La qualitat de l’ensitjat depèn del procés, no d’un únic factor.

Cada campanya d’ensitjat representa una de les inversions més importants de l’any per a qualsevol explotació ramadera. El cultiu s’ha sembrat, fertilitzat, regat i recol·lectat amb un objectiu clar: disposar d’un farratge d’alta qualitat que alimenti el ramat durant els pròxims mesos.

Tanmateix, produir un bon farratge és només el primer pas. La veritable qualitat de l’ensitjat depèn que aquest valor nutritiu es conservi durant tot el procés de fermentació i emmagatzematge.

A la pràctica, molts dels problemes observats en obrir un sitge tenen l’origen en petits errors comesos durant el procés d’ensitjat. A continuació, repassem cinc dels més freqüents i com prevenir-los.

1. Collir massa d’hora… o massa tard

El moment de la recol·lecció condiciona la qualitat de l’ensitjat des del primer minut.

Si el cultiu es recol·lecta amb un contingut de matèria seca massa baix, augmenta el risc de producció d’efluents i de fermentacions poc eficients. Per contra, quan la recol·lecció es retarda en excés, la planta perd humitat, resulta més difícil compactar-la i augmenta la presència d’oxigen dins del sitge.

En ambdós casos es poden produir pèrdues de valor nutritiu que acompanyaran l’ensitjat durant tot el període d’emmagatzematge.

¿Com evitar-ho?

• Monitoritzar regularment l’evolució del cultiu.
• Determinar el contingut de matèria seca abans d’iniciar la recol·lecció.
• Adaptar el moment de recol·lecció al tipus de cultiu i al destí del farratge.

2. Una mida de picat inadequada

La mida de la partícula influeix tant en la conservació de l’ensitjat com en la seva utilització posterior dins de la ració.

Un picat massa llarg dificulta la compactació i afavoreix la presència d’aire. Per contra, un picat excessivament fi pot alterar l’estructura física de l’aliment i afavorir la selecció de partícules al menjador.

Trobar l’equilibri adequat és essencial per aconseguir un ensitjat ben conservat i una ració de qualitat.

Com evitar-ho?

• Ajustar correctament la picadora abans de començar la campanya.
• Revisar periòdicament la longitud efectiva de tall.
• Adaptar la mida de picat al contingut de matèria seca del cultiu..

Les longituds de picat indicades s’han de considerar com a rangs orientatius i no com a valors absoluts. La longitud òptima pot variar en funció de diversos factors, com ara el contingut de matèria seca, el tipus de cultiu, l’ús de processador de gra (kernel processor), el destí de l’ensitjat (vaquí de llet, engreix, etc.) o les característiques de l’híbrid. Per aquest motiu, és recomanable adaptar aquests valors a les condicions específiques de cada explotació, seguint les recomanacions del fabricant de la picadora i les guies tècniques disponibles.

3. Compactar de manera insuficient

La compactació és un dels factors que tenen més impacte sobre l’èxit de l’ensitjat.

L’objectiu és eliminar el màxim volum possible d’oxigen per afavorir un ambient anaerobi en què els bacteris acidolàctics puguin iniciar ràpidament la fermentació.

Quan la densitat del sitge és insuficient, romanen bosses d’aire que afavoreixen el creixement de llevats i altres microorganismes aerobis, augmentant les pèrdues de matèria seca i reduint l’estabilitat de l’ensitjat.

Com evitar-ho?

• Distribuir el farratge en capes fines.
• Compactar de manera contínua durant tot el procés d’ompliment.
• Ajustar el pes del tractor i la velocitat de treball al ritme d’entrada del farratge.

4. Descuidar el segellat del sitge

Un sitge correctament compactat pot perdre gran part del seu potencial si el segellat no és adequat.

L’entrada d’oxigen durant l’emmagatzematge afavoreix el desenvolupament de microorganismes indesitjables i augmenta el risc de deteriorament i escalfament quan el sitge comença a utilitzar-se.

El segellat s’ha de considerar una part essencial del procés d’ensitjat i no l’últim pas abans d’acabar la campanya.

Com evitar-ho?

• Segellar el sitge immediatament després de l’ompliment.
• Utilitzar plàstics específics per a ensitjat i assegurar un bon llastatge.
• Revisar periòdicament possibles perforacions o entrades d’aire.

5. Pensar que la fermentació es produeix sola

La fermentació és un procés biològic complex que depèn de nombrosos factors: el contingut de matèria seca, la disponibilitat de sucres fermentables, la ràpida eliminació de l’oxigen i l’activitat dels bacteris acidolàctics.

Quan algun d’aquests elements falla, el procés fermentatiu es pot desviar i augmentar el risc de pèrdues de nutrients, desenvolupament de microorganismes indesitjables o problemes d’estabilitat aeròbia un cop obert el sitge.

Per això, a més d’aplicar unes bones pràctiques d’ensitjat, moltes explotacions incorporen inoculants com una eina per afavorir una fermentació més ràpida, estable i previsible.

On encaixa un inoculant?

Un inoculant no substitueix una recol·lecció en el moment adequat, una bona compactació o un correcte segellat del sitge.

Tanmateix, sí que pot integrar-se dins d’una estratègia global de conservació del farratge, ajudant a optimitzar la fermentació i a preservar el valor nutritiu de l’ensitjat quan es combina amb un maneig adequat.

A Tech Complex entenem l’inoculant com una eina més al servei d’un objectiu comú: conservar el màxim valor del cultiu des de la recol·lecció fins al menjador.

Conclusió

La qualitat d’un ensitjat no depèn d’una única decisió, sinó de la suma de molts petits detalls.

Escollir el moment adequat de recol·lecció, ajustar correctament el picat, aconseguir una bona compactació, realitzar un segellat eficaç i afavorir una fermentació controlada són cinc pilars fonamentals per obtenir un ensitjat de qualitat.

Perquè un bon ensitjat no és únicament el que entra al sitge.

És el que manté el seu valor nutritiu quan arriba al menjador mesos després.

Si estàs preparant la pròxima campanya d’ensitjat i vols conèixer les diferents estratègies per optimitzar la fermentació i la conservació del farratge, l’equip tècnic de Tech Complex et pot ajudar a escollir la solució més adequada per a la teva explotació.