys. Som especialistes en oferir solucions nutricionals eficaces i científicament recolzades per optimitzar la salut, el benestar i el rendiment dels animals