Introducció: blocs minerals com a eina pràctica en remugants i equins
Els blocs minerals s’han convertit en una eina habitual en moltes explotacions de boví, oví i cavalls, perquè permeten oferir minerals i vitamines a lliure disposició amb un maneig senzill.
Des d’una perspectiva tècnica, s’han d’entendre com a pinsos minerals complementaris que contribueixen a cobrir les necessitats nutricionals, però sempre integrats en una estratègia d’alimentació avaluada i ajustada a cada espècie i sistema de producció.
Què són els blocs minerals i on encaixen
Definició i funció bàsica
Els blocs minerals són presentacions sòlides de pinsos complementaris formulats per aportar macrominerals (sodi, calci, fòsfor, magnesi, sofre, etc.) i oligoelements (zinc, manganès, iode, seleni i, segons l’espècie, coure o altres) mitjançant administració a lliure disposició. El seu objectiu és oferir una font contínua de minerals i vitamines essencials que complementi l’aportació procedent del pinso, els farratges i la pastura, sense substituir una formulació correcta de la ració base.
Relació amb altres formats de suplementació
A la pràctica, els blocs minerals conviuen amb altres formats com:
- Correctors minerals en farina incorporats a la ració o al concentrat.
- Sals mineralitzades soltes.
- Blocs multinutricionals que combinen energia, proteïna i minerals.
L’elecció d’un o altre format depèn del sistema de maneig, de la capacitat de distribució de la dieta i del grau de control que es vol tenir sobre el consum de cada nutrient.
Blocs minerals i blocs multinutricionals: triar el «bloc» adequat
En moltes explotacions es parla de «blocs» com si tots fossin iguals, quan en realitat convé distingir entre blocs minerals i blocs multinutricionals. Des del punt de vista de la nutrició animal, aquesta diferència és important a l’hora de decidir què recomanar a cada granja.
Què caracteritza un bloc mineral
Un bloc mineral està formulat principalment per aportar:
- Macrominerals: sodi, calci, fòsfor, magnesi, sofre, etc.
- Oligoelements: zinc, manganès, iode, seleni i, segons l’espècie, coure o altres.
- En molts casos, vitamines A, D i E.
La seva funció és complementar l’aportació mineral de la dieta quan l’energia i la proteïna estan raonablement cobertes, però existeix risc de variacions o carències minerals. Alguns exemples típics són:
- Boví de carn i vedelles de recria en sistemes semiextensius, amb canvis de parcel·la i farratges de qualitat variable.
- Oví i cabrum en pastura sobre terrenys pobres en fòsfor i sodi, on repartir mescles minerals en farina resulta complicat.
- Cavalls mantinguts amb dietes molt basades en fencs i pastures, amb poca participació de concentrat.
En aquests casos, el bloc mineral ad libitum ajuda a mantenir una font contínua de minerals i vitamines sense modificar de manera dràstica l’energia o la proteïna de la ració.
Què caracteritza un bloc multinutricional
Els blocs multinutricionals solen combinar:
- Una base energètica (melassa, farines de cereals o altres fonts d’energia).
- Components proteics o fonts nitrogenades (per exemple, urea en remugants, sempre sota control).
- Minerals i vitamines, ajustats al perfil energètic/proteic del bloc.
S’utilitzen quan el problema no és només mineral, sinó també d’energia i proteïna, com passa en:
- Boví de carn i femelles de recria en pastura sobre rostolls o pastures de baixa qualitat, on es busca millorar l’aprofitament del farratge i mantenir el guany de pes o la producció de llet.
- Oví de cria en períodes d’escassetat de pastura, en què l’objectiu és mantenir la condició corporal i la producció evitant descensos bruscos.
En aquestes situacions, el bloc multinutricional actua com un suplement més complet (energia + proteïna + minerals) i no s’ha de confondre amb un simple «bloc de sal».
Quan té més sentit cada tipus de bloc
-
En èpoques de transició entre estacions, canvis de parcel·la o períodes amb farratges de baixa qualitat, sol ser més lògic valorar blocs multinutricionals, sempre integrats en un pla d’alimentació que contempli la ració base i els objectius productius.
-
En escenaris més estables, on la dieta cobreix adequadament l’energia i la proteïna, però l’accés homogeni a correctors minerals és difícil, el bloc mineral de lliure disposició sol ser l’opció més coherent.
Abans d’escollir un bloc, convé preguntar-se quin dèficit es vol cobrir: principalment minerals, o també energia i proteïna? En funció de la resposta tindrà sentit utilitzar un bloc mineral, un bloc multinutricional… o, en alguns casos, revisar primer la ració.
Blocs minerals amb additius funcionals: oportunitats
En els darrers anys han aparegut al mercat blocs minerals que, a més de macrominerals i oligoelements, incorporen additius funcionals: extractes botànics, llevats, probiòtics, tamponants, repel·lents d’insectes, etc.
Aquests additius estan regulats a la UE pel Reglament (CE) 1831/2003, que defineix els additius per a pinsos com a substàncies, microorganismes o preparats afegits intencionadament per influir favorablement en les característiques del pinso, el rendiment, la salut o l’impacte ambiental de la producció animal.
Quins tipus d’additius es poden trobar en els blocs
Segons la classificació de la normativa i de les revisions tècniques, els additius presents en aquest tipus de productes poden pertànyer, entre d’altres, a les categories següents:
- Additius tecnològics: antioxidants, conservants, reguladors de l’acidesa, que busquen millorar la conservació i l’estabilitat del bloc.
- Additius sensorials: aromes, sabors i colorants que milloren la palatabilitat i l’acceptació del bloc per part dels animals.
- Additius nutricionals: vitamines, oligoelements addicionals, aminoàcids, que aporten un valor nutricional específic.
- Additius zootècnics: probiòtics, llevats, activadors de la fermentació ruminal, tamponants i fitogènics digestius, dissenyats per influir en la digestió, la flora ruminal o determinats paràmetres productius.
Què poden aportar realment aquests blocs
Des del punt de vista nutricional i de maneig, un bloc mineral amb additius funcionals pot:
- Millorar la palatabilitat i afavorir un consum més estable del bloc mitjançant aromes o fonts energètiques específiques.
- Aportar nutrients addicionals (vitamines, oligoelements, aminoàcids) que complementin la dieta en situacions concretes, sempre que no generin solapaments amb altres suplements.
- Incorporar additius zootècnics (per exemple, llevats o probiòtics autoritzats) que contribueixin a estabilitzar la fermentació ruminal o a donar suport a la digestibilitat de determinats components de la dieta, dins dels límits de l’evidència disponible.
Un bloc mineral amb additius funcionals pot ser una eina interessant quan s’ajusta a les necessitats de la granja i respecta la normativa sobre additius. Abans de recomanar-lo, és important revisar què aporta exactament (minerals, vitamines, probiòtics, extractes, etc.), comprovar-ne l’autorització i assegurar-se que s’integra en la dieta sense solapar-se amb altres suplements.
L’elecció entre un bloc mineral, un bloc multinutricional o un bloc funcional s’ha de fer en funció de la composició de la dieta basal, l’espècie, la fase productiva i els objectius nutricionals de l’explotació. Cap d’aquests productes substitueix una ració correctament formulada; la seva funció és complementar-la d’acord amb les necessitats dels animals.
Boví de llet i de carn: necessitats minerals i punts de risc
Requeriments i desequilibris habituals
En boví, els macrominerals (Ca, P, Na, Mg, K, Cl, S) es gestionen habitualment en grams per dia o percentatge de la matèria seca, mentre que els oligoelements s’expressen en mil·ligrams per quilogram de matèria seca.
Quan la dieta es basa en farratges de qualitat variable, pastures pobres en fòsfor i sodi o prats molt fertilitzats amb potassi, és relativament freqüent trobar relacions calci:fòsfor poc adequades, risc d’hipomagnesèmia i aportacions subòptimes d’oligoelements com zinc, seleni o iode.
Boví lleter intensiu: on encaixa el bloc mineral
En granges de boví lleter intensiu amb racions unifeed (TMR) ben formulades i un bon ús de premescles minerals, l’eix de la suplementació sol ser el corrector incorporat a la ració. En aquest context, els blocs minerals poden aportar valor com a:
- Complement de lliure accés als patis o zones de descans, ajudant a oferir sal i determinats minerals en situacions de calor, alta proporció de farratges o variabilitat en l’accés al corrector.
- Eina senzilla en sistemes robotitzats o de maneig molt simplificat, on es busca mantenir una font mineral disponible sense complicar la logística diària.
Quan la TMR està molt ajustada i el consum és homogeni, el bloc s’ha de considerar més com un suport puntual que no pas com la peça central de l’estratègia mineral, per evitar solapaments o excessos.
Boví de carn i sistemes semiextensius
En boví de carn i vedelles mantingudes en sistemes semiextensius, amb racions menys estandarditzades i períodes de pastura, els blocs minerals poden ser una eina pràctica per garantir una aportació regular de sodi i altres minerals. En aquests casos, la seva utilitat rau en la facilitat de maneig i en la possibilitat de mantenir una font mineral disponible encara que la ració base canviï segons l’època de l’any o la parcel·la.
Oví i cabrum: necessitats minerals i paper del bloc en extensiu
Requeriments minerals en oví
Les ovelles requereixen els principals minerals (Na, Cl, Ca, P, Mg, S i K) i oligoelements com cobalt, coure, iode, ferro, manganès, molibdè, zinc i seleni, amb especial cura en la relació calci:fòsfor per reduir el risc de problemes urinaris en mascles i xais d’engreix. En molts sistemes extensius sobre camp natural, les pastures tendeixen a ser pobres en fòsfor i sodi, fet que augmenta l’interès per la suplementació mineral contínua.
Blocs minerals en oví extensiu i semiextensiu
En explotacions d’oví de cria i producció extensiva o semiextensiva, els blocs minerals i multinutricionals s’utilitzen com a eines per complementar l’aportació de fòsfor, sodi i altres minerals sense dependre d’una distribució individual diària de mescles minerals. El seu valor pràctic rau en el fet que poden romandre a la parcel·la, ser consumits de manera continuada i adaptar-se parcialment al comportament de pastura del ramat, tot i que aquesta autoregulació del consum mai no és perfecta.
Cavalls: suplementació mineral en sistemes amb farratges i pastura
Necessitats minerals bàsiques en equins
Els cavalls, especialment els mantinguts en sistemes extensius o amb dietes basades en farratges, també requereixen una aportació adequada de macrominerals (Ca, P, Mg, Na, K, etc.) i oligoelements (com zinc, coure, manganès, ferro, iode i seleni). Les variacions en la composició mineral de les pastures segons el sòl, l’època de l’any i el maneig poden fer recomanable complementar la dieta amb una font mineral addicional.
Blocs minerals en cavalls de pastura, treball i eugassades
En cavalls mantinguts en pastura, cavalls esportius o de treball i eugassades, els blocs minerals de lliure accés poden servir per:
- Complementar l’aportació de sodi i electròlits quan l’activitat física augmenta les pèrdues o la dieta base es basa en farratges amb un contingut mineral limitat.
- Aportar minerals i vitamines essencials en situacions en què el concentrat és escàs, la base de la dieta són fencs/pastures i no es disposa d’una mescla mineral específica de fàcil administració diària.
Com en els remugants, el bloc s’ha de veure com un complement dins d’una estratègia nutricional global, no com un substitut d’una formulació correcta ni com una solució única davant problemes minerals concrets.
Principals criteris per recomanar blocs minerals
Avaluació de la dieta i d’altres fonts de minerals
Abans d’introduir blocs minerals, convé revisar què mengen realment els animals (farratges, pastures, pinsos, subproductes) i quins correctors o suplements ja s’utilitzen (mescles minerals, bols, injectables, etc.).
Aquesta informació és clau per evitar solapaments, excessos o la falsa sensació que «el bloc ho corregeix tot» quan la ració base presenta desequilibris importants.
Espècie i fase fisiològica
Cal considerar l’espècie (boví, oví, cabrum, equins) i la fase fisiològica predominant: transició, alta producció, creixement, gestació, lactació, treball esportiu, etc.
Les fases més sensibles (per exemple, vaques en transició, ovelles gestants, poltres en creixement) poden requerir un control més fi de la suplementació que no sempre s’aconsegueix només amb blocs de lliure accés.
Equilibri mineral bàsic i possibles antagonismes
Convé valorar si la relació calci:fòsfor de la dieta es troba dins de rangs raonables per a l’espècie i la categoria, i si el tipus de farratge i la fertilització poden estar generant antagonismes (per exemple, un excés de potassi comprometent el magnesi).
En oví, especialment en mascles, és important que el bloc no aporti un excés relatiu de fòsfor que pugui augmentar el risc d’urolitiasi, i en cavalls que l’aportació de Ca i P s’alineï amb les recomanacions per evitar problemes ossis o urinaris.
Maneig, accés a l’aigua i nombre de blocs
El pla de col·locació ha d’assegurar un accés permanent a aigua de bona qualitat i un nombre suficient de blocs per reduir la competència entre animals. La ubicació (alçada, suport, proximitat a les zones de descans i d’alimentació) influeix directament en el patró de consum i s’ha de considerar part de l’estratègia nutricional, no un detall menor.
Consum esperat i seguiment
Finalment, és recomanable definir un consum objectiu per animal i dia, basat en les recomanacions del fabricant i en la dieta base, i establir com es comprovarà que es compleix.
Si el consum real s’allunya de manera sistemàtica (molt alt o molt baix), la resposta no hauria de ser només «canviar de bloc», sinó revisar la palatabilitat, l’accés, el nombre de punts de subministrament i, sobretot, la composició de la ració principal.
Conclusions
Els blocs minerals són una eina útil en la suplementació de boví, oví, cabrum i cavalls quan s’utilitzen com el que realment són: pinsos minerals complementaris integrats en una estratègia nutricional avaluada, i no com una solució única davant qualsevol problema de minerals. El seu principal valor rau en la facilitat de maneig i en la possibilitat d’oferir una font contínua de minerals i vitamines essencials en sistemes on l’accés a correctors convencionals no és homogeni, especialment en pastura extensiva, sistemes semintensius o maneigs robotitzats.
Des d’una perspectiva tècnica, abans de recomanar blocs minerals és imprescindible revisar la dieta completa, les altres fonts de suplementació, l’espècie i la fase fisiològica, l’equilibri mineral bàsic i les condicions de maneig i d’accés a l’aigua. Només quan aquests punts estan raonablement alineats, el bloc pot aportar seguretat operativa i coherència nutricional, complementant el treball previ de formulació i evitant sobre- o infra-suplementacions que comprometin el rendiment, el benestar i la salut.
