Un ensitjat pot tenir un pH adequat i una bona fermentació i, tanmateix, començar a escalfar-se després d’obrir el silo. No és una contradicció: conservar el farratge sense oxigen i mantenir-lo estable quan entra en contacte amb l’aire són dos reptes diferents.
L’estabilitat aeròbica és la capacitat de l’ensitjat per resistir el deteriorament després de l’exposició a l’oxigen. D’ella depèn que una part del valor nutritiu conservat durant l’emmagatzematge no es perdi abans d’arribar a l’animal.
Què passa quan entra oxigen?
En obrir el silo, determinats llevats poden tornar a desenvolupar-se i utilitzar àcid làctic, sucres i altres compostos de l’ensitjat. Aquesta activitat genera calor i pèrdues de matèria seca.
El consum d’àcid làctic pot elevar el pH i afavorir posteriorment el creixement d’altres microorganismes, incloent-hi floridures i bacteris aerobis. Per tant, l’escalfament no és la causa inicial del deteriorament, sinó una de les seves manifestacions.
El procés pot començar abans que apareguin floridures visibles. La seva absència no garanteix que l’ensitjat es mantingui estable.
Una bona fermentació no garanteix l’estabilitat davant de l’aire
L’àcid làctic afavoreix l’acidificació durant l’ensitjat, però alguns llevats poden utilitzar-lo quan disposen d’oxigen. L’àcid acètic, per la seva banda, té activitat inhibidora sobre determinats llevats i floridures i pot contribuir a millorar l’estabilitat aeròbica.
Això no significa que com més àcid acètic hi hagi, millor sigui l’ensitjat. El perfil fermentatiu s’ha d’interpretar conjuntament amb la matèria seca, el pH, les poblacions microbianes i el maneig.
Ni el pH ni la relació entre àcid làctic i àcid acètic permeten, per si sols, predir quant temps trigarà un ensitjat a deteriorar-se després d’obrir-lo.
Per què alguns ensitjats s’escalfen abans que d’altres?
La resposta depèn de la combinació de microorganismes presents, dels substrats disponibles i de l’exposició a l’oxigen.
La compactació i el segellat condicionen l’entrada d’aire. Una massa porosa o una coberta danyada en faciliten la penetració. Un contingut elevat de matèria seca també pot dificultar la compactació si el picat i el maneig no s’adapten adequadament.
Després de l’obertura, la mida del front, la velocitat d’avanç i el sistema d’extracció determinen quant de temps roman exposat el material. La temperatura ambiental també influeix en la velocitat del deteriorament.
Com interpretar l’escalfament
La temperatura ajuda a detectar problemes, però no s’ha d’utilitzar com a diagnòstic aïllat. L’ensitjat pot conservar calor de la fermentació i presentar diferències segons la zona i les condicions ambientals.
En assaigs controlats, l’estabilitat aeròbica se sol mesurar com el temps que triga una mostra exposada a l’aire a superar en 2 °C la temperatura de referència. Aquest criteri no s’ha de traslladar directament al front d’un silo.
A l’explotació, resulta més útil comparar punts a una profunditat similar i valorar la temperatura conjuntament amb el pH, l’olor, l’aspecte i el comportament de l’aliment després de l’extracció.
Què podem fer per reduir les pèrdues?
- Collir el farratge amb un contingut de matèria seca adequat.
- Adaptar el picat per facilitar una bona compactació.
- Omplir el silo ràpidament per minimitzar l’entrada d’aire.
- Compactar uniformement tota la massa ensitjada.
- Assegurar un bon segellat i mantenir-lo en bon estat.
- Dimensionar el front del silo segons el consum diari per garantir un avanç suficient.
- Extreure el material correctament, sense desestructurar la part que romandrà emmagatzemada.
- Mantenir una superfície uniforme al front del silo després de cada extracció.
- Retirar la coberta de manera progressiva, evitant exposar més material del necessari.
- Vigilar especialment els laterals i la part superior, zones més susceptibles a l’entrada d’aire.
- Controlar l’escalfament de la ració un cop distribuïda.
- Evitar l’acumulació d’aliment deteriorat al menjador.
Com encaixa Thor Optimaize en la conservació de l’ensitjat?
A l’hora d’escollir un inoculant convé pensar tant en la fermentació dins del silo com en el que passarà després d’obrir-lo. Són dues fases de la conservació amb condicions diferents: primer busquem preservar el farratge sense oxigen; després, limitar-ne el deteriorament quan torna a entrar en contacte amb l’aire. Per aprofundir en aquest aspecte, expliquem què cal valorar a l’hora d’escollir inoculants per a l’ensitjat de blat de moro.
Thor Optimaize combina Lactobacillus casei i Lactobacillus brevis, microorganismes amb característiques fermentatives diferents. Per entendre què pot aportar aquesta combinació, és important conèixer les soques utilitzades i els objectius del tractament: afavorir la conservació durant l’emmagatzematge i valorar la seva contribució a l’estabilitat després de l’obertura.
Consulta la informació de Thor Optimaize per a ensitjats de blat de moro, sorgo i pastone i posa’t en contacte amb el nostre equip per valorar-ne l’ús a la teva explotació. També pots consultar el nostre article sobre per què utilitzar Thor Optimaize en l’ensitjat de blat de moro.
