Las levaduras autolisadas representan una estrategia nutricional avanzada en rumiantes gracias a su capacidad para combinar metabolitos fermentativos y componentes funcionales de pared celular. Su acción dual sobre microbiota ruminal e integridad intestinal las convierte en una herramienta de interés para mejorar eficiencia digestiva, resiliencia y estabilidad productiva en vacuno lechero y sistemas de cebo.
L’augment de la freqüència i la intensitat de les onades de calor representa un dels principals desafiaments per a la producció animal moderna. Més enllà de la reducció del consum de pinso, l’estrès tèrmic desencadena alteracions fisiològiques complexes que afecten la integritat intestinal, la microbiota digestiva, l’equilibri oxidatiu, l’estabilitat ruminal i la resposta neuroendocrina a l’estrès.
En aquest article revisem els principals mecanismes biològics implicats en l’adaptació dels animals a la calor i analitzem com determinades estratègies nutricionals poden contribuir a preservar la salut, el benestar i l’eficiència productiva en porcí, avicultura i remugants. Des de la modulació de la microbiota i la millora de la digestibilitat fins al suport antioxidant i l’estabilitat fermentativa, abordem les eines nutricionals més rellevants per afrontar els desafiaments de l’estiu des d’una perspectiva fisiològica i basada en l’evidència científica.
En el mercado de aditivos para nutrición animal, no todos los productos de levadura funcionan igual. Entender las diferencias entre levadura autolisada, pared celular y extractos hidrolizados con nucleótidos libres es clave para saber qué estás comprando y qué resultados esperar. Te explicamos el proceso paso a paso y los beneficios reales de cada fracción
La oxidación del pienso y del metabolismo animal genera pérdidas invisibles que afectan la eficiencia productiva. Entender y gestionar este proceso es clave para mejorar el rendimiento real y optimizar la formulación.
El estrés por calor en rumiantes no solo reduce el consumo, sino que altera el patrón de ingestión, compromete la función ruminal y disminuye la eficiencia metabólica. Este artículo analiza sus principales consecuencias en producción y revisa estrategias nutricionales para restaurar la estabilidad del sistema.
El estrés por calor en avicultura es un problema multifactorial que va más allá de la reducción del consumo. Afecta la integridad intestinal, la eficiencia digestiva, el metabolismo energético y el comportamiento animal, generando pérdidas productivas y mayor variabilidad en el lote. En este artículo se analiza su impacto desde un enfoque integrado y se revisan estrategias fisiológicas clave para su control.
La immaduresa digestiva, immunitària i respiratòria del vedell en predeslletament el converteix en un animal altament vulnerable. Un enfocament nutricional dirigit pot reduir riscos sanitaris i optimitzar el seu desenvolupament.
L’augment de la freqüència i la intensitat de les onades de calor a Europa està convertint l’estrès tèrmic en un factor limitant clau per a...
Els...
Introducció Els productes derivats de Saccharomyces cerevisiae s’utilitzen àmpliament en nutrició animal com a matèries primeres funcionals....
Els sistemes intensius bovins de producció d’engreix afronten múltiples desafiaments que comprometen el rendiment dels vedells durant el...
El butirat (àcid butíric i les seves sals) és un àcid gras de cadena curta rellevant en el desenvolupament del tracte gastrointestinal...
Introducció L’optimització del rendiment en l’avicultura moderna requereix estratègies que vagin més enllà de la nutrició clàssica....
Les parets cel·lulars de llevat s’han consolidat com una de les eines més interessants per modular la microbiota intestinal, millorar la...
Introducció: context i problemàtica La intensificació ramadera genera volums elevats de purins que, sense un tractament...
