El veritable valor d’un bon ensitjat

Cada campanya d’ensitjat representa una de les inversions més importants de l’any per a una explotació ramadera. Mesos de treball al camp, costos de llavor, fertilització, reg, tractaments, maquinària i recol·lecció convergeixen en un únic objectiu: produir un farratge d’alta qualitat que alimenti el ramat durant tot l’any.

Tanmateix, el veritable valor d’un ensitjat no es mesura el dia que es tanca el sitge, sinó mesos després, quan s’obre i el farratge manté la qualitat nutricional esperada.

Durant el procés de conservació es poden produir pèrdues de matèria seca i de valor nutritiu que redueixen l’aprofitament del cultiu recol·lectat. Per aquest motiu, la fermentació constitueix una de les fases més crítiques de l’ensitjat i una de les que poden tenir un impacte més gran sobre la rendibilitat final de l’explotació.

La pregunta, per tant, no hauria de ser únicament com produir un bon blat de moro, sorgo o pastone, sinó també com conservar al màxim el valor d’aquest cultiu un cop emmagatzemat.

En aquest context, l’ inoculants per ensitjat constitueix una eina que, juntament amb unes bones pràctiques de maneig, pot contribuir a optimitzar la fermentació i preservar el valor del farratge.

L’objectiu no és omplir el sitge, sinó conservar-ne el valor

Durant les primeres hores després de l’ensitjat, el farratge continua respirant i consumint oxigen. En aquest període inicial s’utilitzen sucres solubles i es poden produir pèrdues de nutrients si la fermentació no evoluciona amb rapidesa.

L’objectiu és crear com més aviat millor un ambient anaerobi en què els bacteris acidolàctics redueixin el pH i estabilitzin l’ensitjat.

Quan aquest procés es desenvolupa correctament, s’afavoreix la conservació del farratge. En canvi, una fermentació lenta o descontrolada pot facilitar el desenvolupament de microorganismes indesitjables, augmentar les pèrdues de matèria seca i comprometre l’estabilitat de l’ensitjat durant l’emmagatzematge i, especialment, després de l’obertura del sitge.

Què busquem amb un inoculant?

L’ús d’un inoculant no substitueix unes bones pràctiques d’ensitjat, però sí que pot convertir-se en una eina per afavorir una fermentació més ràpida i controlada.

Un bon inoculant, en funció de la seva composició, hauria de contribuir a:

• Accelerar l’acidificació del farratge, afavorint la fermentació.
• Conservar el màxim valor nutritiu possible.
• Limitar el desenvolupament de determinats microorganismes indesitjables.
• Millorar l’estabilitat aeròbia de l’ensitjat.
• Ajudar a preservar la qualitat del farratge durant tot el període d’emmagatzematge.

Thor Optimaize: una estratègia per protegir el valor de l’ensitjat

Thor Optimaize és un additiu per a ensitjat dissenyat per a blat de moro, sorgo i pastone, autoritzat dins la categoria d’additius tecnològics per a ensitjat d’acord amb el Reglament (CE) núm. 1831/2003.

La seva formulació combina dos bacteris acidolàctics i un enzim amb funcions complementàries:

• Lactobacillus casei, que ha demostrat potencial per millorar la conservació d’ensitjats fàcils i moderadament difícils d’ensitjar, reduint les pèrdues de matèria seca i millorant la conservació de la proteïna.
• Lactobacillus brevis, associat a la producció d’àcid acètic, contribuint a limitar el creixement de llevats i fongs i a millorar l’estabilitat de l’ensitjat un cop obert.
• Xilanasa, un enzim que actua sobre determinats components de l’hemicel·lulosa, contribuint a alliberar substrats que poden ser utilitzats durant el procés fermentatiu.

El producte aporta un recompte total de 6,25 × 10¹⁰ UFC/g, es presenta en sobres de 200 g i cada sobre permet tractar 50 tones de blat de moro o sorgo, o 25 tones de pastone, segons les recomanacions d’ús.

Molt més que una bona fermentació

Thor Optimaize està dissenyat per:

• Millorar el procés de fermentació.
• Millorar el valor nutricional de l’ensitjat.
• Ajudar a prevenir pèrdues de valor nutritiu.
• Limitar el creixement de llevats i fongs.
• Contribuir a reduir l’escalfament de l’ensitjat després de l’obertura del sitge.

Tot això persegueix un objectiu comú: mantenir el valor del cultiu que tant esforç ha costat produir.

És una despesa o una inversió?

Quan es planteja utilitzar un inoculant, la primera pregunta acostuma a ser quant costa el tractament.

Tanmateix, potser la pregunta correcta és una altra:

Quant val l’ensitjat que vull protegir?

Vegem un exemple senzill.

Una explotació ensitja 2.000 tones de blat de moro.

Si considerem un cost de producció o un valor del farratge verd de 50 €/t, el cultiu que entra al sitge representa una inversió de 100.000 €.

Ara imaginem diferents escenaris de pèrdues durant la conservació.

*Exemple basat en 2.000 tones de farratge verd amb un valor de 50 €/t.

Sovint, la decisió d’utilitzar un inoculant es basa únicament en el seu cost. Tanmateix, l’anàlisi real s’hauria de centrar en el valor econòmic del cultiu que es pretén conservar.

L’objectiu d’un inoculant no és únicament afavorir la fermentació. És protegir una inversió de 100.000 €, ajudant a conservar el màxim valor nutritiu de l’ensitjat des del tancament del sitge fins al moment de la seva utilització.

L’èxit de l’ensitjat comença abans de tancar el sitge

Cap inoculant pot compensar un picat inadequat, una mala compactació o un segellat deficient. El mateix fabricant recorda que Thor Optimaize s’ha d’utilitzar sempre com a complement d’unes bones pràctiques d’ensitjat.

Quan la planificació, el maneig i la tecnologia treballen conjuntament, el resultat és un ensitjat amb més potencial per conservar la seva qualitat des de la recol·lecció fins al menjador.

Conclusions

La campanya d’ensitjat dura uns dies. Les seves conseqüències duren tot l’any.

Cada tona de blat de moro, sorgo o pastone que entra al sitge representa una inversió important. Conservar aquest valor depèn de molts factors, i la fermentació n’és un.

Thor Optimaize ha estat desenvolupat per ajudar a optimitzar aquest procés i protegir el valor nutritiu de l’ensitjat durant la seva conservació. Perquè el millor ensitjat no és el que entra al sitge… és el que manté la seva qualitat quan arriba al menjador.

També et pot interessar:

G. Borreani, E. Tabacco, R.J. Schmidt, B.J. Holmes, R.E. Muck, Silage review: Factors affecting dry matter and quality losses in silages, Journal of Dairy Science, Volume 101, Issue 5, 2018, Pages 3952-3979, ISSN 0022-0302, https://doi.org/10.3168/jds.2017-13837. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0022030218303205)