Quan seleccionem un aroma per a alimenetació animal, solem començar pel seu perfil sensorial: vainilla, notes làctiques, afruitads, especiades… Però aquest aroma encara ha de passar per la fàbrica.
Des de la seva incorporació a la mescladora fins que el pinso arriba a l’animal, els components aromàtics poden estar exposats a temperatura, humitat, pressió i aireació. Després arriba l’emmagatzematge. La pregunta és senzilla: quant queda del perfil aromàtic inicial en el pinso acabat?
Per què pot canviar un aroma durant el processament?
Un aroma és una barreja complexa de compostos amb propietats fisicoquímiques diferents. Molts són volàtils: aquesta volatilitat permet que passin a la fase gasosa, arribin als receptors olfactius i siguin percebuts, però també els fa susceptibles a pèrdues durant el processament i l’emmagatzematge.
Altres components poden experimentar modificacions químiques. Per això, el seu comportament no depèn únicament de la temperatura assolida durant la fabricació. La naturalesa dels compostos, la matriu que els vehicula i les condicions de processament poden influir en la seva retenció, estabilitat i alliberament posterior [1].
Això significa que els diferents components d’un mateix perfil aromàtic no necessàriament es comporten igual durant la fabricació del pinso.
De l’aroma al pinso acabat
Un aroma pot travessar diverses etapes abans d’arribar a l’animal:
DOSIFICACIÓ → MESCLA → CONDICIONAMENT → GRANULACIÓ → REFREDAMENT → EMMAGATZEMATGE
Durant el condicionament i la granulació intervenen temperatura, humitat i forces mecàniques, capaces de produir canvis físics i químics en diferents components del pinso [2,3].
En el cas dels aromatitzants, Laboratories Phodé assenyala que la granulació pot modificar la intensitat, la persistència i el perfil olfactiu de l’aroma [4].
Per tant, conèixer la temperatura màxima de granulació no és suficient per anticipar com es comportarà una formulació aromàtica.
La temperatura no ho explica tot
L’estabilitat també depèn de la naturalesa i la volatilitat dels compostos aromàtics, de la seva interacció amb la matriu del pinso, de la humitat i del temps d’exposició durant el condicionament, de les condicions de granulació i refredament i, posteriorment, de l’emmagatzematge.
Dues formulacions amb perfils sensorials inicialment similars poden comportar-se de manera diferent després de passar per la mateixa línia de fabricació.
Aquí entra en joc la formulació galènica: no només quins compostos conté l’aroma, sinó també com s’incorporen i es vehiculen dins del producte.
Què hi té a veure la galènica amb un aroma?
En un aroma no importa únicament la selecció dels components aromàtics. També importa com estan formulats i vehiculats.
El suport i les característiques físiques de la formulació poden influir en el comportament del producte durant la fabricació. Des d’un punt de vista tecnològic, això afecta dues qüestions diferents: la conservació del perfil aromàtic i la manipulació del producte a fàbrica.
D’una banda, interessa limitar la pèrdua o modificació dels compostos aromàtics durant el processament i aconseguir que el perfil buscat es mantingui, tant com sigui possible, en el pinso acabat.
De l’altra, l’aroma ha de poder-se dosificar i incorporar correctament. La fluïdesa i l’homogeneïtat de distribució són propietats rellevants quan el producte s’utilitza a escala industrial.
L’avaluació d’un aroma hauria de contemplar totes dues dimensions. La seva olor abans d’incorporar-lo al pinso aporta informació sobre el perfil sensorial inicial; però, per si sola, no ens diu com es comportarà durant la fabricació.
.
Com podem avaluar-ne l’estabilitat?
Una manera d’estudiar-ho és sotmetre la formulació a condicions de processament representatives i avaluar posteriorment les seves característiques sensorials.
Per exemple, es pot mesurar la intensitat olfactiva abans i després de la granulació o comparar diferents formulacions un cop processades. Aquest tipus d’assajos permet estudiar el comportament tecnològic de l’aroma sota unes condicions determinades.
Cal no anar més enllà del que aquests assajos demostren. Una major intensitat aromàtica després del processament indica una major persistència olfactiva en aquestes condicions d’assaig. No demostra, per si mateixa, un augment del consum ni una millora del rendiment productiu. Per establir aquests efectes calen estudis específics en animals.
Cristalfeed POP: la formulació també compta
La gamma Cristalfeed POP incorpora dues tecnologies desenvolupades per Laboratories Phodé per actuar sobre propietats diferents de la formulació: Evalock i Rough mono-powder.
Evalock està orientada a reduir l’evaporació dels components aromàtics durant el processament i afavorir-ne la permanència en el pinso acabat.
Rough mono-powder actua sobre les característiques físiques del producte. La seva funció està relacionada amb la fluïdesa de la pols i la seva distribució homogènia durant la incorporació al pinso.
Són propietats diferents i convé avaluar-les per separat: una es refereix al comportament dels components aromàtics durant el processament i l’altra al comportament físic del producte a fàbrica.
Phodé ha comparat la intensitat olfactiva després de la granulació de diferents formulacions Cristalfeed POP amb referències anteriors. En els seus assajos interns es van observar diferències d’intensitat aromàtica postgranulació entre formulacions.
Aquests resultats aporten informació sobre el comportament tecnològic dels productes en les condicions estudiades. No permeten concloure, per si sols, que existeixi una major acceptació del pinso, un augment del consum o una millora productiva. Aquestes respostes haurien d’avaluar-se mitjançant assajos específics en animals.
Evalock i Rough mono-powder responen, per tant, a problemes tecnològics diferents. En propers articles veurem amb més detall com s’han plantejat ambdues tecnologies i de quina informació disposem per avaluar cadascuna d’elles.
Els aromes també són tecnologia
A la Unió Europea, les substàncies aromatitzants s’inclouen dins dels additius sensorials. El Reglament (CE) núm. 1831/2003 les defineix com a «substàncies l’addició de les quals als pinsos n’augmenta l’aroma o la palatabilitat» [5].
Però la funció d’un aromatitzant no es pot analitzar al marge del procés de fabricació. Entre la dosificació i el pinso acabat, els seus components han passat per unes condicions que poden modificar el perfil aromàtic inicial.
Per això, quan es comparen formulacions, té sentit avaluar no només el perfil sensorial que busquem, sinó també què passa amb aquest perfil durant el processament. L’estabilitat dels components aromàtics i les propietats físiques de la formulació formen part d’aquesta avaluació.
En el proper article ens centrarem en Evalock i en com s’ha plantejat la protecció dels components aromàtics davant les pèrdues durant el processament.
Referencias [1] Weng Y, Serrano T, Magallanes K, Bekker M, Baldelli A. Locking in flavor: Aroma chemistry and spray drying encapsulation strategies for stable food applications. Food Chemistry. 2026;513:148598. DOI: 10.1016/j.foodchem.2026.148598. [2] Thomas M, van der Poel AFB. Fundamental factors in feed manufacturing: Towards a unifying conditioning/pelleting framework. Animal Feed Science and Technology. 2020;268:114612. doi:10.1016/j.anifeedsci.2020.114612. [3] Abdollahi MR, Ravindran V, Svihus B. Pelleting of broiler diets: An overview with emphasis on pellet quality and nutritional value. Animal Feed Science and Technology. 2013;179:1–23. doi:10.1016/j.anifeedsci.2012.10.011. Fuente técnica [4] Phodé. The necessity of flavourings in animal production. All About Feed. Artículo técnico sobre aromatizantes y procesado de piensos. Consultar el artículo técnico de Phodé en All About Feed Legislación [5] Reglamento (CE) n.º 1831/2003 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de septiembre de 2003, sobre los aditivos en la alimentación animal.
